IBM Selectric
.jpg)
La IBM Selectric (coneguda també com la IBM de bola o IBM a bochita) és una màquina d'escriure elèctrica del fabricant nortamericà IBM. Va ser llançada al mercat en 1961 i va anar un èxit comercial, en 13 millons d'unitats venudes fins a 1986.
En lloc d'una "canastra" en tipos pivotantes, la Selectric tenia un element pivotante i rotatori (a voltes cridat "bola de tipos") que podia canviar-se per a aplicar distintes tipografias, resucitant una característica que havia segut pionera en la màquina d'escriure Blickensderfer, d'èxit moderat, xixanta anys abans. La Selectric també va reemplaçar el tradicional carro deslizante per un rodell per a paper que es mantenia fix, mentres el mecanisme en la bola de tipos i la cinta es movien a lo ample del paper.
Les Selectric i els seus descendents varen capturar finalment el 75 per cent del mercat nortamericà de màquines d'escriure elèctriques usades en oficines.[1]
Característiques i usos
[editar | editar còdic]L'habilitat de canviar les tipografies, combinada en una apariència uniforme de la pàgina mecanografiada, varen ser traces revolucionàries que varen marcar l'inici de l'autoedición. Més vesprada, els models en doble espayat (10/12) i la correcció en cinta incorporada va ampliar la tendència encara més. Qualsevol dactilógrafo podia produir un document prolijo. Per a 1966 es va llançar una versió completa de composició tipogràfica en justificació i espayat proporcional.
La possibilitat de intercalar en el text caràcters llatins i grecs, aixina com símbols matemàtics, varen fer a la Selectric especialment útil per als científics que escrivien manuscrits que incloïen fòrmules matemàtiques. L'aspecte típic dels documents escrits en la Selectric és encara familiar per a qualsevol científic que lligga les actes de congressos, monografies, tesis i atres coses d'eixa época. Mecanografiar documents matemàtics era molt laboriós abans de l'arribada del TeX i es va fer només per als llibres de text molt venuts i revistes de gran prestigi.
La màquina tenia una característica anomenada "Stroke Storage" ("almagasenament de colp", o "de tipeo") que evitava que dos tecles es pressionaren simultàneament. Quan es pressionava una tecla, un intercalador, per baix de la palanca de la tecla, era espentat cap a avall dins d'un tubo ranurado ple de chicotetes boles de metal (cridat el "tubo compensador") i un resort es comprimia. Estes bolitas s'ajustaven de tal manera que deixaven espai horisontal per a un sol intercalador al mateix temps. Si el dactilógrafo pressionava dos tecles al mateix temps, abdós intercaladores es bloquejaven al no poder ingressar al tubo. Pressionar dos tecles en diferències de milisegons permet al primer intercalador entrar al tubo, disparant un embrague que trencada un eix acanalado conduint el intercalador horisontalment fora del tubo, permetent al segon intercalador entrar al tubo alguns milisegons més vesprada. Un cicle complet d'impressió dura 65 millisegundos, i esta característica d'almagasenament permet al mecanógrafo pressionar tecles en forma més aleatòria i aixina i tot les lletres s'imprimixen en l'orde correcte. El moviment horisontal, motorisat, del intercalador seleccionava la rotació i inclinament del cabezal apropiades per a imprimir el caràcter desijat.
L'espai, guion/guion baix, índex, reculada i alvanç de llínea es repetien contínuament (autorrepetición) quan li les mantenia pressionades. Esta característica va ser anomenada "Typamatic".
Disseny
[editar | editar còdic]La Selectric va ser introduïda el 23 de juliol de 1961. El seu disseny industrial s'acredita a l'influent dissenyador nortamericà Eliot Noyes. Noyes va treballar en numerosos proyectes de disseny d'IBM; previ al seu treball en la Selectric, Thomas J. Watson, Jr. li havia encarregat en 1956 crear el primer estil de casa de IBM; estos influents treballs, en els que varen colaborar en Noyes els dissenyadors Paul Rand, Marcel Breuer i Charles Eames, s'han denominat el primer programa de "estil de casa" de les empreses nortamericanes.[1]
Tant la Selectric i la posterior Selectric II estaven disponibles en models en ample de carro estàndar, mig i ample, i en varis colors, incloent roig i blau, ademés dels tradicionals colors neutres.
Mecánicament, la Selectric va prendre prestats alguns elements de disseny d'una màquina d'escriure de joguet produïda anteriorment per Marx Toys. IBM va comprar els drets del disseny.[2] La bola de tipos i el mecanisme del carro tenien un disseny similar al del Teletype Model 26 i posterior, el qual usava un cilindre rotatori que es movia a lo llarc d'un full fix.[3]
El mecanisme que posiciona l'element de tipeo (la "bola") és parcialment binario, i inclou dos conversores digital-analògics mecànics, els quals estan enllaçats de forma similar al sistema usat per a sumar i restar en les computadores analògiques. Cada caràcter té els seus propis còdics binarios, un per a l'inclinament i un atre per a la rotació.
Quan el mecanógrafo pressiona una tecla, descobrix una barra de metal per a eixa tecla. La barra és paralela a un costat del mecanisme. Esta barra té vàries proyeccions curtes ("dits"). Només alguns dels dits estan presents per a un còdic donat, els corresponents al còdic binario del caràcter desijat.
