Anar al contingut

Blickensderfer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Blickensderfer
Una màquina d'escriure Blickensderfer 5.

Blickensderfer és una màquina d'escriure dissenyada per George C. Blickensderfer (1850-1917) en 1893. Originalment va ser pensada per a competir en la màquina d'escriure d'escritori Remington, pero es va fer coneguda per la seua portabilitat. La màquina d'escriure de Blickensderfer contenia solament 250 peces comparada en les 2.500 d'una màquina estàndar. Per lo tant, era molt més chicoteta, llaugera i econòmica que les màquines d'escriure d'escritori. També incorporava una roda de tipos que podia ser fàcilment remoguda per a canviar la tipografia.

Una atra característica de la Blickensderfer era la seua distribució de teclat modificada. La fila inferior contenia les tecles més usades (en anglés), DHIATENSOR, per a incrementar l'eficiència, una disposició de teclat originalment ideada per James Bartlett Hammond per a evitar els problemes d'interferència entre les barres de tipos, que va motivar a Christopher Sholes a inventar el teclat QWERTY.[1]

La primera màquina d'escriure d'alumini coneguda (comercialisada com la Blickensderfer 6 o "Blick Pesopluma") va ser produïda per Blickensderfer com la primera màquina d'escriure elèctrica. La fàbrica de la companyia estava ubicada en Stamford, Connecticut, i les seues màquines d'escriure es venien en tot lo món.

Models

Erro al crear miniatura:
Blickensderfer 6 (Blick Pesopluma)

Model 4

El model 4 era una versió del model 5 solament en lletres mayúscules, provablement pensada per als telegrafistas. Usava una roda de tipos de dos llínees i desplaçament simple (per a figures). Hui és molt rara.

Model 5

El primer model de producció exitós va ser el Blickensderfer 5, introduït en 1893 en l'Exposició Mundial de Columbia. El model 5 no va entrar sériament en producció fins a 1895-96. El model 5 era una de les primeres màquines d'escriure totalment portàtils en un teclat complet; Venia en el teclat DHIATENSOR com a estàndar, i el teclat QWERTY estava disponible a demanat. Una mostra de les primeres Blick 5 va ser venuda en França com la Dactyle.

Model 6

En 1906 Blickensderfer va introduir la Blickensderfer 6, la qual era el model 5 en un marc d'alumini. La versió d'alumini també va aparéixer com el Blick Pesopluma i com el Blickensderfer 5.

Model 7

El Model 7, oferida per primera volta en 1897, era una versió de lux del disseny bàsic. També va ser ensamblada en el Regne Unit per a ser venuda en eixe país.

Blickensderfer Elèctrica

La Blick Elèctrica va ser una màquina revolucionària quan es va introduir per primera volta en 1902. Tenia totes les característiques dels models manuals, ademés del teclat QWERTY com a estàndar i totes les ventages de les màquines d'escriure elèctriques incloent el toc suau de les tecles, tornada automàtica del carro i espai entre llínees. La màquina estava equipada en un motor elèctric de la Companyia Elèctrica Emerson montat en la part atrassera i era encesa i apagada en una clau Yale colocada en un costat.

La màquina no va ser un èxit. Açò va poder haver segut perque en eixa época l'electricitat no estava estandardisada i la corrent variava de ciutat en ciutat. També és possible que el públic no haja estat preparat per als aparats elèctrics en eixa época.

Model 8

El Blickensderfer 8 de 1908 va ser el primer model en ufanarse en un sistema de tabulació, a pesar de que els tabuladors existien des de fa algun temps. El tabulador utilisa llargues palanques de níquel plateado colocades en la part superior de la màquina, lo que ho feya fàcil d'operar. La roda de tipos també va ser modificada, i ara estava format per dos peces de fundició en lloc d'una, lo que va permetre un accés més fàcil per a la reparació i ajust del mecanisme.

Model 9

El Model 9 era similar al Model 8, pero incorporava un braç plegable per al rodell de tinta.

Tecnologia

El cilindre de tipos, el qual era similar a la posterior boles de tipos de la màquina d'escriure IBM Selectric, era fàcilment removible, permetent als usuaris canviar la tipografia. En apretar una tecla, el cilindre girava l'àngul apropiat mentres es entintaba la lletra i s'inclinava cap a avall per a estampar el paper. Pressionant les tecles May or Fig desplaçava el cilindre sobre el seu eix per a usar la fila del mig per a les mayúscules o la superior per als caràcters especials.

Referències en la lliteratura

Els teclats DHIATENSOR són mencionats breument en la novela de 1998 Distraction per Bruce Sterling, com una evolució llògica d'una cultura tecnològica basa en el QWERTY.

Referències

  1. Howells, John (2005). The Management of Innovation and Technology, SAGE, pp. 73–74. ISBN 076197024X.

Font