Bilis
La bilis (del llatí bilis)[1] o fel[2] és una secreció líquida groguenca, amarronada o de color vert oliva i de sabor amarc produïda contínuament pel fege i almagasenada i concentrada en la vesícula biliar de molts vertebrats. Intervé en els processos de digestió funcionant com emulsionante dels àcit grassos. Està composta majorment per aigua més sals biliars, proteïnas, colesterol i hormonas.[3]
Composició
[editar | editar còdic]La composició de la bilis hepàtica és
- 97-98 % d'aigua
- 0,7 % de sals biliars
- 0,5 % de greixos (colesterol, àcit grassos i lecitina)
- 0,2 % de bilirrubina
- 200 meq/l de sals inorgàniques.[4][5]
Els dos pigments principals de la bilis són la bilirrubina (que és groga) i la seua forma oxidada, la biliverdina (que és verda). Quan es mesclen, són responsables del color marró de les heces.[6]
Els sers humans adults produïxen al voltant de 400 a 800 milílitros de bilis per dia.[7]
| ion | part |
|---|---|
| Na+ | 130-165 mmol/l |
| K+ | 3-12 mmol/l |
| Cl− | 90-120 mmol/l |
| HCO3− | 30 mmol/l |
| pH | 8,0-8,5 |
Funcions fisiològiques de la bilis
[editar | editar còdic]La bilis actua en certa mida com un tensioactivo, ajudant a emulsionar els lípits dels aliments. Els aniones de sals biliars són hidrófilos per un costat i hidrófobos per l'atre; en conseqüència, tendixen a agregar-se al voltant de gotes de lípits (triglicèrits i fosfolípits) per a formar micelas, en els costats hidrofòbics cap al greix i els costats hidrofílicos cap a fòra. Els costats hidrófilos estan carregats negativament i esta càrrega evita que les gotes de greix recobertes de bilis es tornen a congregar en partícules de greix més grans. Per lo general, les micela del duodeno tenen un diàmetro d'al voltant d'1 a 50 micras en humans.[9]
La dispersió del greix dels aliments en les micela proporciona un àrea de superfície molt major per a l'acció de l'enzima lipasa pancreàtica, la qual digerix els triglicèrits i pot alcançar el núcleu gras a través dels espais entre les sals biliars.[10]
Un triglicèrit es descompon en dos àcit grassos i un monoglicérido, que són absorbits per les vellosidades de les parets de l'intestí. Despuix de ser transferits a través de la membrana intestinal, els àcit grassos es reformen en triglicèrits (reesterificados), abans de ser absorbits pel sistema limfàtic a través dels conductes lacteales. Sense les sals biliars, la majoria dels lípits dels aliments es excretarían en les heces, sense digerir.[11]
Ya que la bilis aumenta l'absorció de greixos, és una part important de l'absorció de les substàncies liposolubles, com les vitamines A, D, I i K.[12]
Ademés de la seua funció digestiva, la bilis servix també com a via d'excreció de bilirrubina, un subproducte d'els glòbuls rojos reciclats pel fege. La bilirrubina es deriva de la hemoglobina per glucuronidación.[12]
La bilis tendix a ser alcalina en promig. El pH de la bilis de conductes comuns (7,50 a 8,05) és més alt que el de la bilis de la vesícula biliar corresponent (6,80 a 7,65). La bilis en la vesícula biliar es torna més àcida quant més temps passa una persona sense menjar, encara que el descans ralentisa esta caiguda del pH.[13]
Com álcali, també té la funció de neutralisar l'excés d'àcit estomacal ans que este ingresse al duodeno, la primera secció del intestí prim. Les sales biliars també actuen com bactericides, destruint molts dels microbis que puguen estar presents en els aliments.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «fel». DRAE. Consultat el 23 de juliol de 2014.
- ↑ «Definició.de». Consultat el 3 d'agost de 2017.
- ↑ Barrett, Kim E. (2012). Ganong's review of medical physiology., 24th edició, New York: McGraw-Hill Medical, pp. 512. ISBN 978-0-07-178003-2.
- ↑ Guyton and Hall (2011). Textbook of Medical Physiology, U.S.: Saunders Elsevier, p. 784. ISBN 978-1-4160-4574-8.
- ↑ «bile pigments» (en en). Oxford Reference. doi:10.1093/oi/authority.20110803095505664. Consultat el 2021-12-12.
- ↑ «Secretion of Bile and the Role of Bile Acids In Digestion». www.vivo.colostate.edu. Consultat el 2021-12-12.
- ↑ Petrides, Petro E. (1998). Biochemie und Pathobiochemie mit 233 Tabellen, 6., korrigierte Aufl edició. OCLC 263917211. ISBN 978-3-540-64350-0.
- ↑ Dickinson, Eric; Leser, {{{nom2}}} (2007-10-31). Food Colloids: Self-Assembly and Material Science (en en), Royal Society of Chemistry, pp. 22. ISBN 978-1-84755-769-8.
- ↑ Journal of Lipid Research.43(12)
- 2007–2016.ISSN 0022-2275.doi:10.1194/jlr.R200012-JLR200.
- ↑ Starr, Cecie (2007-09-20). Biology: Concepts and Applications (en en), Cengage Learning, pp. 650. ISBN 978-0-495-11981-4.
- ↑ 12,0 12,1 «Secretion of bile and the role of bile acids in digestion» (en en). www.vivo.colostate.edu. Consultat el 2018-04-09.
- ↑ (1976).Gut.17(12)
- 971–974.doi:10.1136/gut.17.12.971.
- ↑ Journal of Medical Microbiology.58(12)
- 1533–1541.ISSN 0022-2615.doi:10.1099/jmm.0.014092-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.