Brassica

Brassica

Brassica és un gènero de plantes fanerógama de la subfamília Brassicoideae en la família Brassicaceae. El gènero conta en més de 700 espècies descrites, i d'estes, solament un aproximat de 42 acceptades.

Este gènero es destaca per integrar moltes espècies de gran importància agrícola. Inclou vàries malezas, tant tàxons selvades com de poblacions asilvestradas. Hi ha més de quaranta espècies selvades i híbrits, ademés de múltiples cultivars i híbrits d'orige antrópico, entre els que destaquen varietats de B. oleracea com la coliflor i el brócoli. Moltes són anuals o bienals, i algunes són chicotets arbustos.

Descripció

Són plantes herbáceas anuals o rarament bianuals, glabras o en tricomas simples, brots erectos, generalment ramificados. Fulls basals pecioladas, sanceres a liradament pinnatífidas en els llops laterals més chicotets que el llop terminal, fulls superiors cortament pecioladas a sésiles, a voltes auriculadas o amplexicaules, sanceres, dentadas o lobadas. Sàpia'ls erectos o ascendents, rarament palesos, oblongos o ovados, el parell interior generalment sacciforme en la base; pétals unguiculados, obovados, generalment grocs, rarament blancs o rosats; estams tetradínamos; estigma capitado o bilobado. Silicua angosta a àmpliament lineares, teretes o a voltes comprimides paralelament al septo, rarament 4-anguladas, rostre cònic o cilíndric, llarc o curt, estil conspicuo; llavors uniseriadas o rarament biseriadas, globosas a molt llaugerament comprimides, sense ales, cotiledones conduplicados.

Distribució

El gènero és natiu de l'oest d'Europa, del clima mediterràneu i de les regions templades d'Àsia. Ademés de les espècies cultivades, que es produïxen mundialment, moltes de les espècies selvades són malezas, especialment en Norteamérica, Sudamérica i Austràlia.

Vore també

• Verdura de full

Bibliografia

1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
5. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.

1. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
2. Rollins, R. C. 1948. Flora of Panama, Part V. Fascicle 1. Cruciferae. Ann. Missouri Bot. Gard. 35(1): 99–106. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
3. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Cruciferae. En: Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 354–380.
4. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
5. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.