Anar al contingut

Círcul sagrat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Círcul sagrat
Medicine wheel en Big Horn, en les montanyes Bighorn de Wyoming, oest d'Estats Units
Atre círcul sagrat en les montanyes Bighorn

Les círculs sagrats o círculs màgics[1] són construccions compostes de pedres colocades seguint un patró en particular: un centre d'una o vàries pedres en un círcul extern (a voltes irregular) i llínees a manera de ràdios. Hi ha numerosos eixemples de círculs sagrats de la temps prehistòrics.

Hui dia alguns són construïdes pels indígenes de Norteamérica, a on reben el nom de Medicine Wheels[1] o círcul de la vida. En els EE.UU es conserven a lo manco 135 casos prehistòrics,[1] els fins del qual es conjectura que varen ser astronòmics, rituals i "religiosos".[1] El nom de Medicine wheels (lit. rodes medicinals) en els EE. UU. es deu a “haver segut construïdes pels hòmens-medicina (els chamanés)"[1] i corresponen al periodo entre el 1700 i el 1200 a. C.[1]

La seua representació iconográfica es va convertir en un símbol de la cultura indígena, la qual va ser assimilada al misticisme Nova era.

Història

[editar | editar còdic]

El círcul de la vida és part del coneiximent tradicional de les cultures indígenes americanes. Existixen diverses representacions, perque cada nació té els seus propis conceptes, relacions i ensenyances sobre la roda medicinal.[2] És utilisat per molts d'ells com a símbol de vida i salut.

Simbòlic

[editar | editar còdic]
Interpretació dels símbols del círcul de la vida

El círcul màgic és un símbol còsmic: representa l'orde del món, els punts cardinals, el ritme de les estacions i pot indicar l'ubicació dels solsticis quan està fixa.[3][4] Este símbol es troba en atres cultures indígenes, notablement en Mesoamérica.[4]

Les creències vinculades al círcul màgic seguixen vives entre les nacions indígenes d'Amèrica del Nort (tradicionalment conegudes com a Illa Tortuga)cita requerida que l'utilisen per a rituals, curació[5] i ensenyança. És utilisat com a solució a diversos problemes, perque li atribuïxen el poder de restablir l'equilibri físic, psíquic, emocional i espiritual, creant un víncul i harmonia entre l'individu i el cosmos, permetent donar-se conte de que els mijos de la curació es troba tant a la teua entorn com dins de tu.cita requerida

Els pobles indígenas dels Plans dibuixaven círculs de pedres d'aproximadament 30 metros de diàmetro en 28 ràdios.[6] Allí organisaven en secret els seus ritos, com la dansa del Sol. Els estudiosos creuen que es varen utilisar per a calcular el temps i determinar el solstici d'estiu.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Argutorio. revista de l'Associació Cultural "Mont Irago".16(30)
    132-135.ISSN 1575-801X.Consultat el 11 de novembre de 2024.
  2. Van de Sande, Adje, Michel-André Beauvolsk & Gilles Renault (2002), Li travail social: théories et pratiques, Boucherville (Qc), Éditions Gaëtan Morin, p. 259 (francés)
  3. Maligne, 2006, p. 283, pp. 62, 66.
  4. 4,0 4,1 Aveni, 1991, p. 394, pp. 15.
  5. Pa American Health Organization, Pa American Sanitary Bureau, World Health Organization, Canadian Society for International Health, 1993, pp. 1-48.
  6. Garrait-Bourrier, Anne. «Spiritualité et fois amérindiennes: Résurgence d’unix identité perdue» (en fr) (pdf). Université de Rouen. Consultat el 9 de novembre de 2024.
  7. Zimmerman, Larry J.: Els Amérindiens, Albin Michel, 1997, Plantilla:Abréviation discrète 77 (francés)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]