Blepharopsis mendica

El diablillo de les flors (Blepharopsis mendica) és una espècie d'insecte mantodeo de la família Empusidae. El seu nom ve pel seu exoesquelet en espines i el seu color vert menta, encara que es poden trobar també en atres colors, depenent de la humitat i atres factors ambientals. Els seus colors van des d'un beige clar fins a un vert azulado molt viu. A voltes també li la coneix com la Mantis de la Flor del Diable, que no deu confondre's en la Mantis Jaganta de la Flor del Diable (Idolomantis diabolica)[1]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Es troba en climes càlits, apareixent en la mitat septentrional d'Àfrica, en les illes Canàries (Espanya) i en la mitat occidental d'Àsia.[2][3][4][5] Respecte a les Illes Canàries, ha segut registrada en Tenerife, Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, sent Fuerteventura i Lanzarote a on més abunden.[6]
Morfologia
[editar | editar còdic]D'este tipo de mantis destaca el seu cap triangular en una prominència aguda en el seu front. Posseïx un protórax molt desenrollat, en excrescències laminares que li imprimixen forma romboidal en vores dentados. Les seues pates anteriors estan dotades de fortes espines dispostes en dos files. La seua coloració és molt variable, trobant-se en colors blancs, blaus, anaranjados o verts. Els seus ulls mostren ralles verticals de color anaranjado, en els mascles les antenes són plumadas i del mateix color dels ulls.[7]
Dimorfisme Sexual
[editar | editar còdic]Com en la majoria d'espècies de l'orde Mantodea, els mascles són més prims i menys voluminosos que les femelles: Les femelles poden créixer fins a 8 cm de llarc, mentres que els mascles sol de 5 a 6 cm. Es pot diferenciar el gènero despuix de la tercera muda, quan es poden contar 8 segments en l'abdomen dels machos, mentres que en les femelles, solament 6. Quan els eixemplars són adults el gènero es pot determinar fàcilment. Els mascles tenen llargues antenes plumosas, de la mateixa manera que totes les espècies de la família Empusidae, mentres que les femelles tenen l'abdomen més gran.[6]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Temperatura i humitat
[editar | editar còdic]Xara de baix porte, prop del llitoral en zones de baixa humitat. Esta espècie sobreviu en condicions prou càlides. La seua temperatura òptima és al voltant de 30-35 °C. A temperatures més càlides acceleren el metabolisme de la mantis, #lo que acurta la seua vida i, en canvi, a temperatures més fredes disminuïx el seu metabolisme, allargant aixina la seua vida; abdós extrems són perillosos per a les mantis.
Esta espècie té molt poca tolerància a la humitat. Si la humitat relativa és alta pot causar problemes de muda en esta espècie. La seua humitat relativa òptima gira entorn a un 30-40 %.
Longevitat
[editar | editar còdic]La longevitat d'esta espècie és relativament curta. En les femelles és de 8 a 9 mesos mentres que en els mascles de 6 a 7 mesos. La longevitat pot aumentar en captivitat.[7]
Alimentació
[editar | editar còdic]En ser una espècie agressiva, no sol haver problemes en la seua alimentació. Té una dieta variada, encara que, com el restant d'Empúsidos, el seu assut principal són els insectes voladores.[7]
Reproducció
[editar | editar còdic]Com en la majoria dels Empúsidos, B. mendica alcança la madurea reproductiva al voltant de 2 semanes despuix de la seua última muda a l'edat adulta. No obstant, açò depén principalment del clima a on viuen, podent-se retardar fins a 3 o 4 semanes despuix de l'última muda. Un aument en la temperatura de 5 a 10 graus li donarà al mascle l'incentiu per a reproduir-se. Esta espècie, com la majoria dels Empusids, requerix una gran cantitat d'espai per al apareament ya que els mascles necessiten molt espai per a fugir i calmar-se si la femella ho esglaya o termina de aparearse, encara que no hi ha casos de canibalisme coneguts durant o despuix de la còpula.
B. mendica és una mantis molt fèrtil, aplegant a posar més de 7 ootecas en tan sol 2 còpules. Esta espècie generalment posa la seua ooteca 1-2 semanes despuix del apareamiento. La ooteca d'esta espècie a voltes requerix una diapausa (al voltant de 4 semanes) depenent de la regió d'a on provenen els espècimen i tarden molt en madurar. D'elles naixeran unes 40 nimfes de 1 cm de tamany. No és freqüent el canibalisme entre les recent naixcudes.[1][6][7]
Captiveri
[editar | editar còdic]És una mantis complexa de mantindre, ya que té requeriments molt estrictes de calor, humitat i ventilació. Sol tindre problemes de muda en les primeres voltes, i qualsevol chicotet colp pot ser fatal per al seu exoesquelet formant-li ferides que en la muda no pot arreglar. Es necessita experiència per a mantindre esta mantis.
És una mantis que pot estar un llarc temps sense menjar, pero açò li ralentisa excessivament la seua pròxima muda, aplegant a tindre més de 2 mesos de separació entre muda i muda si no està ben alimentada. Per a la seua dieta lo millor són insectes voladores que puga caçar. Se li poden donar atres insectes com a panderoles (Blatta lateralis) ya que tenen la velocitat suficient per a cridar la seua atenció, pero s'obtenen millors resultats si se'ls alimenta en pinces. Alimentar-les en grills no està indicat ya que els dificulta molt generar la ovoteca.
Respecte al terrario, esta espècie viu en llocs secs i molt àrits, #lo que deu ser replicat en el seu recint. És millor utilisar malla que vidre, per a favorir la ventilació. La temperatura es pot conseguir per mig de llànties de calor o esferes tèrmiques. La humitat deu mantindre's entre 20-50 % i la temperatura deu estar al voltant de 30 °C. Preferixen la zona alta del terrario, a on es poden dispondre branques en fulls verts, que faciliten el seu camuflage. No és recomanable l'us de substrats que acumulen humitat i és recomanable un terrario net per a evitar l'aparició de fongos i bactèries a les que és molt vulnerable, i requerix un terrario 3 o 4 voltes més gran que la mantis per a que esta puga estirar-se durant la muda.
Esta espècie no es considera verdaderament comunal, pero són més tolerants entre sí que atres espècies. No obstant, no es recomana mantindre'ls en una configuració comunitària, ya que es menjaran entre sí a mida que envellixen.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Blepharopsis mendica» (en en). Mantis Care Base. Consultat el 22 d'octubre de 2019.
- ↑ Catalogue of Life: 15th March 2012
- ↑ Mantis en Iberia
- ↑ de Jong, I.S.D.M. (ed.): Fauna Europaea version 2.6.2 Blepharopsis mendica
- ↑ Arechavaleta, M., S. Rodríguez, N. Zurita & A. García (Coord.) 2010. Llista d'espècies selvades de Canàries (fongos, plantes i animals terrestres) 2009. Govern de Canàries. 579 pp.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Diablillo de les flors (Blepharopsis mendica) | Blue World fotos» (en és-és). Consultat el 22 d'octubre de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Thistle Mantis - Blepharopsis mendica | Keeping Insects» (en en-us). Consultat el 22 d'octubre de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Blepharopsis mendica en Wikispecies.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Blepharopsis mendica.- Este artícul conté una traducció derivada de «Blepharopsis mendica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.