Blaberus giganteus
La panderola jaganta de les coves (Blaberus giganteus) és una espècie d'insecte blatodeo de la família Blaberidae. Compartix en el restant dels seus congèneres un dels majors tamanys entre les panderolas. El seu tamany alcança aproximadament 9 cm.
Descripció
[editar | editar còdic]Blaberus giganteus és considerada una de les panderoles més grans del món, en machos que alcancen llongituts de fins a Plantilla:Convert i femelles Plantilla:Convert,[1] encara que uns atres enumeren Plantilla:Convert com la llongitut màxima.[2] Estes panderoles són de constitució llaugera en cossos aplanados, #lo que els permet amagar-se en els clavills dels depredadors. Els seus cossos són marrons en marques negres.[3] L'envergadura d'estos insectes sol ser de Plantilla:Convert.[2] Tant els machos com les femelles tenen apèndixs pares (cerci) en l'últim segment abdominal, pero solament els machos tenen un parell de diminuts apèndixs similars a pèls cridats estilets. Els adults tenen dos parells d'ales que es doblen cap a arrere sobre l'abdomen.[3] Les femelles més pesades tenen menys provabilitats de volar.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és endèmica del Neotrópico i es pot trobar en coves i boscs tropicals de Mèxic, Guatemala, Panamà, Colòmbia, Equador, Veneçola, Costa Rica, Brasil, Trinitat i Tobago, Cuba, L'Espanyola (República Dominicana), Guyana, Surinam i Guayana Francesa.[4][5] Les preferències d'hàbitat inclouen àrees de molta humitat i poca llum, com a coves, buits d'arbres i clavills en les roques.[5]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]
Com és típic en totes les panderoles, els individus sofrixen una metamorfosis hemimetabólica, #lo que significa que el canvi de jovenil a adult és gradual.[6] Les tres etapes distintes del seu cicle de vida són ou, nimfa i adult. Només els adults són capaços de reproduir-se i tindre ales.[7] A voltes poden ocórrer etapes ninfales prolongades, junt en mudes adicionals, en B. giganteus per vàries raons. Una hipòtesis és que l'absència d'espentes i estimulació mútua que es troben a sovint en la vida de la colónia podria ralentisar el procés de desenroll.[8] En atres casos, les temperatures més baixes i la humitat reduïda poden provocar un retart en la maduració i un aument en el número de mudes.[8] Esta és una resposta de l'insecte a les condicions desfavorables de l'hàbitat i també pot vore's com una resposta depredadora. La seua esperança de vida pot durar fins a 20 mesos depenent de les condicions de l'hàbitat i la dieta.[9]
Sinònims
[editar | editar còdic]- Blatta livida Gronovius, 1764
- Sisapona marginalis Walker, 1868
- Blabera mexicana Saussure, 1862
- Blatta scutata Seba, 1765
- Blabera stollii Brunner von Wattenwyl, 1865
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Huang. C. I., Sabree, Z. L. and Moren, N.A. 2012. Genome Sequence of Blattabacterium sp. Strain BGIGA, Endosymbiont of the Blaberus giganteus Cockroach. Journal of Bacteriology. 194: 4450-4451.
- ↑ 2,0 2,1 Allpet Roaches
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stephen W. Bullington Biology and Captive-Breeding of the Giant Cockroach Blaberus giganteus [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ George Beccaloni, David C. Eades. Blattodea Species File - Blaberus giganteus
- ↑ 5,0 5,1 Smith, A. J. and Cook, T, J. 2008. Host Specificity of Five Species of Eugregarinida Among Six Species of Cockroaches (Insecta:Blattodea). Comparative Parasitology. 75: 288-291.
- ↑ Kambhampati, S. 1995. A Phylogeny of Cockroaches and Related Insects Based on DNA Sequence of Mitochondrial Ribosomal RNA gens. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 92:2017-2020.
- ↑ South, S.H., House, C.M., Moore, A.J., Simpson, S.J., and Hunt, J. 2011. Male Cockroaches Prefer a Higher Carbohydrate Diet That Makes Them More Attractive to Females: Implications for the Study of Condition Dependence. Evolution. 65: 1594-1606.
- ↑ 8,0 8,1 Banks, W.M. 1969. Observations on the Rearing and Maintenance of Blaberus giganteus(Orthoptera: Blaberidae). Annals of the Entomological Society of America. 62: 1311-1312.
- ↑ Bidochka, M.J., St. Leger, R.J., and Roberts, D.W. 1997. Induction of Novell Proteins in Papanda sexta and Blaberus gigantus as a Response to Fungal Challenge. Journal of Invertebrate Pathology. 70: 184-189.
- Hogue, Charles Leonard (1993). [2] (en anglés), University of Califòrnia Press, p. 175. ISBN 0520078497.
- George Beccaloni. «Blaberus giganteus» (en anglés). Blattodea Species File. Consultat el 14 de giner de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blaberus giganteus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.