Bismut natiu
El bismut natiu és un mineral de la classe dels elements natius, dins del grup de l'arsènic, conegut des d'antic, i que ya va ser descrit per Agricola. Es considera com a localitat tipo Scheneeberg, en Sajonia (Alemània), zona minera en la que s'ha trobat en a lo manco 18 jaciments.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]El bismut natiu té lluentor metàlica, un pla d'exfoliació perfecta segons {0001}, i un atre bo segons {10Plantilla:Overline1}. Apareix com a masses cristalines i, en molta freqüència com a creiximents esquelètics. El color presenta sempre una tenyida rosada o marró clar, molt característic.
Químicament és bismut, en chicotetes cantitats d'atres elements, especialment antimoni, i també a voltes traces d'arsènic, sofre, ferro i telur.
Jaciments
[editar | editar còdic]El bismut natiu es troba en filons hidrotermales associat a minerals de cobalt, níquel, argent i estany, i també en pegmatita granítiques complexes. Es coneix en al voltant de 1500 jaciments,[2] pero encara que seria una mena òptima de bismut, solament s'ha trobat en cantitats explotables en molt poques en comparació a la bismutita i bismutina.
Un jaciment notable, per la forma de presentar-se, és el depòsit format per una morrena glaciar en el riu Vilaque, en la província dels Vages (Bolívia), que ha segut explotat para or pero recuperant també bismut, com a vores rodades de fins a 3 kg de pes.[3]En Bolívia es va trobar en grans cantitats en la mina de Tazna, Potosí, en la década de 1960. En Espanya, el bismut natiu, que era el mineral de bismut més abundant, va ser explotat entre 1931 i 1972 en la mina La Espuela de Sant Miguel, en Villanueva de Còrdova (Còrdova). Apareix en forma d'agregats de cristals esquelètics. [4]S'ha trobat com a cristals grans i relativament ben formats en les mines de Wolfram Camp, en Mareeba Shire (Queensland) Austràlia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Schneeberg, Erzgebirgskreis, Saxony, Germany».
- ↑ «Bismuth. Mindat».
- ↑ Bolletí del Ministeri de Mines i Petroleo, La Pau. nº5.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. I. Elements, Museu de Ciències Naturals de Alava. Vitòria, p. 153.
- ↑ The Mineralogical Record, 19, 331-338.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bismuto nativo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.