Cèlules CHO
Les cèlules CHO (del anglés Chinese hamster ovary) són cèlules derivades d'ovari d'hàmster chinenc (Cricetulus griseus) i l'us del qual està àmpliament estés en el camp de la biotecnología com a cultius celulars per a l'expressió i producció de proteïnes recombinantes.
Orige
[editar | editar còdic]Els hámsteres chinencs es varen usar per primera volta com animals de laboratori en 1919, en substitució de rates en l'investigació dels pneumococs. Els esforços del Dr. George Yerganian i atres colegues per a domesticar a estos hámsteres a mitan de el XX va dur en si que durant la seua crío en captiveri molts individus desenrollaren malalties degenerativas, per l'estret parentesc dels animals que es creuaven. No obstant, l'aparició de tals malalties degenerativas va aumentar l'interés en l'estudi de la seua genètica.
Durant este temps els investigadors es varen donar conte de que el baix número de cromosomas en els hámsteres chinencs (2n=22) els convertia en models ideals per a l'estudi de radiacions citogenéticas i cultius celulars. En 1957, durant una investigació sobre l'utilitat de vàries llínees celulars en el camp de la genètica de cèlules somàtiques, el Dr. Theodore T. Puck, del departament de medicina de l'Universitat de Colorat, va aïllar un ovari d'una femella d'hàmster chinenc i va establir una nova llínea celular.[1][2] Pronte es va poder vore, que estes cèlules eren prou resistents i molt aptes per al cultiu in vitro, i el seu temps de generació era molt ràpit. Ademés, la heterogenidad cariotípica d'estes poblacions celulars les va convertir en un candidat ideal per a l'estudi d'anomalies cromosomáticas.
Us en biotecnología
[editar | editar còdic]La primera proteïna terapèutica recombinante produïda en cèlules mamíferas, l'activador tisular del plasminógeno que va ser sintetisat usant cèlules CHO, va ser aprovat per a l'us clínic en 1987. Açò va marcar el principi d'una nova era en la producció de proteïnes recombinantes i l'èxit de les quals està basat en l'us de les cèlules CHO per a la seua expressió.
En l'actualitat les cèlules CHO són la millor alternativa a atres sistemes d'expressió establits com és el cas de llínees celulars derivades d'insectes (Sf9 i Sf21 de Spodoptera frugiperda, Schneider 2 de Drosophila melanogaster, «High Five» de Trichoplusia ni...), bactèrias (E. coli, B. subtilis...), rents (S. cerevisiae, P. pastoris, H. polymorpha...), entre uns atres, per a la producció de proteïnes recombinantes d'us terapèutic en patrons de N-glicosilación similars als humans, puix les estructures d'oligosacàrits poden variar de manera molt significativa en els diferents sistemes d'expressió o inclús carir d'elles, com és el cas de les bactèries.[3] El patró de glicosilación en una proteïna terapèutica determina la seua funcionalitat, rebuig o el periodo de vida en el torrent sanguíneu.
També s'usen per a anàlisis de toxicitat i de requeriments nutricionals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H. J. Tjio, T. T. Puck (1958): Genetics of somatic mammalian cells. II. chromosomal constitution of cells in tissue culture. In: J. Exp. Med. 108(2):259-271. PMID 13563760 doi:10.1084/jem.108.2.259
- ↑ T. T. Puck, S. J. Cieciura, A. Robinson (1958): Genetics of somatic mammalian cells. III. Long-term cultivation of euploid cells from human and animal subjects. In: J. Exp. Med. 108(6):945-956. PMID 13598821 doi:10.1084/jem.108.6.945
- ↑ Betenbaugh, M. J., Tomiya, N., Narang, S., Hsu, J. T., Lee, Y. C., Biosynthesis of human-type N-glycans in heterologous systems.In: Curr Opin Struct Biol 2004, 14, 601-606.Pubmed
- Este artícul conté una traducció derivada de «Células CHO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.