Bromus mango
.jpg)
El mànec (Bromus mànec) és una espècie de planta herbàcea perenne pertanyent a la família de les gramínees (Poaceae), originària d'Amèrica del Sur. No es deu confondre en el gènero Mangifera, el nom comú del qual és "mànec".
Antigament cultivada pel poble mapuche com una planta forrajera i cereal, el mànec va ser suplantat per cereals d'orige europeu com el blat i la ordi i el seu cultiu va ser abandonat durant la segona mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. L'espècie havia segut considerada extinta per alguns autors i identificada com una espècie distinta al Bromus burkartii (Muñoz).[1] Actualment existix un debat sobre esta espècie.[2]
Noms vernaculares
[editar | editar còdic]mànec, mangu, magua, en espanyol i mapudungún.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea.[4]
Hàbit: anual o perenne, de curta duració de vida. Rizomes curts. Baïnes atrasseres persistents i invertides en la base del talle; en baïnes mortes fibrosas. Tallos de 40 – 60 cm de llarc. Sense branques laterals. Baïnes dels fulls glabras, o pilosas. Lígula i membrana ciliada; 2-5 mm de llarc; obtusa. Làmines foliares 5-35 cm de llarc; 2-5 mm d'ample. Làmines foliares en superfície escabrosa; asprosa adaxialmente; glabra.
Inflorescència: La inflorescència en una panícula que comprén 5-40 mechós fèrtils. Panícula oberta; lanceolada, equilateral, o asentir; 4-20 cm de llarc. Mechons solitaris. Mechons fèrtils pediculadas.
Mechons fèrtils: Les mechons es componen de 3-6 flósculos fèrtils; en flósculos disminuïts en el àpiç. Mechons oblongas; comprimida lateralment; comprimida fortament; 7-18 mm de llarc; s'òbrin en la madurea; desarticulat baix de cada flósculo fèrtil.
Glumas: Glumas persistents; més curtes que els mechons. Gluma inferior lanceolada; 4-9 mm de llarc; 0.75 de llongitut de la gluma superior; membranosa, 1 quilla; 3-7 venosa. Gluma inferior en superfície pilosa. Gluma inferior en àpiç acuminado. Gluma superior lanceolada; 5-11 mm de llarc; 0.8 llongitut de lema fèrtil adjacent; membranosa; 1 quila; 5-9 venosa. Gluma superior pilosa. Gluma superior en apèndix acuminado.
Flores: lodículas 2; membranosas. Anteres 3. Ovaris en un àpiç carnoso per damunt de l'inserció d'estil; pubescente en l'àpiç.
Fruts: cariópside en pericarpi adherente; piloso en l'àpiç; àpiç carnoso. Hilum llineal.
Distribució: Sur de Sudamérica (Chile i Argentina).
Sinònims
[editar | editar còdic]- Bromus burkartii Muñoz,
- Ceratochloa mànec (É.Desv.) Holub.
Història
[editar | editar còdic]El mànec era cultivat pel poble mapuche en el centre-sur de l'actual territori de Chile abans de l'arribada dels europeus pero el seu cultiu va ser abandonat. Eb 2019 una font menciona que esta espècie sobreviu en estat selvat sense majors detalls.[3] Una atra font afirma que està extinta.[5] A la data (2023), no existixen observacions d'esta espècie en el portal de ciència ciutadana INaturalist.[6]
Les primeres descripcions del mànec ya apareixen en la “Crònica i relació copiosa i verdadera dels Regnes de Chile” durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.
