Byrsonima crassifolia

changunga (Byrsonima crassifolia)

La changunga, murisí, nanche, nancite o nance és el frut pulposo de l'espècie Byrsonima crassifolia, de color groc al roig en la seua maduració, en fort aroma, una miqueta més chicotet que una oliva, en una llavor dura i redona.

Nom i etimologia

Prové de la paraula náhuatl nan-tzin, nom de la deesa Tonantzin o Cihuacoatl. Va derivar a nanchi i després a nanche. Significa 'mare'.

Classificació i descripció

És un arbre chicotet i torçut o arbustiu perennifolio, caducifolio en boscs secs, entre 3 a 15 m d'altura en un diàmetro a l'altura del pit de 30 cm. La seua copa és àmplia, oberta i irregular. Presenta fulls allargats, dispostes en creu, simples, en forma de làmines de 5 a 15 cm de llarc per 2 a 7.5 cm d'ample, elíptiques en el marge sancer; són de color vert obscurs i casi planes en el fes, i vert groguenques grisáceas pubescentes en el envés. El tronc mostra branques ascendents i freqüentment ramificadas des del sol. La seua corfa externa és escamosa i es desprén en péntols rectangulars de color gris. La corfa interna és de color crema rosat, canviant a pardo rosat, fibrosa i amarga.

Les flors es presenten en arracades o panícules estretes terminals de 5 a 15 cm de llarc, pubescentes; són flors actinomórficas, hermafroditas de color groc i es tornen rojoses en madurar, d'1.5 cm de diàmetro; cáliz vert, en 6 a 10 glándulas sésiles; pétals 5, redonejats. #Infrutescència péndulas de 10 a 15 cm de llarc, tipo drupa drupes globosas, d'1.7 a 2 cm de diàmetro, groguenques a llaugerament anaranjadas, en una abundant carn agridulce rodejant a un os gran i dur. Les llavors són blanques i estan rodejades per una testa prima morena. Una llavor per frut. Sistema radical profunt.

Byrsonima crassifolia es propaga per llavors o per esquejes, cultivat tradicionalment en varis dels països tropicals d'Amèrica, encara que la distribució i venda del seu frut tendix a ser restringida al mercat local. L'arbre també és utilisat com a planta de ornato, en països de clima càlit fòra d'Amèrica Llatina.

Distribució

Presenta àmplia distribució en tota l'Amèrica tropical.

Es localisa en tot Centroamérica i en Sudamérica fins a Paraguay. És un arbre molt comú en la sabana veneçolana i en àrees costeres del noreste de Brasil. També es cultiva en el sur de Califòrnia i Mèxic és un dels principals productors d'este frut, específicament en l'estat de Veracruz.

Ambient

Té gran importància silvícola i ecològica. L'espècie restaura la capacitat regenerativa del bosc ya que creix a ple sol i produïx frut ràpidament despuix d'haver segut plantada. Açò atrau a animals que contribuïxen a la dispersió de llavors. Es troba en altituts de 50 a 1700 m. És una espècie primària o secundària molt freqüent que compon l'estrat arbòreu de pasturages o les anomenades “selves sabaneras”.

Habita en llocs en climes càlits, semicálidos i templats. Creix i es desenrolla be en llocs en precipitacions entre 600 a 3000 mm anuals, en temperatures promig de 21 a 28 °C. No tolera temperatures per baix del punt de congelació. Prospera en ales obertes i pedregosas del bosc tropical caducifolio, aixina com també en ales de cerros a sovint formats per roques metamòrfiques i terrenys plans. Se li troba en sols prou degradats. Pot soportar condicions de drenage excessivament ràpit o en drenage deficient que s'inunden en l'época humida, encara que no tolera les aigües estancades. S'observa en àrees de cultiu abandonat. Sols: moreno rocós, arcilloso, groc-arcilloso, lava volcànica, café-pedregoso, calizo profunt-rojós.

Creix en pasturages; vegetació secundària derivada de boscs tropicals, en terrenys pedregosos i arenencs. Resistix la sequia i els incendis periòdics dels pasturages.

