Anar al contingut

Espita (vàlvula)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SitH - spigot.jpg
Una espita de fusta en un barrilete de l'época de la prohibició (c. 1925), de la colecció del Eastside Heritage Center, Bellevue (Washington).

Espita és un tipo de vàlvula o canilla que té el seu orige en el artilugio usat en botada per a tancar i regular el líquit contingut en el recipient,[lower-alpha 1] be siga un barril de fusta, o una antiga tinaja d'argila.[1][2] Funciona com a clau o tapó i, de manera progressiva ha segut substituïda per diversos tipos d'aixeta (clau de pas).[3]

En el celler

[editar | editar còdic]

A lo llarc dels sigles, des de l'Antiguetat,[4] l'us de la espita ha quedat associat a les llabors realisades en les cellers (en especial de va vindre i de l'almagasenament d'oli),[5][6] a on va ser la clau de pas o tapó regulador més habitual i funcional,[7] desenrollant una curiosa i variada tipologia,[8] conservada en els museus etnogràfics.[lower-alpha 2][9]

El seu us i propietats varen quedar ya minuciosament descrits en el Diccionari universal d'agricultura teòrica, pràctica, econòmica, i de medicina rural i veterinària, publicat per Rozier, en el quarto dels dotze volums publicats entre 1781-1800.[10]

En el Gran Diccionari del Vi (2001) ve definida com a «peça troncocónica» en general fabricada en fusta i que servix «per a taponar el esquice» de toneles i barricas.[11]

Espita versus «espicha»

[editar | editar còdic]

Aixina mateix, en la geografia septentrional espanyola, i en la cultura de la fermentació de la poma, en el nort de la península ibèrica per eixemple, el terme castellà espita ha generat el terme «espicha», locució en bable que cobrix vàries denominacions ademés del festeig tradicional (reunió o berena en el «llagar»), puix designa aixina mateix el lloc a on se celebra, l'acció i efecte de tastar o «espichar» la sidra, el forat o forats del tonel, aixina com els canutillos, palitos, estacas, primitives aixetes o vàlvules i demés ingenis per a taponar i regular l'eixida del líquit.[12]

En atres camps

[editar | editar còdic]
Archiu:Aelópilo.jpg
Aelópilo (o Eolípila) d'Herón d'Aleixandria. Museu d'Història de l'Automoció de Salamanca.[lower-alpha 3]

L'us del terme espita es continua aplicant en camps tan diversos com la fontaneria, la medicina,[13] o els tancs de combustible de gas licuado (el mecanisme de espita en la bombona de gas, per eixemple),[14] conformant distints tipos de vàlvula de regulació, escape, control, etc.

Us figurat

[editar | editar còdic]

El llenguage retòric ha abusat a sovint de l'aplicació figurada del terme espita en contexts en els que lo més senzill seria usar vàlvula o aixeta, invasió ideològica que potser haja segut sugerida per l'image contundent de la chorrada lliberada en un gran tonel en obrir-se o retirar-se la espita.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCar Bellido2008">Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions, p. 110.
  2. <cite style="font-style:normal" id="CITAREF1975"> (1975). Diccionari Ideològic de la Llengua Espanyola, 2ª edició, Barcelona: Gustavo Gili, p. 361. ISBN 84-252-0126-8.
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorripio1985">Corripio, Fernando (1985). Diccionari d'idees afins, Barcelona: Herder, p. 375. ISBN 84-254-1515-2.
  4. Phillips, 2000.
  5. Álvarez González, 2012.
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria2001">González-Hontoria, Guadalupe (2001). Les Artesania d'Espanya I. Zona septentrional, Barcelona: Edicions del Serbal. ISBN 8476282184.
  7. 7,0 7,1 González Ferrero, 2016, p. alfabètic.
  8. Romero Vidal, 2010.
  9. «Els treballs i els dies» (en espanyol). chillarondecuenca.com. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2017. Consultat el 2 de giner de 2017.
  10. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRozier 1799">Rozier , François (1799). vindre&hl=és&source=gbs_navlinks_s Curse complet o Diccionari universal d'agricultura teòrica, pràctica, econòmica, i de medicina rural i veterinària, Volum 4, Madrit: Imprenta Real, pp. 91-92.
  11. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWiesenthal2001">Wiesenthal, Maurici (2001). Gran Diccionari del Va vindre, Madrit: Edhasa. ISBN 9788435065207.
  12. «Espicha». Diccionari General de la Llengua Asturiana (DGLA). Consultat el 4 de giner de 2017. «Vàries definicions»
  13. «a-realisar-sangr%C3%ADas/GQHEiLN3J34i8g?hl=és Accessoris per a sagnies». Museu de Medicina Infanta Margarita. Archivat des d'el a-realisar-sangr%C3%ADas/GQHEiLN3J34i8g?hl=és original, el 3 de giner de 2017. Consultat el 2 de giner de 2017.
  14. «Espita» (en (en anglés: spigot, valve, tap)). wordreference. Consultat el 2 de giner de 2017.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>