Quan els cereals europeus varen desplaçar a esta planta el seu cultiu va escomençar a practicar-se solament en llocs alluntats de les finques.[1]
Segons Claudio Gai, qui la va trobar en febrer de l'any 1836 al sur de Castro, la planta era cultivada de forma bianual.[7] Esta planta no l'hi havia vist anteriorment en estat salvage, fins a trobar-la en Chiloé a on era cultivada com a planta per a forraje.[8]
El cicle de cultiu necessita díhuit mesos per a aplegar a l'estat de madurea. En el curs del primer any de cultiu, el mànec era utilisat com una planta forrajera, al segon any se li deixa eixir les llavors, que són recolectades.[1]
En 1915 el botànic Federico Johow va donar en Sants Contreras, una persona que la cultivava per a us personal en les rodalies de Contulmo, en l'actual regió del Biobío, qui l'havia trobat en la costa d'Arauco huit anys abans i l'utilisava com forraje per als animals, aus i inclús per al seu consum i de la seua família com a pa i farina torrada. Johow es va fer en algunes llavors per a fer ensajos agrícoles. Alguns eixemplars varen ser conservats en la secció de ciències biològiques del Institut Pedagògic. Johow va fer ademés, esforços per propagar-la a gran escala a través d'agricultors com Emilio Rosemberg i Ricardo Klapp en Temuco i per Eduardo Jost en Contulmo.[9][10]
Usos
[editar | editar còdic]Existixen sol antecedents d'usos històrics del mànec. Es cultivava principalment en la region del Bio Bio i Araucania. La sembra es realisava en febrer i març, i la collita en novembre.[11] En la collita, els flósculos de mànec eren torrats per a botar les lemes i els grans eren triturados per a produir farina torrada.[8] D'acort al relat de Pascual Coña, el mànec i atres cereals s'usaven també per a fer pa.[12] i una beguda fermentada cridada "chicha".[7] Este cereal local va ser reemplaçat durant la segona mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
pel blat per a la fabricació de la farina i per les pomes per a la fabricació de sidra.[1]
Actualment no s'està utilisant esta espècie per al consum humà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2003).«Resolving the challenge posed by agrobiodiversity and plant genetic resources - an attempt».Kassel university press GmbH.Kassel:(76)Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ (1994).«Status und kurze Geschichte dones ausgestorbenen Kulturgetreides Bromus mànec I. Desv. — und die Genese dones Bromus secalinus L.».Flora oder Allgemeine Botanische Zeitung.Elsevier GmbH.189(3)
- 215-222.ISSN 0367-2530.Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Mànec, Bromus mànec» (en espanyol). http://www.tesauroregional.cl. Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ «Bromus mànec É.Desv.» (en espanyol). i-monocot. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2016. Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ «Status und kurze Geschichte dones ausgestorbenen Kulturgetreides Bromus mànec I. Desv. — und die Genese dones Bromus secalinus L.».Flora.189(3)
- 215–222.ISSN 0367-2530.doi:10.1016/S0367-2530(17)30597-2.Consultat el 2023-12-26.
- ↑ «Bromus mànec» (en és). iNaturalist. Consultat el 2023-12-26.
- ↑ 7,0 7,1 (1844) [1] (en espanyol), pp. 89-91.
- ↑ 8,0 8,1 Gai, Claudio (2018). Diego Milos (ed.). [2], primera edició edició (en espanyol), Santiago: Penguin Random House Grup Editorial. ISBN 978-956-9635-26-7.
- ↑ Baeza (1930). [3], segona edició edició (en espanyol), Santiago, pp. 138.
- ↑ (1972).«El Bromus mànec, planta desapareguda».IDESIA.Universitat de Tarapacá.Arica:2(2)
- 127-131.ISSN 0073-4675.Consultat el 28 d'agost de 2021.
- ↑ «Gramíneas selvats i la seua utilisació antrópica. El cas del gènero Bromus en dos ambients humits del sur del Con Sur».Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.58(2)ISSN 1851-2372.doi:10.31055/1851.2372.v58.n2.39607.Consultat el 2024-12-16.
- ↑ Moesbach, Ernesto Whilhelm (1930). Rodolfo Lenz (ed.). [4], primera edició edició (en espanyol), Santiago: Editorial Universitària, pp. 95. «Kuifike mapuche deumakefui kofke wekeñ meu, ka trüka meu, ka maηo meu, ka lanko meu. / Els antics feyen pa de huequén, teca, mànec i lanco. (El primer una cebadilla, els atres espècies de centeno endèmic).»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- JSTOR Global Plants, Imàgens herbarizadas de Bromus mànec
- Catalogue of Life, Bromus mànec [5] archivat en Wayback Machine.
- Canadian Biodiversity Information Facility (CBIF), Bromus mànec
- World Checklist of Selected Plant Families (WCSP), Bromus mànec
- The Pla List, Bromus mànec
- Tropicos, Bromus mànec
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromus mango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.