Faceta
Les facetes són les cares planes d'un poliedre, i especialment les dels cristals naturals o de les pedres tallades.[1] L'organisació dels cristals minerals naturals en facetes va ser clau per als primers desenrolls de la cristalografia, ya que reflectixen la simetria subjacent de l'estructura cristalina. Les pedres precioses comunament són someses al tallat i poliment de facetes per a millorar la seua apariència en permetre'ls reflectir millor la llum.
Configuració de facetes
[editar | editar còdic]
Dels centenars de configuracions de facetes utilisades històricament, la més famosa és provablement la talla redona en lluenta, utilisada per a realçar la lluentor dels diamants i de moltes atres gemas de distints colors. La primera versió de la talla en lluenta, orige de la configuració moderna, és atribuïda a un italià apellidar Peruzzi a finals de el XVII.[2][3] Més alvance, els ànguls per a obtindre el "cort ideal" d'un diamant varen ser calculats per primera volta per Marcel Tolkowsky en 1919. S'han introduït lleus modificacions des de llavors, pero els ànguls de el "cort ideal" d'un diamant seguixen sent encara molt similars als determinats per la fòrmula de Tolkowsky. Els lluents de talla redona tallats en anterioritat a la formulació dels ànguls "ideals", són a sovint denominats com "primitiva talla en lluenta" o com "antiga talla en lluenta europea". Encara que es considera una talla imperfecta segons els estàndarts actuals, es manté l'interés dels coleccionistes per estes peces. Atres corts de diamant històrics inclouen el "Old-Mine Cut" ("antiga talla de mina"), similar a versions primerenques del lluent redó, pero sobre un patró quadrat o rectangular, i el "Rose Cut" ("talla rosa"), un brot senzill que consta d'una cara posterior plana i polida, i un número variable de facetes anguladas en la corona, produint un domo faceteado. A voltes s'afig als lluents una faceta adicional (la número 58), denominada culet, per mig de la que se secciona la punta inferior de la pedra per a impedir el seu trencament accidental. Els primers lluents a sovint presentaven un culet molt gran, mentres que els lluents moderns generalment no ho inclouen o ho tenen molt menut.[4]
Tallat
[editar | editar còdic]
L'art de tallar una gema és un procediment de precisió realisat per mig d'una un màquina de tallat. El producte ideal del procés de tallat és una pedra que mostre un agradable equilibri entre les reflexions internes de la llum, denominat "lluentor"; una dispersió forta i colorida que és generalment denominada "fòc"; i un centelleo brillantemente colorit de la llum reflectida conegut com "escintilación" o "centelleo".[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Normalment, les pedres transparents o translúcidas són tallades, encara que els materials opacs ocasionalment també poden ser-ho, de manera que el llustrat de les facetes produirà la reflexió de la llum sobre la gema. El pleonasto (l'espinela negra) i el diamant negre són eixemples de pedres opaques tallades.
Ànguls de les facetes
[editar | editar còdic]Els ànguls utilisats per a tallar cada faceta juguen una funció crucial en el resultat final d'una gema. Mentres que la disposició general de les facetes d'un brot de pedreria particular podria semblar igual en qualsevol classe de gema, els ànguls de cada faceta tenen que ser cuidadosadament ajustats per a maximizar el rendiment òptic. Els ànguls utilisats deuen ajustar-se d'acort en l'índex de refracció del material de la gema. Quan la llum travessa una gema i incidix sobre una faceta polida, el mínim àngul possible que permet a la faceta reflectir la llum cap a l'interior de la gema es denomina àngul crític.[5] Si el raig de llum incidix sobre la superfície en un àngul menor, eixirà reflectit en lloc de refractarse a través de la gema per a donar-li lluentor. Estos rajos que s'escapen són denominats "pèrdua de llum", i l'efecte causat pel que la superfície apareix transparent i sense lluentor es coneix com "ventaneo". Açò és especialment comú en les gemas comercials mal tallades. Les pedres en índexs de refracció més alts generalment permeten realisar talles molt més vistoses, ya que l'àngul crític disminuïx en l'aument de l'índex de refracció, incrementant el número de reflexions internes i la lluentor de la gema.
