Bir Kiseiba

Bir Kiseiba és un jaciment arqueològic neolític en Egipte, que data d'aproximadament de l'11.000-5.000 a. C., que es troba aproximadament a 250 km a l'oest del Nilo en la Baixa Nubia. Excavat per Fred Wendorf, Romauld Schild i Angela Close, Bir Kiseiba, junt en Nabta Plaja, té algunes de les primeres evidències de producció d'aliments, assentaments permanents i tecnologies més diverses en comparació als llocs del Tarantiense. Wendorf i associats argumenten que el ganado i la ceràmica varen estar ací tan pronte com en qualsevol atre lloc d'Àfrica, encara que esta afirmació ha segut qüestionada.

Arqueologia

La majoria dels estudis en la regió de Bir Kiseiba es relacionen en el començ del Holoceno, quan va haver un periodo humit d'al voltant de l'11-10.000 a. C. fins al 5000 a. C.. Va haver dos temporades d'excavació en Bir Kiseiba, una en 1979 i la segona en 1980. Es varen excavar un total de 13 localitats, disperses en quatre llac desecados de la regió de Bir Kiseiba.

Es varen estudiar les ocupacions de tot el Holoceno primerenc; no obstant, es va fer més recalcament en els llocs anteriors ocupats abans del 6500 a. C. pels recursos llimitats, l'ubicació de molts llocs posteriors a lo llarc dels màrgens de les conques, ya s'havien fet estudis previs en els llocs posteriors, i solament els llocs anteriors podien proporcionar senyes relacionades en l'aparició de ganado en el Sàhara. Els primers assentaments coneguts en la zona s'han datat en radiocarbono entre el 9800 i el 8900 a. C. Els artefactes d'estos assentaments varen produir els restants de ganado i també fragments de ceràmica en dissenys relacionats distantement en els estils dels primers Jartum.

Restants de fauna

Es varen trobar molts restants faunísticos en cada lloc i inclouen tortugues, fardachos, granotes, aus, erizos del desert, llebres, jerbos menors, fardes de terra rayadas, elefants, gaseles comunes i grans bóvidos que Wendorf i els seus colegues creïen que eren guanyat domèstic.

Els restants de bóvidos eren de particular interés. Tenint en conte el context en el que es varen trobar estos restants, estos podrien ser de Bos primigenius, bous (Bos primigenius taurus), búfalo africà (Syncerus caffer), o una espècie de búfalo jaganta pertanyent al gènero Pelorovis. Llamentablement, els espècimen de Bir Kiseiba no estaven lo suficientment ben conservats com per a realisar un anàlisis comparatiu. No obstant, en referir-se al tamany dels restants trobats, és poc provable que el material provinga d'un búfalo jagant. Les medicions sugerixen que estos animals eren a lo manco tan grans com el bos primigenius, pero no hi ha suficient informació sobre el dimorfisme sexual en el tamany d'estos animals. En general, el ranc de tamany dels restants vacuns inclou grans vacuns (Bovidae) domèstics i menuts vacuns salvages.

Ceràmica

Durant el periodo Neolític Tardà (ca. 5100-4700 a. C.), varen aparéixer ceràmiques planes en Bir Kiseiba, algunes de les quals tenien tapes negres, similars a les ceràmiques característiques del periodo Predinástico Antic en el vall del Nilo.

Aproximadament 300 fragments de ceràmica varen ser trobats en els llocs de Bir Kiseiba. No es varen trobar gots sancers o reconstruibles en cap lloc. Els colors de la superfície dels fragments variaven des de rojos, a rojos obscurs, a grocs-rojos, grocs-marrons, marrons obscurs i grisos-marrons. Els colors del núcleu variaven des de rojos, marrons rojos, marrons obscurs i marrons grisos molt obscurs. Els colors de les ceràmiques sugerixen que varen ser cuites en atmòsfera oxidants. La majoria de les vasijas semblen haver segut construïdes usant una tècnica de enrollado i moltes varen ser decorades en varis motius, sent el més comú el motiu de l'estora teixida. Els ensamblages trobats en Bir Kiseiba són molt similars als del Neolític Mig trobats en Nabta Plaja, i abdós cauen dins de l'estil de ceràmica de Khartoum Horizon.

Es varen utilisar 3 tècniques diferents per a decorar la ceràmica: impressió, incisió i punció. L'impressió va ser la més comuna, sent usada per a produir varis motius. El motiu més comú consistix en impressions contínues fetes en un pentine de dents quadrades o rectangulars, o possiblement la vora dentado d'una closca. Açò resulta en un motiu que es veu similar a la cestería i és apropiadament cridat Estora Teixida.

Assentaments

No hi ha suficients senyes per a fer afirmacions definitives sobre els primers assentaments que varen existir en la regió de Bir Kiseiba; no obstant, Wendorf i els seus colegues fan algunes observacions.

Es creu que els primers assentaments del Holoceno són actualment campaments temporals ocupats solament en l'época posterior a les pluges d'estiu de la regió, pero abans dels periodos de aridez. És llavors quan hi hauria suficient vegetació disponible per a les poblacions de pastors, com el ganado i les gaseles. La consistència dels ossos del ganado apunta a que estos menuts llocs són campaments temporals de pastoreig, a on menuts grups de persones deixarien que el seu ganado pastara i possiblement caçarien atres animals que es troben en la zona, com les gaseles i les llebres.

Controvèrsia

Vintidós ossos de ganado varen ser trobats en la zona de Nabta Plaja-Bir Kiseiba. Els excavadors argumenten que estos ossos són de ganado domesticat, basant les seues afirmacions en la reconstrucció de l'ecologia que mostra condicions massa pobres per als animals grans sense intervenció humana, formant la base del Model Wendorf-Schild. Uns atres han defés que un entorn capaç de sostindre a les gaseles i les llebres tindria suficient vegetació per a sostindre a animals grans com el rinoceront i l'elefant, podent aixina sostindre també al ganado salvage. Tampoc es coneix cap zona ecològica que continga solament llebres i gaseles, lo que sugerix que els registres faunísticos de la zona són fragmentarios i incomplets.

Les medicions dels ossos de Nabta Plaja i Bir Kiseiba morfològicament han caigut dins del ranc dels uros.

l'ADN mitocondrial ha servit de poc per a recolzar el model Wendorf-Schild, més allà de mostrar que el Bos primigenius salvage podria ser la font principal per al ganado domèstic primerenc.