Cabal (hidrografia)

El glossari Internacional d'Hidrologia definix cabal com el «volum d'aigua que fluïx a través d'una secció travessera d'un riu o canal en una unitat de temps (RT)».

Se sol referir principalment al volum hidràulic de l'escorrentía d'una conca hidrogràfica concentrada en el riu principal de la mateixa, pero igualment a atres corrents d'aigua naturals o artificials com rieres, rius o canals.

Medició i càlcul

El càlcul del cabal en este cas s'efectua en la fòrmula següent:

___MATH_0___

A on:

• Q = Simbolisa Cabal.

• V = volum medit en litros (l).
• t = temps medit en segons

Este càlcul es pot expressar d'atres maneres realisant les conversió corresponents i convenients per a cada cas:

• Segons factor temps: En l/s, litros per segon; l/m, litros per minut; l/h, litros per hora.
• Segons factor volum: En m³/s, metros cúbics per segon; m³/h, metros cúbics per hora. Igualment en hm³ (hectómetros cúbics) a on un hm³ equival a un milló de m³.

En obtindre el valor anual medit en m³ o en hm³ la senya pot amprar-se en la planificació dels recursos hidrològics i el seu us a través d'embassaments i obres de canalisació. El cabal d'un riu a lo llarc d'una série d'anys constituïx lo que es denomina règim fluvial d'eixe riu.

Factors que modifiquen el cabal d'un riu

Els principals són:

• Superfície de la conca
• Clima predominant en la conca hidrogràfica.
• Règim fluvial
• Vegetació, principalment, la vegetació natural.
• Tipo de relleu i pendents
• Constitució del sol i del subsol: tipos de rocas, circulació freàtica de les aigües, evaporament de les aigües (que depén a la seua volta de la radiació solar o insolación, de la transpiració de les plantes) i d'atres factors relacionats.

Superfície de la conca

La superfície de la conca d'un riu és un factor molt important que determina en gran partix el cabal del mateix. Per regla general, entre dos rius en igualtat de condicions (zones de clima i relleu similar, etc.), serà més caudaloso el riu en la conca més extensa. Aixina, el riu Amazones és, al mateix temps, el que té la conca més extensa i el major cabal en tot lo món (conca de més de 7 millons de km² i cabal d'uns 200.000 m³/seg).

Clima predominant

Els climes més humits i plujosos tenen un cabal més constant i abundant. De nou, el cas del ric Amazones presenta un cabal molt abundant i sense moltes fluctuacions ya que este riu es troba seguint la latitut aproximada del equador terrestre: encara que la major part de la seua conca es troba al sur de l'equador (en els seus afluents Ucayali, Juruá, Purus, Madeira, Tapajoz, Xingú i Tocantins, encara que este últim se li unix ya en la desembocadura), l'importància dels rius afluents per la marge esquerra, és dir, al nort de l'equador, contribuïx a equilibrar el cabal del riu ya que les riuades d'estos rius ocorren en época distinta i complementària que les de l'hemisferi sur, és dir, els afluents de la marge dreta. Entre els rius afluents per la marge esquerra de l'Amazones, podem citar al Napo, Putumayo, Japurá i, sobretot, el Negre. En els rius de conca molt extensa, té molta importància l'asimetria existent entre les seccions de la mateixa sobre les diferències climàtiques

En alguns casos, la conca d'un riu sol presentar climes molt diversos entre sí, sobretot en el cas dels rius més extensos. És el cas dels rius alóctonos com el Níger i, sobretot, el Nilo. En Austràlia també és molt distint el clima entre la part dreta i l'esquerra de la conca del riu Murray: la part dreta és molt més extensa (en gran part drenada pel seu afluent el riu Darling) pero té un clima molt més sec, lo que fa del riu Murray un eixemple antològic del fenomen conegut en Geomorfología com a asimetria fluvial.

En el cas dels rius de conca reduïda, no és el clima el factor més important del cabal, sino la meteorologia, que pot donar orige a llarcs periodos de cabal escàs o nul o a riuades violentes i de curta duració que poden produir inundacions llampada.

Vegetació natural

La disponibilitat i llimitacions dels factors solc i aigua determinen el desenroll d'espècies vegetals naturals que, en conseqüència, es convertixen també en recursos o determinants de l'estructura productiva d'una regió.

Relleu de la conca

El relleu d'una conca consta de les valls principals i secundaris, en les formes de relleu majors i menors i la ret fluvial que conforma una conca. Està format per les montanyes i els seus flancs; per les quebrades o torrents, valls, planures i replanells.