Castejón de les Armes
Castejón de les Armes és un municipi d'Espanya, en la província de Saragossa, comunitat autònoma d'Aragó. Té un àrea de 16,09 km² en una població de 87 habitants (INE 2017) i una densitat de 5,41 hab/km². A nivell eclesiàstic està dins del arciprestazgo de l'Alt Xaló.
Geografia
[editar | editar còdic]El municipi està situat en la Comarca de Calatayut a 104 quilómetros de Saragossa, a una altitut de 609 metros sobre el nivell de l'mar. Es troba assentat en les proximitats de les confluències dels rius Pedra i Xaló, lo que li conferix un bell paisage format per les vegas d'abdós rius. Està travessat per l'Autovia del Nordest entre els pK 215 i 216, aixina com per l'antiga carretera N-2. Part del seu terme municipal està protegit dins de la ret Ret Natura 2000 en la denominació de Riberes del Xaló (Bubierca-Ateca), que comprén una franja entre Bubierca i Ateca de la ribera del riu Xaló.
El relleu està determinat pel riu Xaló al nort i la depressió que genera el ric Pedra en el seu curs baix. El restant del terreny és molt accidentat, en barrancs i abruptes elevació que alcancen més de 800 metros d'altura.
| Noroest: Bubierca | Nort: Ateca | Noreste: Ateca |
| Oest: Bubierca | 
|
Iste: Ateca |
| Suroest: Godojos | Sur: Carenas | Surest: Carenas |
Història
[editar | editar còdic]Originàriament es denominava Castejón d'Ateca, en el XVI passe a cridar-se en la seua actual denominació.cita requerida.
Castejón de les Armes, li ve dau per la fàbrica d'armes blanques de molt bon temple, la fabricació d'estes existia ya en 1495, encara en el XVI es fabricaven espases famoses en la comarca, i a on (segons conta la llegenda) el Rei Fernando II el Catòlic , Rei d'Aragó i de Castella, en una de les seues batalles, i per a satisfer el seu desig, va ser armat davant l'image de La nostra Senyora del Cerro. En terminar la conquista de Granada, va tornar a este lloc, i en agraïment a les victòries conseguides i a l'ajuda divina rebuda, va ordenar construir la capella dedicada a la Puríssima Concepció i colocar els escuts d'Aragó i Castella en l'altar de l'image de la Verge del Cerro.
Els monuments i llocs destacats en la població són varis, com l'Iglésia del Salvador de 1280 d'estil gòtic, destacant en el seu interior dos retaules barrocs en fusta, i una talla també en fusta que representa a la Verge, de 123 centímetros d'altura; La Ermitade la Verge del Cerro, que data de el XV encara que l'edifici actual d'estil colonial data de el XVII; Restants del castell medieval de el XIV a on conten que el Rei Fernando II va passar una nit; El Ric Pedra, famós pels seus truchas i la vegetació a lo llarc del seu caixer, travessa el poble dividint-ho en dos; Les Fonts de la seua localitat; La Chichulana, lloc emblemàtic per les seues vistes. És el punt més alt del poble, des d'a on es divisa gran part de la comarca, es pot aplegar caminant des del poble gojant de la naturalea; Santorcal és una antiga casa de labranza a la que s'aplega despuix de recórrer la vega del Ric Pedra, anant o en bicicleta, gojant de la seua bella vegetació; La fàbrica de paper activitat econòmica destacable del passat en la que es fabricava en dos cups i paper floret que es duya a Madrit, la fàbrica va funcionar fins als anys vint del sigle passat. Actualment és una vivenda particular.
Les festes populars en honor al seu patró Sant Pascual Bailón el 17 de maig , i la Festa Major a principis d'agost en honor a la Verge del Cerro.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Castejón de las Armas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.