Botada

Botada

Ensamblage d'un barril.

Botada és la fabricació artesanal de recipients de fusta de forma abombada, en general més llarcs que amples, ensamblados en rogles metàlics i en extrems plans. Encara que rep el seu nom dels toneles, els toneleros també confeccionen barrilés, barricas, gavetes, cubas, cups, mantequeras, tubos, fudres, i demés recipients pareguts.

Història

Toneleros en el XVI.

La barrica va ser inventada pels celtes i adoptada pels romans, com ho certifiquen els bajorrelieves d'escenes de sirga, a on els barrils són ben visibles sobre les embarcacions, datats en el I Durant més de 2000 anys, els barrils varen servir d'envàs a distints productes, tant líquits (vi, cervesa, sidra, aigua), com a sòlits (gra, salazones i inclús taches).

Els mestres toneleros varen escomençar a agrupar-se en gremis en el IX. En el XIII, varen entregar els seus estatuts per a aprovació al mateix temps que atres 121 cossos d'oficis. En 1444, Carlos VII de França va confirmar els estatuts dels toneleros o barilliers. Des de llavors als toneleros se'ls concedix el privilegi de descargadores de vi, sent els únics que tenen dret a descarregar el vi que aplega per barco.

En l'Edat Mija els reis tenien els seus propis toneleros, encarregats de mantindre els barrils. Feyen també la funció d'escanciadorés (funció històricament provada del regne de Carlomagno al de Sant Luis).

Procés de fabricació

Tonelero preparant l'extrem d'un barril en l'ajuda d'una azuela.

Per a construir un tonel, l'operari escomença per disminuir l'esgambi de les adolixques en les seues dos extremitats. Esta operació delicada es fa per mig d'una garlopa o d'una azuela. Ensambla en seguida les adolixques aixina preparades per mig d'un rogle de ferro que les manté en el seu lloc mentres coloca en cada u dels seus extrems dos rogles de fusta (per a la subjecció de la fusta, el tonelero amprava vímen trenat al voltant de la mateixa, o més recentment rogles de ferro o zunchos). Eixecuta la mateixa operació en l'atre extrem despuix d'haver fet prendre a les adolixques la curvatura necessària cremant algunes borumballas en l'interior. Despuix en auxili d'un raspall armat en una chicoteta serra i una placa de ferro (ferramenta també coneguda com cro) que s'aplica sobre l'extrem de les adolixques practica un recalat que deu rebre el fondo de la peça. Despuix fa un trepe que serà el forat per a on s'ha d'introduir el líquit que es tanca en un tapó de fusta, que pot estar perforat pel centre a lo llarc, en una clau de tancament, la espita, terminant en subjectar be les adolixques. El procediment artesanal ha segut substituït en bona part per màquines que realisen les quatre principals operacions.

El principal material utilisat és la fusta de roure. El desenroll del comerç a el XIX va permetre als toneleros utilisar en ventaja els roures procedents de Rússia i Ucrània. El roure blanc d'Amèrica s'utilisa tradicionalment per a envellir el whisky. En països com Chile, els toneles són confeccionats en fusta de raulí o làrix. Quan el barril servia per a almagasenar tots els líquits, olis o inclús sòlits (pólvora) concebibles, els toneleros utilisaven les fustes disponibles en la seua zona, adequant la estanqueidad i la neutralitat del barril en relació en el producte almagasenat. Pel contrari, hui en dia s'utilisa el barril de roure per als vins, sent les seues característiques aromàtiques molt apreciades.