Anar al contingut

Bonaerense (edat)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Bonaerense o SALMA Bonaerense (del anglés South American land mammal ages) és una edat mamífer d'Amèrica del Sur, divisió establida per a definir una escala geològica de temps per a la fauna de mamífers suramericans. També es definix com a «unitat bioestratigráfica» o «biozona d'associació». El seu llímit inferior se situa en els 0,4 Ma, mentres que el seu llímit superior s'ubica en els 0,126 Ma.[1]

El tàxon guia del «Bonaerense» es definix per la biozona de Megatherium americanum; correspon al Pleistoceno mig de la regió pampeana, sense estratotipo formal.[2] Per a alguns autors este pis s'inclou en el «Ensenadense». Es reconeix una etapa primerenca del «Bonaerense», de la qual el tàxon guia és el biocrón total del rosegador Ctenomys kraglievichi.[3] Un important recanvi faunístico es va produir entre el «Ensenadense» i el «Bonaerense».

El conjunt mastofaunístico característic comprén atres tàxons exclusius de l'edat Bonaerense, com Tolypeutes (nova. sp.) i Hippidion principale. Panochthus tuberculatus i Glyptodon clavipes són també abundants en perfils Bonaerenses-Lujanenses.[4]

Esta biozona també es reconeix en els tallats del oceà Atlàntic en Necochea i els de el nort de Mar de l'Argent, abdós de la província de Buenos Aires, en el centre-este de l'Argentina.[5]

Mastofaunísticament, el Bonaerense es caracterisa per la diversificació dels grups d'orige holártico. S'inicia en un event càlit, que tentativamente se situa entorn a 0,40 Ma. Finalisa també en un atre event càlit en 0,126 Ma.


Si els tàxons exhumats en el «Ensenadense» sugerien un entorn complex, d'espais oberts en boscs dispersos, localment associats a cossos d'aigua templat-càlits, com el sistema fluvial sugerit per l'anàlisis de facies,[6][7] ya en el «Bonaerense» les condicions canvien a fredes i àrides.[8]

Successió de les edats mamífer d'Amèrica del Sur

[editar | editar còdic]


Predecessor:
Ensenadense
Bonaerense (edat)
Edats mamífer d'Amèrica del Sur
Successor:
Lujanense


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ensenadan age/stage» (en anglés). Paleodb. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2013.
  2. Cione, A. L. and Tonni, E. P. (1999). Biostratigraphy and chronological scale of uppermost Cenozoic in the Pampean area, Argentina. In: E.P. Tonni and A.L. Cione (eds.), Quaternary Vertebrate Paleontology in South America, Quaternary of South America and Antarctic Peninsula 12: 23-51.
  3. Deschamps, C. M. (2005). Bio-cronoestratigrafía de mamífers del Cenozoico tardà en el suroest de la província de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 42(4), 733-750.
  4. Soibelzon, E., Miño–Boilini, A. R., Zurita, A. E., Krmpotic, C. M. (2010). Els Xenarthra (Mammalia) del Ensenadense (Pleistoceno inferior a mig) de la Regió Pampeana (Argentina): Revista Mexicana de Ciències Geològiques, 27, 449–469.
  5. Verzi, D. H., Deschamps, C.M. and Tonni, E. P. (2004). Biostratigraphic and paleoclimatic meaning of the Middle Pleistocene South American rodent Ctenomys kraglievichi (Caviomorpha, Octodontidae). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. 212: 315-329.
  6. Deschamps, C. M. & Borromei, A. M. (1992). La fauna de vertebrats pleistocénicos del Baix Sant Josep (província de Buenos Aires, Argentina). Aspectes paleoambientales. Ameghiniana 29: 177-183.
  7. Deschamps, C. M. (2003). Estratigrafia i paleoambientes del Cenozoico en el sur de la Província de Buenos Aires. L'aporte dels vertebrats. Doctoral Thesis, Universitat Nacional de l'Argent, pp. 317.
  8. Tonni, E. P. (2009). El Cuaternario de la regió pampeana i els seus mamífers: bioestratigrafía i paleoambientes. Ameghiniana, Revista de l'Associació Paleontológica Argentina. Resums Prenc 46, número 4, Buenos Aires, República Argentina.