Torrijo de la Cañada

Archiu:Torrijo de la Cañada, Zaragoza, España, 2015-12-29, DD 02.JPG

Torrijo de la Cañada

Torrijo de la Cañada és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la vall del riu Manubles, té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

El terme municipal està creuat pel Manubles, afluent del riu Xaló. Està entre Bijuesca i Villalengua, també té un atre riu, cridat pels lugareño Carabán (Carabantes), afluent del riu Manubles. Es conecta a través de la carretera A-1502.

Història

L'història de Torrijo es remonta a l'antiguetat quan era coneguda com Termes i com Turriga. Ací va tindre lloc un episodi contat per l'historiador Apiano i protagonisat pel procònsul Quint Pompeyo en l'any 137 a. C., dins de les guerres celtíberas quan despuix d'haver derrotat a Numància, es va dirigir contra la ciutat de Termes, a on va perdre 700 hòmens. segons la tradició cristiana, en el III en el lloc a on s'alça l'iglésia parroquial, va ser a on Daciano va manar degollar als sants Félix i Régula, l'11 de setembre de 300, que havien naixcut en la ciutat de Tebas i pertanyien a la Legió Tebea. Torrijo va ser reconquistado en el XII per Alfonso I el Batallador a on apareix en el nom de Turrillo. Ya en el XIV com tots els pobles de la zona oriental de la província de Saragossa va sofrir les conseqüències de la guerra dels Dos Pedros.

A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 1275 habitants. Apareix descrit en el quinzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

TORRIJO: l. en ayunt. de la prov. i aud. terr. de Saragossa (18 leg.), c. g. de Aragon, part. jud. de Ateca (3), dióc. de Tarazona (12): sit. á la falda d'un mont en la ribera del r. Manubles; li baten els vents de el N. i E.; el seu clima és templat i sà. Té 400 cases, inclusas la del ayunt. i presó; escola de chiquets, á la que concorren 80, dotada en 2,500 rs.; una atra de ninas assistida per 20 i 500 rs. de dotacion que satisfan les mateixes: igl. parr. (Ntra. Sra . del Hortal) de segon ascens, servida per un retor de provision del vicari general, á proposta en terna pel capitule; 6 ermites, dedicades á Sant Joan, Ntra. Sra. de la Concepcion, Sta. Cristina, Sta. Bàrbara, Ntra. Sra. de Camp Alavés i Sant Felix, escampades pel térm., i dos cementeris sit. a el S. Els vec. se sortixen d'una font que hi ha dins del poble, les aigües del qual són bones. Confina el térm. per N. en el de Clares; E. Villalengua; S. Cihuela, i O. Bijuesca: el seu estension de N. á S. és de 2 leg., i 1 de É. á O.: comprén alguns monts poblats de carrasques, roures, chaparros, sabinos i espinos blancs; vàries pedreres i 9 deh. de propis. El terreny és de bona calitat, participa de seca i regadiu, que fertiliza el r. Manubles, el qual passa per mig de la pobl. i sobre el que té un pont de pedra silleria. Els camins conduïxen á Calatayut, Ateca i Soria, en mijà estat. El correu es rep del mencionat Calatayut, per balijero, tres voltes á la semana. prod.: blat, ordi, maiz, va vindre i llegums; manté ganado lanar; hi ha caça de conills, llebres i perdius, i peixca de barps, truchas i anguiles. ind.: l'agrícola, 2 molins harineros, 2 batanes de panys i una tenda de abaceria. pobl.: 268 vec., 1,275 ànimes. cap. prod.: 2.370,000 rs. imp.. 192,600. contr.: 34,371.
El rei D. Pedro de Castella va guanyar esta pobl. en 1358 i deixe en ella per governador á Hernan Gutierrez de Sandoval; pero el veïnat que no podia sofrir la dominacion estranjera es va alçar contra ella i díó mort al Sandoval, sacsant el jou.

(Madoz, 1849, p. 107)