Anar al contingut

Briza media

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cors (Briza media)

Els cors (Briza mija) és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família de les poáceas. És originària d'Europa.


Caràcters

[editar | editar còdic]

Herba perenne, glabra o casi. Talles foliosos, que alcancen en freqüència 40 o 50 cm d'altura. Fulls lineares, envainantes, més o menys planes, de 2-7 mm d'esgambi. Florés en panícula d'espiguillas pediceladas, multifloras, colgantes, més o menys acorazonadas, freqüentment teñir de púrpura, de fins a 10 (-12) mm de llongitut, glumas suborbiculares; lemas paregudes a les glumas, sense aresta. Frut en cariopsis més o menys pla-cóncau. Florix des de primavera i fins al estiu.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Freqüent en prats de sega.

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Europa

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Briza mija va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 70. 1753.[2]

Etimologia

Briza: nom genèric que es referix a que les més lleus oragets d'aire mouen les seues #inflorescència en una tremolació.[3]

mija: epítet llatío que significa "intermig"[4]

Sinonímia
  • Poa mija (L.) Cav.[5]
  • Briza australis Prokudin
  • Briza elatior Sibth. & Sm.
  • Briza intermija Samp.[6]
  • Briza anceps L. ex Munro
  • Briza lutescens Foucault
  • Briza pauciflora Schur
  • Briza pilosa Schur
  • Briza serotina (H.C.Hall) Dumort.
  • Briza tremula Lam.
  • Briza viridis Pall. ex Steud.
  • Poa mija (L.) Cav.[7][8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: briza menor, cedacillo, cedacillo d'Espanya en tembladeras, cedacillos pintats, cors, grama trémula, herba de l'aire, llàgrimes de Sant Josep, llàgrimes de Sant Pedro, llaganyes, tembladeras.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-03-.
  2. «Briza mija». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de giner de 2014.
  3. Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009. (en anglés)
  4. En Epítets Botànics
  5. «Briza mija». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de giner de 2010.
  6. 6,0 6,1 «Briza mija». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de giner de 2010.
  7. Briza mija en PlantList
  8. «Briza mija». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de giner de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
  5. Matthei, O.R. 1975. Der Briza-Komplex in Südamerika: Briza, Calotheca, Chascolytrum, Poidium (Gramineae). Willdenowia, Beih. 8: 1–168.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  7. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.