Bromur d'or (III)
El bromur d'or (III) és un sòlit cristalí de color roig obscur a negre[1][2][3] que la seua fòrmula empírica és AuBr3. Pero existix com dímer en la fòrmula molecular Au2Br6, en la que dos àtoms d'or estan units per un pont de dos àtoms de bromo. Es coneix comunament com a bromur d'or (III),[2][3] [4] tribromuro d'or i, en rares ocasions, pero tradicionalment, com a bromur áurico i, a voltes, com hexabromuro de dioro. Els tribromuros anàlecs de coure o argent no existixen.
Història
[editar | editar còdic]La primera menció de l'investigació o l'estudi dels halurs d'or es remonta a principis o mediats de el XIX, i hi ha tres investigadors principals que destaquen per la seua exhaustiva llabor en este camp de la química: Thomsen, Schottländer i Krüss. [5][6][7][8]
Estructura
[editar | editar còdic]El bromur d'or (III) adopta estructures vistes similars a les del clorur, un atre compost trihalogenado dimérico d'or (III). Els centres d'or presenten una coordinació plana quadrada en ànguls d'enllaç d'aproximadament 90°. [3] [4]
Els càlculs mostren que en les formes d'or monoméricas, l'efecte Jahn-Teller causa diferències en l'estructura dels complexos d'halur d'or. Per eixemple, el bromur d'or (III) té una llarga i dos curtes relacions d'or-bromur, mentres que el clorur d'or(III) i el fluorur d'or (III) tenen dos llargues i una curta relació d'or-halógeno.[4] Ademés, el bromur d'or (III) no té la mateixa organisació al voltant del centre d'or que el clorur o el trifluoro d'or. En els demés, la coordinació adopta una forma T, pero en el tribromuro d'or, la coordinació és més com un equilibri entre les formes T i Y. Este canvi en la coordinació es deu a l'efecte Jahn-Teller, pero més encara a la disminució de la retrodonación π dels àtoms d'or en els ligandos de bromo en comparació a l'unió retrodonación π trobada en els ligandos de flúor i clor. També és esta disminució de la retrodonación π lo que explica per qué el tribromuro d'or és menys estable que els seus contrapartes trifluoruro i tricloruro.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Macintyre, J. E. (ed.) Dictionary of Inorganic Compounds; Chapman & Hall: London, 1992; vol.
- ↑ 2,0 2,1 Greenwood, N.N.; Earnshaw, A. Chemistry of the Elements; Butterworth-Heineman: Oxford,1997; pp. 1183-1185
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cotton, F.A.; Wilkinson, G.; Murillo, C.A.; Bochmann, M. Advanced Inorganic Chemistry; John Wiley & Sons: New York, 1999; pp. 1101-1102
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Schulz, A.; Hargittai, M. Chem.
- ↑ Lengefield, F. J. Am.
- ↑ Thomsen, J. J. prakt.
- ↑ Schottländer, Justus Liebigs Ann.
- ↑ Krüss, G. Ber.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromuro de oro (III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.