CSIRAC

La CSIRAC (Council for Scientific and Industrial Research Automatic Computer: Computadora Automàtica del Consell per a l'Investigació Industrial i Científica), la primera computadora digital d'Austràlia, i la quarta computadora del món en programa almagasenat. Inaugurada en novembre de 1949, és l'única computadora de primera generació en el món, i està en exhibició permanent en el museu de Melbourne.

La computadora CSIRAC vista de costat.

La CSIRAC és un prototip de computadora creada en Austràlia en 1949. La màquina va ser representativa dels dissenys de computadores de primera generació basats en tubos de buit.

Disseny

Com a almagasenament de senyes principal utilisava llínees de retardo acústic de mercuri, en una capacitat típica de 768 paraules de 20 bit (posteriorment duplicada), suplementadas per un tambor magnètic en un total de 4096 paraules de capacitat i un temps d'accés de 10 milisegons. El seu rellonge de memòria corria a 1000 Hz, en l'unitat de control sincronisada a eixe rellonge i prenent dos cicles per a eixecutar una instrucció (posteriorment la velocitat es va doblar a una instrucció per cicle). El bus (que en el seu disseny es dia el "tronc de dígits") és estrany comparat en la majoria dels computadors en els que era en série: transferia un bit cada volta. El conjunt d'instruccions era mínim, pero soportava el conjunt bàsic d'operacions aritmètiques i llògiques, aixina com també bots condicionals i relatius (permetent escriure una llibreria de subrutina). L'entrada a la màquina es realisava per mig d'una cinta de paper perforat, en acabant de que els experiments en targetes perforades no anaren satisfactoris. La màquina estava controlada a través d'una consola que permetia que els programes anaren secuenciados, i visualisadors CRT que mostraven els continguts dels registres. L'eixida era a través d'un teleprinter estàndar o una cinta perforada.

Usos

Les màquina, com totes les màquines d'eixa generació, no tenia sistema operatiu. En 1960, Geoff Hill va desenrollar un llenguage de programació interpretat d'alt nivell cridat INTERPROGRAM. Era similar a les formes primerizas de BASIC, el qual va ser dissenyat en 1963 per a les séries GE-200 en transistors de 20 bit.

Entre 1950 i 1951, la CSIRAC va ser usada per a reproduir música, el primer us conegut d'un computador digital per a este propòsit. Eixa música mai va ser gravada, pero ha segut reconstruïda en exactitut.

En 1955, en la decisió del CSIR de que el desenroll de computació estava fora dels seus propòsits, la màquina es va transferir des de la seua llar al Laboratori de RadioFísica en el CSIR de l'Universitat de Melbourne (en Sídney), a on va ser útil fins a 1964 com l'única instalació de computació acadèmica d'Austràlia. Molts pioners de l'us de computadores en Austràlia varen tindre allí el seu primer contacte en la computació.

Vore també

• Música electrònica

Bibliografia

Beard, M., i T. Pearcey: «The Genesis of an Early Stored-Program Computer: CSIRAC». En IEEE Annals of the History of Computing, vol. 6, n.º 2, pág. 106-115, abril-juny de 1984. Deane, John: CSIRAC: Austràlia's first computer (45 pág.). Australian Computer Museum Society, 1997. ISBN 0-6463-4081-6.