Estat de conservació

El changungo pot usar-se para cerques vives i s'ha usat exitosamente per a restaurar la productivitat agrícola en camps en guaret. L'arbre s'usa per a restaurar àrees degradades i en sistemes agroforestales, pel seu ràpit creiximent i els seus fruts, que atrauen a la fauna. En Mèxic es troben plantacions mesclades en Spondia ssp.

Estudis químics realisats en les sabanes de Veneçola mostren que induïx l'acumulació de matèria orgànica del sol.

Consum alimentici

La fruta és consumible quan està madura. Té un sabor dolç i un color groc intens, en un resabio amarc. El amargor s'accentua fortament en les drupes inmaduras, que també són comestibles.

En Costa Rica se sol menjar la fruta, o un licor aromatizado conegut com va vindre de nance.

En Panamà els fruts es mengen crus o cuits com a darreria. En tot el país es prepara cuit en aigua en sucre o raspadura, en fécula de dacsa, o en llet de dacsa tendra o, inclús, farina, que és conegut com "pesada de nance", sempre acompanyat de formage blanc fresca. En algunes regions a esta preparació se li adiciona llet. El nance també es consumix en sucs, refrescs, durs (congelats) i fins a gelats i inclús com un dolç preparat en la fruta cuita en aigua i sucre. També la seua llenya és molt apreciada, puix li dona un deliciós aroma i sabor a les carns torrades.

En Mèxic es consumix i prepara de diverses maneres: cru, salat, enchilado, almibarado, en gelats, #paleta congelades, com aigua fresca, neu raspada i, inclús, curtido en aguardiente conegut com Va vindre o Licor de changunga o… de Nancite, segons el nom que reba en cada país. És un dels fruts més populars que es fermenten per a l'elaboració del tepache.

En Nicaragua se sol menjar la fruta i el caramelo de nancite és un dels dolços típics del país.

En Hondures és molt comú menjar com a fruta, també es processa fent vins i el famós nance en guaro, dolços i un deliciós refresc que s'oferix a mares lactants per a incentivar la producció de llet materna.

Propietats

L'us medicinal que es dona en major freqüència a esta planta és contra la diarrea. Encara que també s'indica en atres desórdens de tipo digestiu com disenteria, dolor d'estòmec, empacho, falta de digestió, bilis i estrenyiment. En el tractament d'estos padecimientos s'ampra la corfa en cocimiento, per via oral.

S'utilisa en problemes ginecológicos com a infeccions de la matriu i inflamació dels ovaris, evita l'abort i facilita el part, i s'aplica en afeccions de la pell, contra la sarna, grans i clavillos. La seua cocció combinada en corfa de cedre (sp. n/r) servix per a llavar les ferides.

Atres usos medicinals que se li donen són: afeccions renals, dolor de cintura, refredat, diabetis, com a tònic, per a apretar genives, ferides i mordedura d'escurçó. Se li atribuïxen propietats antipiréticas i astringentes. La seua eficàcia es deu a l'acció astringente del tanino que conté.

Història

En el XVI, Francisco Hernández relata: "el frut és de naturalea freda i humida, comestible i favorable als que tenen febra".

No torna a aparéixer més informació fins a el XX quan Maximino Martínez la referix com: acaricida, antiblenorrágica, antidiarreica, antitumoral, aperitiva, astringente, atonia intestinal, catàrtica, eupéptica, galactógena, per a les metrorràgias i tònic.

Noms comuns

Changunga, nanci, nance, indano, nanche, nance blanc, nancite, nancito, chaparro, chaparro de chinche, chaparro de sabana, chaparro peralejo, chaparro manteco, manteco, manteco sabanero, manero, crabo, murisí, marushi, maricas, maricao, muricí, cimarrón, cimarrón, peralejo, peralejo blanc, peralija, tapal, yoco, nyispro.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• http://www.conabio.gob.mx/conocimiento/info_especies/arboles/doctos/35-malpi1m.pdf
• Enciclovida té un artícul sobre [3]Byrsonima crassifolia.
• [4]Naturaliste.
• Wikispecies té un artícul sobre Byrsonima crassifolia.