Cànnabis (gènero)
Cànnabis o cànem és un gènero en tres espècies[1] de plantes de florés pertanyent a la família Cannabaceae; basat en investigacions que expressen que el gènero Cànnabis es compon de tres espècies i vàries subespecies, pero una atra corrent sosté que el Cànnabis solament conté una sola espècie en àmplies característiques segons el seu entorn i eixes traces duen als conceptes de sativa, indica i ruderalis.
L'espècie més famosa és Cànnabis sativa, de la que es produïx el hachís i el psicotrópico cànnabis. Ademés d'açò, també es coneixen a la Cànnabis indica i Cànnabis ruderalis, esta última en menors cantitats de THC (delta-9-tetrahidrocannabinol - principi psicoactivo de cànnabis), que es cultiva en els països de China i Canadà per a la producció de cànem, utilisats en l'indústria textil.
Descripció
[editar | editar còdic]
Les plantes de Cànnabis són herbes floreras anuals i dioicas. Les fulls són palmadament compostes o digitadas, en folíols serrats.[2] El primer parell de fulls sol tindre un sol folíol, el número aumenta gradualment fins a un màxim d'uns tretze folíols per full (generalment sèt o nou), depenent de la varietat i les condicions de creiximent. En la part superior d'una planta en flors, este número torna a disminuir a un sol folíol per full. Els parells de fulls inferiors generalment ocorren en una disposició de fulls oposta i els parells de fulls superiors en una disposició alternativa en el talle principal d'una planta madura.
Els fulls tenen un patró de venaació peculiar i diagnòstic (que varia llaugerament entre varietats) que permet una fàcil identificació de fulls de cànnabis d'espècies no relacionades en fulls similars. Com és comú en els fulls dentadas, cada dentado té una nervadura central que s'estén fins a la punta, pero en el cànnabis açò s'origina en la part inferior de la nervadura central del folíol, generalment oposta a la posició de la segona muesca cap a avall. Açò significa que en el seu camí des de la nervadura central de la valva fins a la punta del dentado, la vena que servix a la punta del dentado passa prop de la muesca intermija. A voltes, la vena passarà tangencialment a la muesca, pero a sovint passarà a una chicoteta distància; quan succeïx lo últim, una nervadura de espolón (o ocasionalment dos) es ramifica i s'unix al marge del full en el punt més profunt de la muesca. Les mostres diminutes de cànnabis també es poden identificar en precisió per mig de l'examen microscòpic de les cèlules dels fulls i característiques similars, lo que requerix equip i experiència especials.[3]
Cànnabis indica i Cànnabis sativa
[editar | editar còdic]Cànnabis indica diferix de Cànnabis sativa en que produïx major cantitat de resina, rica en terpenoides que induïxen a la sedación i relaixació muscular, mentres que Cànnabis sativa produïx menys resina i una combinació d'ingredients actius que proporcionen un efecte menys sedante i més eufòric. En Europa, els Estats Units, Panamà i Canadà, les espècies C. sativa i C. indica han segut creuades des dels anys 1970, lo que dona lloc als cridats híbrits, entre els quals el skunk provablement el més famós. En Sudamérica, Cànnabis sativa és dominant, ya que s'adapta perfectament als climes tropicals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Espècies en The International Plant Names Index
- ↑ «Leaf Terminology (Part 1)». Waynesword.colomer.edu.
- ↑ The Medicinal and Poisonous Plants of Southern and Eastern Africa, 2nd edició, I & S Livingstone.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cannabis (género)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.