Borsippa

Archiu:Ruins of the ziggurat and temple of the god Nabu at Borsippa, Babel Governorate, Iraq. 6th century BC.jpg

Borsippa

Archiu:A dictionary of the Bible.. (1887) (14594887520).jpg

Birs Nimrûd en A dictionary of the Bible (1887)

Borsippa va ser una important ciutat de l'antiga Mesopotamia, que es va alçar en les vores d'un llac a uns 18 km al suroest de Babilonia, en la ribera oriental del Éufrates (hui en la governació de Babilonia, Iraq). La seua denominació actual és Birs Nimrud. Va ser la ciutat del deu del saber de la mitologia babilonia, Nabu, i de la seua parella, Tashmêtum.

Borsippa es menciona, normalment, en conexió en Babilonia, en diferents texts datats des de l'III Dinastia de Ur fins al periodo seléucida i inclús en texts islàmics primitius. No obstant és durant el periodo paleo-babilonio (primera mitat del segon mileni a. C.) quan pren rellevància, convertint-se en un centre important del regne de Babilonia, de la qual depén des d'antic, no ostentant en cap moment un poder autònom. Sabem que Hammurabi va restaurar en ella el Ezida, el temple principal de la ciutat.

Borsippa, no obstant, és més coneguda tant històrica com arqueológicament en el primer mileni a. C. Si be sofrix els encerts polítics del seu temps (exacció dels arameos i dels caldeos, invasions asirias, tumults, etc.), cobra no obstant importància gràcies a la seua divinitat titular, Nabu (cridat «fill de Marduk», deidad tutelar de Babilonia) un dels deus més venerats del periodo, en particular pels reis assiris i babilonios. Es convertix en una ciutat santa, important lloc de pelegrinage. El Ezida i el seu zigurat, el Eureminanki, són restaurats pels reis caldeos de Babilonia Nabopolassar i el seu fill Nabucodonosor II, els quals duen significativament noms teóforos invocant a Nabu.

Jaciment arqueològic

Si ben este relat és conegut des d'antic, les primeres excavacions en Borsippa es varen portar a terme entre 1852 i 1854 per un equip dirigit per Jules Oppert. Henry Rawlinson va identificar la ciutat en 1855. Hormuzd Rassam va estar en ella entre 1879 i 1882, fent-l'objecte d'excavacions clandestines. Com a conseqüència d'estes, moltes tablillas cuneïformes en texts llegals, administratius i astronòmics originaris de Borsippa han segut recuperades en el mercat negre. Robert Koldewey la va excavar breument en 1902 i va delimitar el perímetro de la seua àrea sagrada. No obstant no va ser fins a començos dels anys 1980 quan un equip d'arqueòlecs austríacs de l'Universitat Leopold-Franzens d'Innsbruck dirigits per E. Trenkwalder, varen retornar al jaciment, excavant-ho d'una forma més científica.

En el jaciment destaquen les impressionants ruïnes del zigurat. Una inscripció de Nabucodonosor II, relata cóm este monarca va restaurar el temple de Nabu, «el temple de les sèt esferes», en «rajoles de lapislázuli», lo que en tota seguritat va donar a este un aspecte memorable. Els arqueòlecs austríacs han determinat que el zigurat manat construir per Nabucodonosor es va alçar utilisant els restants d'una torre de menor altura del segon mileni a. C.. Una volta finalisat, alcançava els 231 peus (uns 63 metros) i tenia sèt terrats; encara hui els seus restants s'eleven 172 peus (47 metros) sobre la planicie circumdant. Una pedra fundacional inscrita descoberta en la seua excavació, detalla el desig de Nabucodonosor de fer construir el zigurat de Borsippa segons el mateix disseny que el de Babilonia, del que solament s'han conservat els fonaments. El monarca declarava que la torre de Nabu «alcançaria els cels», segons una atra inscripció d'este mateix monarca, expressió que va fer creure erròneament als arqueòlecs durant algun temps que estaven davant els restants de la Torre de Babel mencionada en el Antic Testament.

Despuix de la caiguda del regne babilonio en 539 a. C. i la constitució del Imperi persa aqueménida, Borsippa va continuar sent una ciutat d'importància. Els archius administratius finalisen despuix de la repressió del tumult que va tindre lloc baix el regnat de Jerjes I, si ben els de el temple comprenen fins al periodo seléucida. Estrabón va visitar la ciutat a finals del sigle I a. C., mencionant l'existència de cult a Apolo (Nabu) i a Artemisa (Tashmêtum), aixina com la presència de numerosos rat penat en la ciutat. L'inscripció més recent coneguda descoberta en Borsippa data del sigle IV. En conseqüència, la ciutat va deure ser abandonada pels seus habitants cap a mediats del primer mileni de la nostra era.