Blindage compost
El blindage compost és un tipo de blindage consistent en capes de diferents materials com metalés, plàstics, ceràmica o inclús aire. Molts dels blindages composts són més llaugers que els seus contrapartes d'estructura metàlica o els seus equivalents de materials d'aleació, pero en contraparte ocupen un major espai dins de la mateixa estructura, si ben la seua resistència a la penetració és encara discutida. És possible dissenyar blindages composts forts, llaugers i que ocupen menys volum que els seus contrapartes tradicionals, pero en un cost unitari major que en els blindages normals, lo que restringix el seu us en la pràctica. La seua disposició és especialment aplicada a les zones vulnerables d'un vehícul blindat. Els seus usos primaris són els de ajudar a encarar proyectils antitanque d'alt poder explosiu.
Història
[editar | editar còdic]Els proyectils HEAT han segut una constant amenaça per als vehículs d'usos militars des de la seua introducció en la 2.ª Guerra. Llaugeres i chicotetes en dimensions, els cartuchos HEAT poden no penetrar del tot centenars de capes metàliques convecionales del més dur blindage RHA (o rolled homogeneous armour). La capacitat de molts materials per a detindre l'impacte de caps HEAT és conseguit gràcies als principis de la "Llei de la densitat", que diu que l'efecte d'una càrrega de penetració de les càrregues huecas és proporcional (elevada al quadrat) a les dimensions de la zona impactada i de la densitat real del seu núcleu (típicament fets de coure), dividida per la raïl quadrada de la densitat de l'objectiu. Sobre la base del seu pes, els blancs llaugers han de ser més ventajosos para dits proyectils que els objectius en blindages més pesats, pero en usar grans cantitats de materials llaugers obviamiente les desventages en térmens de disposició i aspecte mecànic. Certs materials tenen un punt dèbil en térmens de densitat que es fa més útil en dit us en particular.[1]
El blindage compost més antic conegut es va desenrollar en part pel US Army en el vehícul blindat experimental T95, fet a mitan dels anys 50'. El T95 presentava un blindage fet en aleacions de "plaques en núcleu d'aleació de silício", les quals contenien planches de silici fos en forma de materials vítreos entre planches de blindage d'acer laminado. El poder de detenció d'este material excedia al dels blindages d'acer convencional en una gruixa bàsica i en molts casos el material vítrico és més del doble de protector que l'acer d'us corrent o de tipo especial sobre la base de la seua gruixa base. El T95 mai va entrar en producció, i un número de vehículs conceptuals varen ser usats per al desenroll de la série M60 Patton, i durant el seu desenroll inicial (sent conegut com el XM60), els materials d'acer fet en carbur de silici varen ser molt tinguts en conte per al seu us en este proyecte, solament que mai es va dispondre el presentar-ho en els carros ya en la seua etapa de producció definitiva.[1]
El primer cas d'un us massiu d'un blindage compost sorgix de l'aparició del model de tanc soviètic Obyiet' 164. Est usava un blindage conegut com Combinació K, que en apariència consistia de capes de vidre reforçat en plàstic en capes de tipo sándwich entre l'interior i l'exterior de les capes d'acer del citat. Per mig d'un mecanisme denominat tixotropía, la resina canvia de la seua presentació de decorregut viscós baix pressió constant, mentres que el blindage era molejat en formes curvades adequada a la silueta del caixco del T-64. Els models posteriors de el T-64, junt als nous dissenys, varen usar despuix materials com a làmines de Carbur de bor com a farcidura i junt a una resina d'agregat especial per a incrementar la protecció. Pero la calitat dels tancs produïts durant esta era va variar d'una manera especial; quan el carbur de boruro no es trobava disponible en temps per a poder complir en les quotes assignades, al tanc se li despachava en qualsevol classe de farcidura que funcionara de manera similar i que estiguera disponible, i en ocasions fins as varen deixar els espais sense farcidura algun. En orde de previndre dits problemes, els soviètics varen invertir grans sumes en blindages reactius, els que varen permetre el mantindre un bon control de calitat i un bon grau de protecció, pel mateix cost que el citat blindage production.
El més comú dels blindages fets en làmines de materials composts hui dia és el Chobham, primerament desenrollat i usat per l'Eixèrcit Britànic en un tipo de carro de combat experimental FV 4211 tank, el qual va resultar ser una variant basada en la mecànica i atres components del Chieftain proposta per a l'eixèrcit real iraní. Els sándwiches Chobham estan composts de capes de ceràmica entre dos plaques d'acer per a blindage, les quals mostren una reducció dramàtica de l'eficiència dels impactes dels caps HEAT, en comparació a atres classes de blindages composts. El blindage Chobham seria una important millora, tant aixina que molt pronte va terminar sent usat en el nou carro de combat nortamericà M1 Abrams en seguida. Com un resultat de la fabricació i el montage de les escurades ceràmiques en llarcs rencs resulten les formes dels caixcos del Challenger i del Abrams aixina com la seua forma "cuadriculada a escurades".
Disseny
[editar | editar còdic]El mecanisme precís o la composició exacta per a destruir els caps HEAT pel blindage Chobham va ser revelat en els anys 80'. Les prens de fotografies a alta velocitat mostraven que el material ceràmic es trenca al mateix temps que el cap HEAT penetra, l'alta càrrega cinètica dels fragments destruïxen la forma geomètrica del metal, gràcies a les ombres generades per les peces que donen forma al cartuig, disminuint dràsticament la penetració i/o el astillamiento de l'habitàcul intern. L'efectivitat del sistema seria àmpliament demostrada en les operacions portades a terme en la primera guerra del golf Pèrsic, ya que ni un sol Challenger 1 del British Army es va perdre per fòc enemic, provinent dels tancs T-72 iraquí. No obstant, un Challenger 2 va ser destruït per fòc aliat el dia 25 de març de 2003, morint dos dels tripulants despuix de l'impacte d'un cap HESH quan la seua càrrega va detonar en la coberta del comandant, a causa de la voladura de la coraza interior i de la proyecció a alta velocitat de fragments del centre i de les parets de la torreta.[2] Els actuals models derivats del prototip inicial del blindage Chobham estan evolucionats a la tercera generació, i són usats en els carro de combat occidentals moderns com el Challenger 2 britànic i en el nortamericà M1 Abrams.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Evaluation of Siliceous Cored Armor for the XM60 Tank
- Archivat el 5 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «UK Ministry of Defence : Army Board of Inquiry Report» (PDF). Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2011. Consultat el 2 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blindaje compuesto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.