Retrodonación π

Archiu:Back bonding.png

Dalt: el HOMO i LUMO del CO. Mig: eixemple d'un orbital enlazante sigma, en el que el CO dona electrons a un centre metàlic, des del seu HOMO. Avall: eixemple a on el centre metàlic dona electrons a través d'un orbital d a el LUMO de el CO. Observe's que en esta representació, l'eix "i" no té relació en els nivells d'energia.

En química, la retrodonación π és un concepte en el que els electrons es mouen d'un orbital d'un àtom a un orbital antienlazante π* d'un atre àtom o lligant. És especialment comú en la química organometálica de metals de transició en ligandos multiatómicos, com el monòxit de carbono, etileno o el catión nitrosonio. Els electrons del metal són usats per a unir-se al lligant, en el procés es llibera al metal d'un excés de càrrega elèctrica negativa.

Els electrons són presos d'un orbital d del metal, i llocs generalment en un orbital molecular antienlazante del lligant, lo que ocasiona que l'orde d'enllaç del lligant disminuïxca. Açò conduïx a una disminució en la freqüència vibracional de l'enllaç, que pot ser medit usant espectroscòpia IR. Encara que l'orde d'enllaç dins del lligant disminuïx en el procés, l'orde d'enllaç lligant-metal s'incrementa.

Alguns composts en retrodonación π són el Ni (CO)₄ i la sal de Zeise.