Briolette

Detall d'un cuarzo rosa tallat en briolette

Diamants de talla briolette que pengen en la tiara de l'emperatriu Josefina

Briolette és el nom d'un estil de tallat de gemas. És una forma de pera allargada, generalment simètrica sobre el seu eix principal, i coberta en facetas quadrangulars. Habitualment posseïx un extrem puntagut, i carix d'una banda de facetes formant una cintura.

Orige del nom

La paraula "briolette" procedix del francés, i és una alteració de brillolette, de brignolette, una chicoteta pruna seca que deu el seu nom a la ciutat de Brignoles, en França, a on es produïxen estes prunes. La semblança de les formes de la gema tallada i de la pruna seca va donar orige al terme utilisat en joyeria.

Característiques

Un briolette a sovint es perfora per a penjar-se com un conte. El nom també s'usa a voltes erròneament per a les gemas en forma de pendeloque. Mentres que la briolette és una forma de gota simètrica, el brot pendeloque és més pla i té dos costats diferents: un en una faceta en forma de taula gran i l'atre en una punta o cresta. La part superior d'una briolette sol estar unida a una peça de joyeria per mig d'un forat perforat en la pedra, mentres que una pedra en cort pendeloque deu subjectar-se en una ensellament de garra. La briolette és una de les talles en forma de gota d'aigua utilisades en el brot de pedres precioses.

Es diu que la talla briolette va ser dissenyada pel belga Lodewyk van Bercken en 1476. Esta talla requerix una tècnica més alvançada que les talles redones, com el clàssic lluenta, i resulta en una pèrdua molt major del pes de la pedra original, lo que les fa molt rares i cares. Esta talla s'utilisa principalment per a pedres en color, com els safirs i algunes varietats de cuarzo, pero rara volta s'utilisa per als diamants. Este estil va ser popular durant l'Época victoriana.