Quan la barra de la tecla es mou, les seues proyeccions espenten un segon joc de barres que s'estenen a tot lo llarc del mecanisme de teclat; cada barra correspon a un bit. Totes les barres de les tecles contacten en algunes d'estes barres travesseres. Les barres que es mouen, per supost, definixen el còdic binario.
Les barres que s'han mogut formen levas en l'eix de transmissió (que és rotatiu) per a moure els extrems de les barres d'enllaç, que sumen (afigen junts) les cantitats ("pesos") de moviment corresponents als bits seleccionats. La suma dels pesos d'entrada és el moviment requerit de l'element impressor. Hi ha dos jocs de mecanisme similars, un per a inclinar, i l'atre per a rotar. La raó per a açò és que l'element impressor (la "bochita") té quatre files de 22 caràcters cada una. Inclinant i rotando l'element impressor es localisa el caràcter desijat, i l'element pot enviar-se contra el paper, per a imprimir el caràcter seleccionat.
El motor estava ubicat en la part atrassera i movia un eix doble, colocat aproximadament al mig de la màquina, per mig d'una correja. L'Eix de Cicle, ubicat a l'esquerra, donava energia per a inclinar i girar l'element impressor. L'Eix Operacional, ubicat a la dreta, entregava energia per a l'espayat, la reculada i el desplaçament. Adicionalment, l'Eix Operacional era usat com a governador; llimitant la velocitat en sentit esquerra-dreta en la que es movia el carro. Una série de garres de resort era usada per a proveir el moviment necessari per a realisar funcions com la reculada. L'Eix de Cicle rotaba quan una garra de resort era lliberada, movent una série de levas el moviment rotatori de la qual era convertit en moviment d'esquerra a dreta per l'arbre d'enllaços. El sistema era molt depenent de l'ajust i la lubricación del mecanisme, i gran part dels ingressos de IBM varen vindre de la venda de Contractes de Servicis.
L'ubicació dels caràcters en l'element impressor no era aleatòria. Els signes de puntuació i subrallat estaven ubicats deliberadament en la posició que requeria una major cantitat d'energia per a inclinar i rotar l'element impressor, reduint d'esta manera la força en la que la bola colpejava el paper, disminuint la provabilitat de que es perforara el paper. Més vesprada, es va agregar un mecanisme ex professe per a reduir la força d'impacte dels signes de puntuació.
Els moviments d'inclinament i rotació eren transferits al carro de la bola, el qual es movia a lo ample del full, per mig de dos bandes de metal tensades, una per a l'inclinament i l'atra per a la rotació. Les bandes estaven ancorades al costat dret del carro (l'artefacte sobre el qual estava ubicada la bola de tipos). Abdós bandes rodejaven poleas separades a la dreta de la màquina. Després passaven per darrere del carro i rodejaven atres dos poleas separades ubicades a l'esquerra de la màquina. La banda d'inclinament estava ancorada a una chicoteta polea d'un quarto de circumferència la qual, a través d'un engranage, movia l'anell d'inclinament a una de les quatre posicions possibles (l'anell d'inclinament és el dispositiu que conecta a la bola de tipos). La cinta de rotació rodeja una polea carregada en un resort localisada en el centre del carro. La polea de rotació, baix de l'anell d'inclinament, està conectada per mig d'una junta universal (cridada "os de gos", semblava un os menut) a la part central de l'anell d'inclinament. La bola de tipos és sostinguda per un resort al poste central. La bola de tipos gira en sentit antihorario quan la cinta de rotació és tensada. El resort (del tipo cuerdo de rellonge) baix de la polea de rotació gira l'element impressor en la direcció de les agulles del rellonge. A mida que el carro es mou a lo ample del full (i quan torna), les cintes es mouen a través de les seues poleas, pero la polea carregada per resort no pivota ni gira.
Per a posicionar la bola, les dos poleas a l'esquerra de la màquina són mogudes per l'arbre d'enllaços. Quan la polea de rotació és moguda a l'esquerra o a la dreta, la cinta de rotació mou la bola a la posició indicada. Quan la polea d'inclinament es mou, mou l'anell d'inclinament a l'ubicació apropiada. Quan es mou, la cinta trencada la polea carregada en resort en el carro de la bola independentment de l'ubicació del carro en el full.
El canvi entre mayúscules i minúscules es feya girant l'element impressor exactament mig regrés. Açò es feya movent la polea de gir dret usant una leva montada en l'extrem de l'eix d'operació.
Existia una Selectric en espayat proporcional cridada "Composer" que podia retrocedir uns 40 caràcters també en forma proporcional. El còdic de l'espai dels últims caràcters tipeados eren almagasenats en chicotetes plaques deslizantes en una roda de transport.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Eliot Fette Noyes, FIDSA». Industrial Design Society of America--About ID. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2006. Consultat el 11 de juny de 2006.
- ↑ «IBM - The Selectric Typewriter (and Computer Standards)». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 29 de setembre de 2007.
- ↑ «History Of Teletype Development». Consultat el 25 de giner de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «IBM Selectric typewriter» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Història de les màquina d'escriure IBM (anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
- Història del disseny de les màquines d'escriure, en la Selectric.
- Museu de la Màquina d'Escriure Selectric
- La IBM Selectric Composer Sistema tipogràfic d'escritori
- Archius IBM: els destacats de la Divisió Productes d'Oficina