Butia lallemantii
La palmera butiacito (Butia lallemantii) és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en el centre-este de Sudamérica.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta palmera és endemica de la porció septentrional de la província fitogeográfica pampeana: el districte fitogeográfico pampeano uruguayense, el que cap a #latitut menors presenta algunes influències de la província fitogeográfica del tancat.[1] L'ambient característic d'esta palmera són els arenals.
Es distribuïx majoritàriament en el suroest del estat brasiler de Riu Gran del Sur, alcançant pel sur també un menut sector de l'extrem nort del Uruguay en el departament de Rivera, en a on només es presenta en 4 reduïdes poblacions lo que, sumat al fet de ser apetida pel ganado, la torna en una espècie en greu perille d'extinció.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2006 pels botànics Leonardo Pau Deble i Jose Newton Cardoso Marchiori.[2]
Les poblacions assignades a B. lallemantii eren anteriorment ubicades en B. paraguayensis, havent-li-les considerat també com formant només un ecotipo d'ella. Des de que B. lallemantii va ser descrita, B. paraguayensis va passar a ser una espècie no confirmada per a l'estat de Riu Gran del Sur.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric Butia prové del nom vernàcul dau en Brasil als membres d'este gènero. El terme específic lallemantii rendix honor al llinage del mege i explorador alemà Robert Christian Barthold Avé-Lallemant qui a mitan de el XIX va descriure la flora del sur del Brasil.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Butia lallemantii és una menuda palmera de talle subterràneu i hàbit cespitoso. És similar a B. yatay i B. paraguayensis. Li la pot distinguir per la seua escassa altura màxima (1,3 m, contra més de 15 m en B. yatay i 2,5 m en B. paraguayensis) i pel seu estret diàmetro del estípite (11 cm, contra 45 cm en B. yatay i 20 cm en B. paraguayensis, abdós a l'altura del pit). Una atra diferència important és que B. lallemantii és una espècie cespitosa que sol presentar cada individu entre 3 i 6 brots units per la seua raïl, mentres que B. yatay i B. paraguayensis casi sempre exhibixen un únic talle per eixemplar.
- Polen
També és possible separar a B. lallemantii pel seu polen. Esta espècie, de la mateixa manera que B. yatay i B. paraguayensis, posseïx grans polínicos elíptics monosulcados, tant asimètrics com a simètrics, en exina tectada i molt poc perforada, lo que produïx que la seua superfície exhibixca un relleu ondulat.
Les diferències en les atres dos espècies es presenten en el tamany del gra, el qual és de 45.2 x 23.5 µm, mentres que en B. yatay és de 64.4x36.4 µm i en B. paraguayensis és de 54.5 x 24.7 µm; ademés esta última pot exhibir grans triangulars en obertura trictomosulcada, no present en les atres dos.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). , Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..
- ↑ 2,0 2,1 Deble, L. P., & Marchiori, J. N. C. (2006). Butia lallemantii, uma nova Arecaceae do Brasil. Balduinia. Revista do Herbário do Departament de Ciências Florestais, Universidade Federal de Santa Maria, Centre de Ciències Rurais, Santa Maria, Rio Gran do Sul, Brasil Edició de novembre de 2006. Número: 9 Pàgines: 1-3. ISSN 1808-2688. Idioma: Portugués.
- ↑ Avé-Lallemant, Robert Christian Barthold (1858). Reise durch Süd-Brasilien im Jahre.
- ↑ Dominique Mourelle; Paola Gaiero; Gabriela Speroni; Àngels Beri & María Cristina Mazzella (2010). Variacions en la morfologia polínica de Butia lallemantii, Butia paraguayensis i Butia yatay, palmes (Arecaceae) natives d'Uruguay. Congrés; X Congrés Llatinoamericà de Botànica. La Serena, Chile.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Butia lallemantii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.