El Argar

El Argar és un jaciment arqueològic situat en el municipi d'Antas, Almeria, Espanya. Es troba sobre un replanell en abruptes pendents en el seu costat occidental, 35 m sobre el riu Antas i ales més suaus en el restant, estenent-se per part d'estes últimes també. Forma partix de la zona arqueològica del Argar i La Gerundia, constituint un poblat prehistòric de l'Edat del Bronze del surest ibèric que dona nom a la cultura argárica.

Va ser excavat inicialment per Rogelio de Inchaurrandieta, després pels germans Enrique i Luis Siret que varen publicar els seus resultats en castellà baix el títul de Les primeres edats del metal en el surest d'Espanya en 1890. Els materials arreplegats en est i atres jaciments similars varen constituir el corpus bàsic per a singularizar este grup cultural, sent estudiats una i una atra volta per investigadors com B. Blance o H. Schubart.

L'espectacular desenroll d'esta cultura va fer pensar als seus excavadors que no mantenia cap relació en les fases anteriors, buscant el seu orige en influències mediterrànees. Pero ara se sap que hi ha una clara continuïtat en l'época prèvia d'Els Millers (Edat del Coure).

Cronologia

Basant-se en les estructures i aixovar funeraris excavats en el poblat, B. Blance va establir una seqüència dividida en dos periodos, A i B, que, posteriorment, va ser revisada i ampliada gràcies a atres jaciments: Argar I o inicial (Argar A segons la primera sistematisació), en cistas i algunes fosses, aixina com elements campaniformes i alabardas tipo Argar; Argar II o antic (Argar A també), similar a l'anterior en lo material, pero en una evolució cap als rituals argáricos; Argar III o ple (Argar B), en predominancia dels pithoi i aixovar composts per punyalés, astrals, espasas, alabardas tipo Montejícar i adorns personals. Argar IV o tardà (Argar C, un complement posterior), en elements de Cogotas I.

Jaciment

Archiu:El Argar (ajuar funerario).png

El Argar. Aixovar funerari.

El Argar és considerat un assentament de nova fundació, sense antecedents calcolíticos. En una superfície de 16 000 m² i una població estimada d'uns 500 habitants, és un dels poblats coneguts més grans pertanyents al grup epónimo. En l'interior de les pròpies vivendes s'han trobat més de mil sepultures. Estava estratègicament situat sobre un cabezo amesetado i protegit també per una muralla, en l'interior de la qual s'han excavat vivendes rectangulars de 8-10 m per 2,5 m, aixina com unes atres de planta irregular o circular. Les parets es construïen en fusta i fanc, alçats sobre un zócalo de pedra. El sostre era de canyes o branques i fanc. Té un urbanisme complex que es caracterisa per la creació artificial de terrats, en una acrópolis situada en lo més alt del jaciment.

Vore també

• Cultura argárica
• Home de Galera
• Els Millers
• Cabezo Redó
• Cerro de les Vinyes
• Event del kiloaño 4-2

Referències

Bibliografia

• Castro; El Argar, (2001). «La societat argárica», Marisa Ruiz-Gálvez Priego (ed.). L'Edat del Bronze ¿Primera Edat d'Or d'Espanya? Societat, economia i ideologia, Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-299-8.

• Eiroa García (2010). Prehistòria del món, primera edició, Barcelona: Sagell Editorial SL. ISBN 978-84-937381-5-0.

• (1999).Bolletí del seminari d'estudis d'Art i Arqueologia (BSAA).(65)

73-98.Consultat el 8 d'abril de 2018.

• González Marcén (1992). Arqueologia d'Europa, 2250-1200 a. C. Una introducció a la "Edat del Bronze", 1 ª edició, Madrit: Síntesis. ISBN 84-7738-128-3.

• Esquerre Egea, Pascual (2016). «Medint les fluctuacions de l'economia argárica a través del registre funerari». Arqueologia Iberoamericana 30, ISSN 1989-4104, pp. 77-90.

• (1983).Consultat el 8 d'abril de 2018.

• Siret, H. (2006). Les primeres edats del metal en el surest d'Espanya, Múrcia: Museu Arqueològic de Múrcia.

• Siret, H. (2006). Les primeres edats del metal en el surest d'Espanya (Àlbum) (Plantilla:PdfPlantilla:Pdf), Múrcia: Museu Arqueològic de Múrcia.

• (17 Nov 2021).Science..7(47)

1-19.doi:10.1126/sciadv.abi7038.