Bubierca

Bubierca

Bubierca és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

Està situat a 1076 km de Saragossa i forma part de la comarca de la Comunitat de Calatayut. Està travessat per l'autovia del Nordest, que recorre el municipi entre els pK 209 i 214. Part del seu terme municipal està protegit dins de la ret Ret Natura 2000 en la denominació de Riberes del Xaló (Bubierca-Ateca), que comprén una franja entre Bubierca i Ateca de la ribera del riu Xaló.

El relleu és molt irregular, només suavisat pel riu Xaló que rodeja el poble. Predominen els abruptes barrancs, alcançant-se altures de més de 900 m pel nort, prop de la Serra del Cavaller. Pel sur el terreny és similar, descollant el Cerro Santiago (896 m). El poble, en la ribera del riu, s'alça a 647 m sobre el nivell del mar.

Noroest: Alhama d'Aragó	Nort: Ateca	Noreste: Ateca
Oest: Alhama de Aragó		Iste: Ateca
Suroest: Alhama d'Aragó	Sur: Godojos	Surest: Castejón de les Armes

Història

El municipi es troba en el recorregut del itinerari de Antonino denominat Alio itinere ab Emerita Cesaragustam 369, per lo que en tota provabilitat, baix els sediment depositats pel riu Xaló es trobe enterrada l'antiga calçada romana encara per descobrir-se. Hi ha constància de que existia en temps dels romans, ya que Bubierca apareixia en els Epigrama de Marcial.

En la Reconquista, Pas El Cid Campeador, en que el seu Cantar de Mio Cid, apareix este vers:

Va passar per Bubierca i per Ateca, que està alvance,
i junt a Alcocer meu Cid anava a acampar,
en un otero redó, fort i gran;
prop corre el Xaló, l'aigua no li poden tallar.

En 1808, durant la guerra de l'independència va tindre lloc la batalla de Bubierca. Cap a mediats de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 674 habitants. Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

BUBIERCA: l. en ayunt. de la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (19 leg.), part. jud. i adm. de rent. de Ateca (1 1/2), dióc. de Tarazona (13 1/2): sit. á la márg. izq. del r. Jalon, sobre la carretera que de Madrit conduïx á Saragossa, entre dos cordilleres de monts elevats, combatut pels vents de el N. i O. en clima templat i saludable; les malalties que mes comunmente es patixen són calenturas intermitents: té 223 cases distribuïdes en varis carrers i chicotetes plazuela, posades públiques, una casa de ayunt. una presó, una escola de primeres lletres dotada en 1880 rs. vn. i concorreguda per 50 discípuls, i una atra per a les chiquetes á que la seua mestra paguen 300 rs. vn. i ensenya les llabors pròpies del seu sexe á les 20 que assistixen generalment: té ademas una igl. dedicada á Ntra. Sra. de l'Esperança, i una atra parr. (Sant Miguel), servida per un capítul de 8 beneficiats dels quals hi ha 2 vacants; el cementeri està en parage ventilat fòra de la pobl.: els vec. se servixen per a beure i demas usos domèstics de les aigües d'una font que hi ha á 20 passos de les últimes cases del l. i d'una atra que hi ha á 600; les de la primera són molt bones: les de la segona salobres i solament s'aprofiten per a certs usos: el térm. confina N. Ateca i Moros (1 leg.); E. Castejon d'Armes (1/2); S. Godojos (1), i O. Alhama (1/2): dins de la seua circumferència es troben un cas. cridat Sta. Quiteria en la seua ermita d'este nom, i cot. ret. i una atra ermita dedicada á Sant Gregorio. El terreny és quebrat i montuoso; la seua calitat bona molt particularment per a vinyes; té abundant plantacion d'estes i tambien d'arbres frutales: es crien bones yerbas de pastura i proporciona llenya i fustes per al consum: ho travessa el r. Jalon que ho fertiliza en molta part i dona moviment á les rodes d'un molí harinero: en la seua vora es veu un baten casi destruït. Els camins á escepcion de la carretera de que s'ha parlat són locals i mals. El correu es rep tots els dias de Madrit i de Saragossa despachant-ho des de Guadalajara l'1.º i des de Calatayut el 2.º aplega este á les 5 de la vesprada i aquell á les 8 del matí. prod.: blat, ordi, cànem, va vindre, frutes, llegums i hortalices; cria ganado lanar i cabrío; caça de perdius, conills i llebres, i peixca de barps i alguna anguila. ind.: ademas del molí i baten, s'eixercixen les arts mecàniques mes indispensables. comercie la esportacion de vi i cànem, é importacion de art. que falten. pobl.: 142 vec. 674 alm. cap. prod.: 1.260,000 imp. 70,600. contr.: 18,279 rs.
És esta pobl. d'antiguetats romanes. Fué guanyada á els sarracenos per l'emperador D. Alonso en 1122. Deu citar-se la que junta que va dispondre dels seus capitans D. Pedro de Castella per a esta pabl. en l'any 1363 , a on els va fer jurar per la seua successora á Donya Beatriz, per substituta á Donya Constanza, i de les dos á Donya Isabel que era la tercera i l'última.

(Madoz, 1846, p. 469)