Bronze Manchec

Bronze Manchec és la denominació historiográfica genèrica d'una subdivisió espacial i temporal de la prehistòria en la península ibèrica també coneguda com a Cultura de les Motillas. Grups humans sedentarios, que basaven la seua sustente en la ganaderia i l'agricultura, varen ocupar el territori actualment conegut com La Taca (gran part de la província de Ciutat Real, pràcticament tota la d'Albacete i part de les de Toledo i Conca) a partir del Calcolítico, constituint un dels substrats indígenas que va donar orige a la cultura ibera.

Esta cultura arqueològica es va caracterisar, principalment, per la construcció d'assentaments fortament fortificados que han donat orige a topònims locals: motillas, morras i castillejos. D'entre estos, les denominades "motillas" són eminències topogràfiques que destaquen sobre la planura manchega. La seua excavació ha demostrat que estaven formades per vivendas apretades dins de cinturons de murallas concèntriques en varis nivells escalonats, donant una apariència de cerro artificial a l'assentament que facilitava el seu defensa front a les invasions i el control efectiu del territori circumdant (de manera similar als tell del Oriente Pròxim).

Cronologia

Jaciment arqueològic del Acequión en Albacete.

Els treballs de Gilman, Fernández- Posse i Martín sobre la cronologia d'ocupació en els jaciments de El Quintanar (Munera) i El Acequión (Albacete), dos dels poblats de l'Edat del Bronze més significatius dels centenars documentats en la província d'Albacete, han proporcionat numeroses mostres de radiocarbono en llargues seqüències de depòsits. Els resultats indiquen que l'ocupació de El Quintanar va escomençar abans del 2000 a. C. i va durar fins al 1500 a. C., mentres que la de El Acequión es va iniciar abans del 2200 a. C. i va aplegar fins al 1800 a. C. Estos intervals són anàlecs als obtinguts per a atres jaciments de similars característiques en el restant de la Taca: Motilla del Azuer (Daimiel) i Cerro de l'Encantada (Granátula de Calatrava). Aixina, el Bronze manchec resulta contemporàneu dels seus veïns el Bronze llevantí (Comunitat Valenciana i Terol) i el Bronze argárico (Múrcia i Andalusia Oriental), sense que es puga demostrar la pretesa prioritat cronològica d'El Argar i considerant-se totalment coetáneas.

Extensió

El Bronze Manchec respecte a atres cultures de l'Edat del Bronze en la península ibèrica.

La fixació precisa dels llímits d'influència dels grups del Bronze peninsular és una qüestió encara oberta posat que en algunes zones es solapan els vestigis de les cultures coetáneas. Debido a ello no es pot parlar d'un llímit clar pero es podria dir que al nort del riu Segura començarien els primers assentaments no argáricos i clasificables en el Bronze manchec. La llínea Hellín- Albatana- Montealegre del Castell- Almansa (que casualment coincidix prou be en l'actual divisió administrativa entre les províncies d'Albacete, Alacant i Múrcia) constituiria el llímit sur. El vall del Vinalopó faria de linde entre el Bronze valencià i el manchec, per l'est, mentres que al nort s'estendria fins al entanque del Tajo i la serranía de Conca. El llímit occidental és molt més imprecís.

Vore també

• Edat del Bronze
• Cultura argárica
• Bronze llevantí
• Castillejo del Bonete
• Motilla del Azuer
• Event del kiloaño 4-2

Referències

Bibliografia

• Eiroa García (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 846-849. ISBN 978-84-937381-5-0.