Biliverdina
Les biliverdinas són pigments de color vert. Les biliverdinas procedixen del catabolisme de la hemoglobina, que es produïx en les cèlulas del sistema reticuloendotelial.
En desintegrar-se l'hemoglobina en globina i en el grup hemo, este últim es partix donant com a productes l'ion ferro i la biliverdina. La biliverdina ràpidament es reduïx produint-se en dit procés la bilirrubina, un atre pigment biliar de color groc rojós.
La biliverdina és el pigment que otorga el color de la bilis dels animals herbívors, de les aus i dels animals de sanc freda. Per la seua banda la bilirrubina és predominant en els animals carnívors i omnívoros.
Tant la biliverdina com la bilirrubina eixerciten un paper important en la coloració que prenen els hematomas.
En els animals
[editar | editar còdic]La biliverdina és un component important del clafoll dels ous de les aus. Existix una concentració significativament més elevada en els clafolls d'ou blaus que en clafolls d'ous marrons. Les investigacions han permés determinar que la biliverdina en els clafolls dels ous es produïx en la glándula de clafoll, en lloc de com a producte de la desintegració d'eritrocits en el torrent sanguíneu. La presència de biliverdina en el clafoll d'ou pot ser un indicador de la disponibilitat i salut de la femella, i per lo tant és un factor evolucionario important.[1]
Ademés de la seua presència en el clafoll dels ous de les aus, en atres estudis s'ha pogut determinar que la biliverdina també està present en la sanc blava-verdosa de molts peixos marins, la sanc del cuc del tabac, les ales de les palometes i arnes, el serum i els ous de les granotes, i la placenta dels gossos.[2] Els ossos del peix Belone belone i atres espècies relacionades són d'un color vert lluent a causa de la biliverdina.
La biliverdina també es troba en la sanc verda, músculs, ossos, i recobriment mucoso d'escincos del gènero Prasinohaema, que es troba en Nova Guinea. No se sap a ciència certa si esta presència de la biliverdina és algun tipo d'adaptació ecològica o fisiològica. S'ha sugerit que l'acumulació de biliverdina pot previndre infeccions de Plasmodium, paràsit que produïx la malaria, encara que no es conta en una correlació estadística significativa que permeta avalar esta asseveració.[3] La coloració turquesa dels ossos de la granota de Camboya, Chiromantis samkosensis també estaria relacionada en el contingut de biliverdina.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zhao R, Xu GY, Liu ZZ, Li JY, Yang N. A study on eggshell pigmentation: biliverdin in blue-shelled chickens. Poult Sci. 2006; 85(3):546-9. PMID 1655328
- ↑ Fang LS, Bada JL. The blue-green blood plasma of marine fish. Comp Biochem Physiol B. 1990; 97(1):37-45. PMID 2253479
- ↑ Austin C, Perkins S. Parasites in a biodiversity hotspot: a survey of hematozoa and a molecular phyolgenetic analysis of plasmodium in New Guinea skinks. Journal of Parasitology. 2006; 92(4):770-7. doi: 10.1645/GE-693R.1
- ↑ Lee Grismer, L.(2007).Herpetologica.63
- 392.doi:10.1655/0018-0831(2007)63[392:ANSOCP]2.0.CO;2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biliverdina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.