Bucentaure
El Bucentaure va ser un navío de llínea de tercera classe pertanyent a l'Armada Imperial Francesa. Es va fer mundialment famós per haver segut el buc insígnia francés durant la batalla de Trafalgar (1805). Massa danyat com per a poder ser maniobrat correctament, el Bucentaure es va afonar durant el temporal que va agranar la baïa de Càdis poc despuix de terminada la batalla. D'acort en el sistema de classificació britànic era un navío de tercera categoria, encara que en el sistema francés era un Premier Rang.[1] El seu epónimo fa referència al Bucentauro, animal mitològic en cos de bou o un búfalo i, a partir de la cintura, d'aspecte humà.
Nom i característiques tècniques
[editar | editar còdic]Construït en Tolón per Jacques - Noël Vaig sanar a partir de 1759, botat a mitan de 1760 i armat i assignat en giner d'eixe any, el Bucentaure desplaçava 1600 tonellades. Com tots els barcos de la classe 80 "Vaig sanar", estava artillado en 80 canons, dividits en 30 canons de 36 lliures, 32 de 24 lliures i 18 de 12 lliures; ademés d'atres 6 montats en carronadas desplazables per la mija coberta 67 m d'eslora 14 de mànega i 6 de puntal (a causa d'un accident sofrit en 1800 en el que va caldre dinamitar la proa per a que poguera eixir d'un traicionero bajío en el que va quedar varat) i la seua tripulació completa (en temps de guerra) era de 840 hòmens.
El seu nom aludix a la figura mitològica del bucentauro, ser d'aspecte humà de cintura per a dalt i de bou o búfalo el restant.
Viage a les Antilles
[editar | editar còdic]En entrar en servici el Bucentaure, la França imperial de Napoleón Bonaparte es trobava en guerra contra la Gran Bretanya de Jorge III. França contava en el respal de l'Espanya de Carlos IV i la seua valgut Manuel Godoy, que en virtut del tractat de Sant Ildefons aportava barcos, hòmens i diners a les forces franceses.
El Bucentaure va ser ràpidament integrat en la principal esquadra francesa, de la qual era comandant en cap Pierre Villeneuve, i movilisat per a eixecutar el pla de Napoleón i del seu ministre de Marina Decrés d'invadir Gran Bretanya en tropes acantonades en Boulogne. Per a això era necessari neutralisar el domini britànic del canal de la Taca durant a lo manco uns dies.
Es urdió un pla pel qual la flota francoespañola atrauria a la principal esquadra anglesa cap a les Antilles, retornant lo abans possible per a guanyar uns dies mentres els navío anglesos travessaven l'Atlàntic de regrés. Villeneuve, a bordo del Bucentaure i dirigint a la flota aliada, va partir de Càdis el 9 d'abril de 1805. En aigües americanes, es varen atacar diversos interessos britànics en la zona i es va retornar en juny.
De regrés a Europa, el 22 de juliol, va tindre lloc la batalla de la Veta Finisterre, que va tindre com a conseqüència l'anulació dels plans de Napoleón, ya que Villeneuve va posar rumbo al port de Càdis, a on es va refugiar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «French Third Rate ship of the line 'Li Bucentaure' (1803)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-01-15.
Bibliografia i recursos
[editar | editar còdic]- Edward Fraser, The Enemy at Trafalgar, publicat en 1906, Londres, Hodder & Stoughton.
- Edouard Desbriere, The Naval Campaign of 1805 TRAFALGAR, Vol 2, Ed. C.
- Recursos gràfics: Robin Brooks, The Bucentaure at Trafalgar, Black Dog Studios 2005.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bucentaure» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.