Anar al contingut

Bustamita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bustamite-351345.jpg
Bustamita

La bustamita o buchstamita és un mineral de la classe dels inosilicatos.

Va ser descobert per primera volta en la Mina de Franklin, en el comtat de Sussex de Nova Jersey i va ser descrita en 1826 per Alexandre Brongniart, que ho va nomenar en memòria del mineralogista mexicà José María Bustamante i Septiem (1790–1844), que li va proporcionar els eixemplars per a que Dumas poguera analisar-ho[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Pertany a el "grup de la wollastonita", sent l'anàlec en manganeso de la ferrobustamita. Sol tindre com a impurees donant-li tonalitats de color les següents: magnesi, cinc i ferro.

Per a almagasenar-ho en coleccions es deu tindre en un lloc que no li done la llum solar, puix esta fa que el color rosa es vaja desvanint.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix per mig de metasomatismo associat a depòsits de minerals de manganeso metamorfizados, típicament en skarns.

Minerals als que normalment apareix associat: wollastonita, rodonita, johannsenita, grosularia, glaucocroíta, diópsido i calcita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alexandre Brongniart, « Sur la Bustamite, Bisilicate de manganèse et de chaux du Mexique », Annales dones sciences naturelles, vol. VIII, Crochard, Libraire-Éditeur, Paris, 1826, p. 411-418