Anar al contingut

C*-àlgebra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, especialment en anàlisis funcional, una C*-àlgebra (pronunciat "C estrela àlgebra") és un àlgebra de Banach en una involució satisfent propietats similars a les dels operadors adjunts. Un cas particular és el d'un àlgebra complexa A d'operadors llineals continus sobre un espai de Hilbert junt a dos propietats adicionals:

  • A és un subespacio tancat de 𝔹() en la topología generada per la norma d'operadors.
  • A és tancada baix l'operació de adjunción d'operadors, açò és, si xA llavors x*A.

Una atra classe important de C*-àlgebra correspon a l'àlgebra de funcions contínues f:X que es desvanixen en l'infinit, a on X és un espai de Hausdorff localment compacte (comunament este espai és denotat com C0(X) ).

Les àlgebra C*-àlgebra es varen considerar en un principi pel seu us en mecànica quàntica. Esta llínea d'investigació va començar en els estudis de Werner Heisenberg en mecànica matricial i en una forma més rigorosa per Pascual Jordan en 1933. Posteriorment, John von Neumann va intentar establir un marc general per a estes àlgebra, que va culminar en una série d'artículs sobre anells d'operadors. Estos artículs varen considerar una classe especial de C*-àlgebra que ara es coneixen com a àlgebra de von Neumann.

En 1943 el treball d'Israel Gelfand i Mark Naimark[1] va produir una caracterisació abstracta de C*-àlgebra sense fer referència a operadors en un espai de Hilbert.

Les C*-àlgebra són ara una ferramenta important en la teoria de representacions unitàries de grups localment compactes, i també s'utilisen en formulació algebraiques de mecànica quàntica.

Caracterisació Abstracta

[editar | editar còdic]

La descripció exposta ací correspon a la caracterisació donada en el treball Gelfand i Naimark en 1943.[1] Una C*-àlgebra és un àlgebra de Banach A sobre el cos dels número complejo, en conjunt en una funció *:AA cridada involució que té les següents propietats per a tot x,yA i λ :

  1. Involutiva: x**=(x*)*=x.
  2. Antilineal: (x+y)*=x*+y* , (λx)*=λx*.
  3. Contravariante: (xy)*=y*x*.
  4. Satisfà la C* identitat: xx*=x2.

Si un àlgebra de Banach M satisfà les condicions 1, 2 i 3 la cridem simplement *-àlgebra.

Important: Existixen referències que criden a la condició 4 com a B* identitat mentres que la C* identitat és considerada com xx*=xx* para tot xA. No obstant estes dos condicions són equivalents i açò ha causat que els térmens "B* identitat" o "B*-àlgebra" hagen segut deixats d'usar en el temps.

Una miqueta d'història: des de la B* identitat fins a la C* identitat

[editar | editar còdic]

El terme B*-àlgebra va ser introduït per C. E. Rickart en 1946 per a descriure *-àlgebra de Banach que satisfan la condició:

  • xx*=x2 for all para tot x en la B*-àlgebra (B* condició).

Esta condició automàticament implica que la *-involució és isomètrica, açò és, x=x*. Per lo tant, xx*=xx*, i aixina una B*-àlgebra és també una C*-àlgebra. Aixina mateix, la C* condició implica la B* condició. Açò és no trivial, i pot ser provat sense usar la condició x=x*.[2] Per estes raons, el terme B*-àlgebra és rarament usat actualment i ha segut reemplaçat pel terme 'C*-àlgebra'.


El terme C*-àlgebra va ser introduït per I. I Segal en 1947 per a descriure sub àlgebra tancades (baixe la norma operatorial) de 𝔹() (espai d'operadors acotats sobre l'espai de Hilbert ). La lletra 'C' prové per la paraula closed (tancat en anglés).[3][4] En el seu artícul Segal definix una C*-àlgebra com un "àlgebra uniformemente tancada d'operadors acotats i autoadjuntos sobre un espai de Hilbert".[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]