Màquina de tallat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Esta màquina utilisa un plat giratori accionado per un motor elèctric en el que se subjecta un disc abrasivo extremadament pla (conegut com "lap") que servix per a tallar o per a polir. Per al brot s'utilisen abrasivo de diamant depositats sobre discs de metal o de resina, mentres que per al poliment es dispon d'una gran varietat de materials, com a pols de diamant o abrillantadores basats en òxits. Les operacions de cort se solen refrigerar rosant aigua contínuament, mentres que en el poliment s'utilisen indistintament aigua o olis industrials.
Inclou un dispositiu desmontable conegut com "màstil", un braç giratori i articulat que permet ajustar l'àngul d'inclinament, l'altura i l'orientació de la pedra sobre la superfície del disc abrasivo, per a lo que dispon d'un sistema de llectura mecànic. També dispon d'un engranage (cridat "índex de pas") en un número particular de dents que és utilisat per a fixar l'àngul de gir de la pedra. Els ànguls de rotació són dividits pel número de dents presents en l'engranage, encara que moltes màquines inclouen mijos adicionals d'ajust en increments més menuts, a sovint coneguts com "cheater". La pedra és fixada a un refillol (normalment de metal) conegut com "dop", quedant pegada a un dels seus extrems denominat "quill". Este refillol a la seua volta queda subjecte al cabezal orientable del màstil.
Procés de tallat modern
[editar | editar còdic]La pedra subjecta al refillol és tallada en ànguls precisos per mig de successives operacions de desbastado en abrasivo cada volta més fins, fins que el procés és repetit per última volta per a deixar perfectament polida cada faceta. La repetició exacta dels ànguls del procés de brot i poliment és assistida per un sistema de llectura d'ànguls i per un índex de la posició de l'engranage de rotació. El procés físic del poliment és un tema de debat. Una teoria acceptada generalment és que les partícules fines de l'abrasivo produïxen erosió més chicotetes que la llongitut d'ona de la llum, fent les marques microscòpiques invisibles. Ya que les talles tenen dos costats (la corona i el pabelló), un dispositiu a sovint cridat "plantilla de transferència" permet voltear la peça, de modo que es puguen tallar i polir totes les facetes en la mateixa màquina.[5]
Atres métodos
[editar | editar còdic]El procediment de exfoliació utilisa els plans de trencament associats a l'estructura dels enllaços químics d'un cristal mineral. Si s'aplica un colp sec en l'àngul correcte, la pedra pot partir-se limpiament. Este procediment és a voltes utilisat per a partir pedres irregulars sense tallar, i aixina obtindre peces més chicotetes en volums més aprovechables, encara que mai s'utilisa per a tallar facetes. La divisió de diamants per exfoliació antigament era alguna cosa comuna, pero quan el risc d'inutilisar una pedra era molt alt, s'obtenien a sovint peces de diamant indesijables. El método preferit de partir diamants en peces més chicotetes actualment és per serrat.[3]
Un estil més antic de tallat es realisava en la màquina anomenada "jamb peg" (lliteralment "jamba estaca"), que utilisa com a soport de la pedra a tallar una estaca de fusta de llongitut precisa, que el seu extrem lliure s'introduïx successivament en una série de forats que estan cuidadosadament situats a distintes altures sobre una placa metàlica (el màstil o jamba). L'orientació exacta de cada faceta respecte al contorn circular de la talla es conseguix insertant en la estaca una peça en silueta de polígon regular, que es recolza en una placa perpendicular al màstil. D'esta forma, la pedra queda recolzada en ànguls precisos sobre la superfície horisontal del disc abrasivo que gira a gran velocitat. Estes màquines requerixen una considerable habilitat dels operaris que les manegen per a treballar eficaçment.[5]
Un atre método de tallat implica l'us de cilindres per a produir facetes curvades cóncaves. Esta tècnica pot produir molts variacions inusuals i artístiques sobre el procés tradicional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española Procedix del francés facette 1. f. Cada una de les cares d'un poliedre, especialment d'un cristal o d'una pedra tallada.
- ↑ Gems, 5.ª edició, Webster, 1995.
- ↑ 3,0 3,1 Gemstones of the world, Schumann, 1977. ISBN 9780806930886
- ↑ 4,0 4,1 Eric Bruton (1983). Diamants, Edicions Universitat Barcelona, pp. 566. ISBN 9788475281193.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Faceting for Amateurs, 2.ª Edició, Vargas, 1977. ISBN 9780917646010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Faceta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.