Anar al contingut

Àlgebra de Banach

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, especialment en l'anàlisis funcional, un àlgebra de Banach, que du el nom del matemàtic Stefan Banach, és un àlgebra associativa A sobre els número real o complexos (o sobre un cos normado complet no arquimediano) que al mateix temps també és un espai de Banach, és dir, un espai normado que és complet baix la mètrica induïda per la norma. Cridant la norma de A com A , és necessari que satisfaça la condició

xyA xAyA, para tot x,yA.
Esta condició nos assegura que la multiplicació en A siga contínua.

La teoria en àlgebra de Banach pot variar molt depenent del cos en el que es treballe. Per eixemple, l'espectre d'un element en un àlgebra de Banach complexa no trivial mai serà buida, mentres en un àlgebra de Banach real pot ser buida per a alguns elements d'ella. És important tindre en conte que no devem llimitar-nos al cos dels reals o complexos, per eixemple en l'anàlisis p-ádico es treballa en àlgebra de Banach sobre cossos de números p-ádicos.

Definició

[editar | editar còdic]

Siga A un àlgebra associativa sobre els reals o complexos (o sobre un cos normado complet no arquimidiano). Siga A:A𝟘 una norma tal que

xyAxAyA para tot x,yA,

llavors direm que A és un àlgebra normada. Si ademés esta àlgebra normada (A,A) és un espai de Banach (espai vectorial normado i complet) llavors la cridem un àlgebra de Banach.[1]

Note que un àlgebra de Banach A no s'assumix ni conmutativa ( xy=yx para tot x,yA) ni unitària ( existix 1AA tal que 1Ax=x1A=x para tot xA).

Cridarem a un àlgebra de Banach real o complexa quan és sobre el cos dels número real o complexos respectivament.

Estructura

[editar | editar còdic]

Homomorfismes

[editar | editar còdic]

Si A i B són àlgebra de Banach sobre el cos 𝕂, direm que ρ:AB és un homomorfisme de àlgebra de Banach si ρ és una funció 𝕂-llineal que respecta la multiplicació en abdós àlgebra, açò és

ρ(xAy)=ρ(x)Bρ(y) para tot x,yA,

a on A i B són les multiplicacions en A i B respectivament.

Donat un homomorfisme ρ definim com el núcleu o kernel de ρ al conjunt ker(ρ):={xA;ρ(x)=0}el qual no és difícil vore que correspon a un ideal de A.

És important tindre en ment que no tot homomorfisme entre àlgebra de Banach és continu.

Àlgebra unitàries

[editar | editar còdic]

Un àlgebra de Banach és cridada unitària si posseïx un element neutre o unitat, açò és, existix 1AA tal que 1Ax=x1A=x para tot xA. No és difícil comprovar que 1AA1, de fet podem crear una norma equivalent a A, digam A tal que 1AA=1. D'esta manera, en tota àlgebra de Banach unitària pot supondre's que la norma de l'unitat és 1.

Qualsevol àlgebra de Banach A (unitària o no) pot ser incrustada isométricamente en un àlgebra de Banach unitària Ae de tal modo que l'image de A seria un ideal tancat de Ae. En atres paraules, existix un homomorfimos de àlgebra de Banach ρ:AAe isomètric tal que Ae és unitària i ρ(A) és un ideal de Ae.


Comunament s'assumix des d'un principi que un àlgebra de Banach és unitària,[1] l'existència de l'unitat en Ae ajuda a desenrollar una gran cantitat de resultats que poden ser traslladats a l'àlgebra de Banach original A. No obstant este no sempre és el cas, per eixemple no és possible definir totes les funcions trigonométricas en un àlgebra de Banach sense l'existència de l'unitat. Un atre eixemple comú ocorre en el cas de les C*-àlgebra, a on si A no té unitat, llavors l'espectre de Gelfand de Ae serà compacte mentres que el de A només serà localment compacte.

Elements invertibles

[editar | editar còdic]

Supondrem en esta part que l'àlgebra de Banach A és unitària en unitat 1A. Siga xA, direm que x és invertible en A si existix un element yA tal que xy=yx=1A. No és difícil vore que este element y és únic, usualment es definix x1:=y. Un subconjunt important de l'àlgebra A correspon a

Inv(A):={x,x es invertible en A},

el qual una de les seues propietats és ser un subconjunt obert de A.[2] Un problema interessant ocorre quan considerem una sub àlgebra SA i observar si efectivament Inv(S)S, a estes sub àlgebra les cridem simètriques.

Més encara, la funció xx1 en Inv(A) és contínua, transformant a este espai en un grup topològic.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Rudin, Walter (1987). «18», Real and Complex analysis (en Anglés), McGraw-Hill, p. 356. ISBN 0070542341.
  2. 2,0 2,1 Conway, John (1990). «VII», A Course in Functional Analysis. Graduate Texts in Mathematics (en Anglés), Teorema 2.2: Springer-Verlag. ISBN 0-387-97245-5.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Rudin, W. Anàlisis funcional. 1979. Editorial Reverté S.A., imprés en Espanya. ISBN 84-291-5115-X.
  • Merklen, Héctor A.: Estructures algebraiques VII [Estructures de àlgebra] (1983), publicació de l'Organisació dels Estats Americans, Washington D.F.
  • Nachbin, Leopoldo: Introduçāo à análise funcional: Espaços de Banach i càlcul difrencial (1976) publicació d'Estats Americans, Washington D.F.


Referències

[editar | editar còdic]