Blindage reactiu
El blindage reactiu és un tipo de blindage que reacciona d'alguna manera a l'impacte d'un arma per a reduir el dany provocat al vehícul que està protegint. És més eficaç en la protecció contra càrregues huecas i especialment contra les municions HESH, El tipo més comú és el blindage reactiu explosiu o ERA (explosive reactive armour), pero existixen també les variants SLERA (self-limiting explosive reactive armour), NERA (senar-energetic reactive armour), NxRA (senar-explosive reactive armour) i blindage reactiu elèctric. A diferència dels ERA i SLERA, els mòduls NERA i NxRA poden soportar múltiples atacs, pero un segon impacte exactament en el mateix lloc podria penetrar.
Essencialment totes les municions antitanque, en l'excepció de la cap de choc d'alt poder explosiu (HESH), tenen com a objectiu travessar el blindage per a matar a la tripulació, inutilisar sistemes mecànics vitals, o abdós coses. El blindage reactiu pot ser vençut per mig de múltiples impactes en el mateix lloc, per eixemple en armes de càrrega en tàndem, que disparen dos o més càrregues huecas en una ràpida successió. Sense càrregues en tàndem és molt més difícil impactar dos voltes en el mateix punt.
Història
[editar | editar còdic]Ideat per l'estat major del Eixèrcit Rojo de l'época soviètica; després molt utilisat en els carros de combat de les forces armada israelites pels nous tipos de munició desenrollats en occident, en específic la munició dart o APFSDS, disparada des dels canons de 105mm de calibre dels carros occidentals de l'época, com la seua versió original el L7; o el M68; la seua versió nortamericana, es fa necessària una solució de baix cost per a actualisar un tant més la protecció dels carros de combat en producció en les factories soviètiques (com el T-55, T-62, T-64 i uns atres); sense incrementar el seu cost final; per a oferir aixina un producte de majors qualitats als seus tradicionals clients: els països del orbe àrap.
Dels carros àraps capturats durant el conflicte dels sis dies, els dissenyadors israelites de armament varen sostraure parts vitals, i després varen revolucionar el disseny original de les plaques adicionals del blindage afegit, creant una versió millorada de l'idea soviètica original, canviant el tipo d'explosiu i la forma original de la reacció, fent el famós efecte de replicació la seua aporte a este invent, en a on despuix de l'explosió inicial; el metal fos sobrer es convertix en una virtual placa d'acer afegida al blindage, i incrementant l'efecte del blindage ERA, per les seues sigles en anglés; es conseguix contindre l'efecte del proyectil que impacta.[1]
Blindages Reactius
[editar | editar còdic]Blindage Reactiu Actiu ERA
[editar | editar còdic]En esta lluita del proyectil contra el blindage naix el blindage reactiu o ERA, que consistix en la disposició de plaques d'acer reblixes entre els seus espais restants de material explosiu plàstic, que després es disponen sobre l'estructura d'un carro de combat, en l'objectiu de que en rebre un impacte implosione, explote i destruïxca i/o inhabilite el proyectil enemic, protegint aixina la tripulació i a l'estructura del carro.
Blindage Reactiu Passiu NERA
[editar | editar còdic]Esta classe de blindage, encara que similar en funcions al ERA, és totalment diferent en el seu principi actiu, ya que en lloc d'usar una explosió, utilisa la durea tradicional del blindage, pero en capes superpostes, que lo que fan és desaccelerar i inclús, inactivar el proyectil en impactar contra el tanc.
El més comú és l'inventat en el Regne Unit, ho porta el carro Challenger, i s'ha demostrat tan efectiu que els seus parells occidentals ho ampren com una forma d'afegir més protecció al caixco i a la torreta del carro, pero sense danyar la seua estructura en cas d'un impacte.
S'aplica en les zones crítiques en les que una explosió puga danyar les funcions vitals del carro (motor i transmissió, depòsit de municions, sistemes elèctrics i electrònics).
Us
[editar | editar còdic]Davant l'impossibilitat de protegir tota la superfície del vehícul (per motius de pes i maniobrabilidad), les plaques es disponen en les zones en més provabilitat de rebre impactes.(98% en la part frontal de la torre, 22% en la proa, 14% en les zones davanteres dels laterals del caixco i 7% en les zones restants, segons estudis realisats despuix de la Segona Guerra Mundial).
Segons siga la zona a protegir, aixina mateix es dispondrà del blindage, i s'aplicarà concorde a les necessitats, sent NERA en les zones a on no pot haver explosions, i ERA en les zones en a on es pot tolerar una chicoteta explosió; sense perjudicar als carristas.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alvanços i tencencias en blindage reactiu explosiu (ERA), Autor: Paul A. Hazell, ISSN 0722-2904, Any 31, Nº. 1, 2009 , pags. 84-88.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Blindaje reactivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.