Anar al contingut

Bismutita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bismutite-120470.jpg
Bismutita

La bismutita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat. Va ser descoberta en 1841 en el municipi de Schneeberg, en Sajonia (Alemània), i es va nomenar aixina en alusió al seu contingut de bismut.[1] Un sinònim antic és bismutosferita.[2]

Característiques físiques i químiques

[editar | editar còdic]

Químicament és un oxi-carbonat de bismut, que cristaliza en el sistema ortorrómbico.[3] Els cristals ben formats són molt rars, apareixent com agregats informes, esferillas i sobretot en forma massiva, pseudomórfica de bismutinita. És visualment indistinguible els carbonat de calcio i bismut, com la beyerita i la kettnerita. El mineral cridat antigament hidrobismutita es considera una forma hidratada de la bismutita, no un mineral independent.[1]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma per alteració per oxidació en condicions superficials de minerals de bismut, especialment bismutinita, que pot estar present en atres sulfur en depòsits filonianos i en pegmatita. S'ha trobat com a component molt minoritari en numeroses mines de tot lo món, i com a cristals ben formats en Turingia i Sajonia (Alemània).

Sol trobar-se associat a atres minerals de bismut, dels que procedix per alteració, principalment bismutinita, bismut natiu, tetradimita etc, aixina com a atres minerals secundaris de bismut, a diversos sulfur comuns, com la calcopirita, i als seus productes d'alteració.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 259–262.
  2. Montaner i Simon (editors).- Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà, Barcelona, 1887-1910.
  3. Lagerkrantz, A. i G. Sillén, 1948. «On the crystal structure of Bi2O2CO3 (bismutite) and CaBi2O2(CO3)2 (beyerite)». Arkiv Kemi, 25(20), 21 p.
  4. «Mindat. Bismutite».