Còdic de control

El còdic de control és un mecanisme de detecció d'errors utilisat per a verificar la correcció d'una senya, generalment en soport informàtic. Els dígits de control s'usen principalment per a detectar errors en el tecleig o transmissió de les senyes.

Generalment consistixen en un o més caràcters numèrics o alfabètics afegitons a la senya original i calculats a partir d'est per mig d'un determinat algoritme. Alguns dels eixemples d'us freqüents són els números d'identificació personal, còdics de barres, targetes de crèdit i còdics bancaris.

Denominació

No existix unanimitat en la denominació d'esta tècnica en el món hispanoparlante. La traducció directa del anglés check digit seria dígit de chequeo, de verificació o de control. Estes denominacions solament són aplicables quan es tracta, efectivament, d'un o varis dígits i no d'uns atres caràcters. Més correctes són les variants caràcter de chequeo, de verificació o de control, encara que esta última té atre significat específic en el context de l'informàtica. També són aplicables còdic de control (la forma més usada d'entre les correctes), de chequeo o de verificació, encara que esta última expressió es referix casi sempre a tècniques per a filtrar l'accés a pàgines web, com els captcha.

Utilisació

És utilisat normalment en representacions numèriques que exigixquen integritat, com per eixemple:

• Documents d'identificació: Alguns documents d'identificació com la cèdula d'identitat o el DNI depenent del país.
• Còdics de pagaments: Número de factura, número d'identificació tributària, etc.
• Còdics en general: Conte bancari, conta corrent, número de matrícula, còdic de barres, ISBN, etc.

Vore també

• Algoritme de Luhn
• CUIT (Argentina)