Círcul de Mohr
El círcul de Mohr és una tècnica usada en ingenieria i geologia para representar gràficament un tensor simètric (de 2x2 o de 3x3) i calcular moments d'inèrcia, deformacions i tensions, adaptant els mateixos a les característiques d'una circumferència (ràdio, centre, etc.). També és possible el càlcul del esforç tallant màxim absolut i la deformació màxima absoluta.
Este método va ser desenrollat cap a 1882 pel ingenier civil alemà Christian Otto Mohr (1835-1918).
Circumferència de Mohr per a esforços
[editar | editar còdic]Case bidimensional
[editar | editar còdic]En dos dimensions, la circumferència de Mohr permet determinar la compressió màxima i mínima, a partir de dos medicions de la tensió normal i tangencial sobre dos ànguls que formen 45°:
- NOTA: L'eix vertical es troba invertit, per lo que esforços positius van cap a avall i els esforços negatius s'ubiquen en la part superior.
Usant eixos rectangulars, a on l'eix horisontal representa la tensió normal i l'eix vertical representa la tensió tallant o tangencial per a cada u dels plans anteriors. Els valors de la circumferència queden representats de la següent manera:
Centre del círcul de Mohr:
Ràdio de la circumferència de Mohr:
Les tensions màxima i mínima vénen daus en térmens d'eixes magnituts simplement per:
Estos valors es poden obtindre també calculant els valors propis del tensor tensió que en este cas ve dau per:
Cas tridimensional
[editar | editar còdic]Tensors esfèrics i desviadores
[editar | editar còdic]Tensor Esfèric
Donen lloc a canvis de volum pero mai de forma, és dir, el seu sentit físic és el de forces de distintes direccions convergents cap a un mateix punt, com per eixemple la pressió que eixercix l'aigua a un objecte que es troba en les profunditats, la pressió fa que el sistema es colapse feya l'interior.
Tensor Desviador Donen lloc a canvis de forma pero no de volum. En alguns tipos de plasticidad la superfície de fluencia es calcula a partir del tensor desviador; no del tensor complet.
Circumferència de Mohr per a moments d'inèrcia
[editar | editar còdic]Per a sòlits plans i casi-plans, pot aplicar-se la mateixa tècnica de la circumferència de Mohr que es va usar per a tensions en dos dimensions. En moltes ocasions és necessari calcular el moment d'inèrcia al voltant d'un eix que es troba inclinat, la circumferència de Mohr pot ser utilisat per a obtindre este valor. També és possible obtindre els moments d'inèrcia principals. En este cas les fòrmules de càlcul del moment d'inèrcia mig i el radi de la circumferència de Mohr per a moments d'inèrcia són anàlogues a les del càlcul d'esforços:
Centre de la circumferència:
Ràdio de la circumferència:
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Círculo de Mohr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.