Cabanya de Rojas
La cabanya de Rojas –també denominada ocasionalment com a cabanya de Villariezo, de Pizarro i, sobretot, cabanya de Bornos, en funció del títul del seu propietari en el moment– va ser una important cabanya ganadera espanyola d'ovelles merinas transhumants durant els sigles XVIII, XIX i XX.
Propietaris
[editar | editar còdic]La cabanya va ser fundada en 1763 per Bernardo de Rojas i Contreras, marqués de Villanueva de Duero, fixant en 20.000 el número de caps. Varen ser els seus següents propietaris Francisco Javier de Rojas i del Ferro, Mercedes de Rojas i Tello, Asunción Belvis de Moncada i Rojas –va heretar la cabanya de Rojas de la seua mare i la cabanya de Pizarro del seu pare, Valentí Belvis de Moncada–, Manuel de Jesús Ramírez d'Haro –XI comte de Bornos–, María Asunción Ramírez d'Haro i Crespí de Valldaura –XII comtesa de Bornos–, hereus de Rodrigo Vélez Lladre de Guevara –comte de Guevara–, i Majalcas de Béjar.[1]
La cabanya va ser heretant-se de pares a fills, fins a la mort de la XII comtesa de Bornos en 1915, sense descendència. Per sentència judicial, en donar validea al testament otorgat en les seues últimes hores de vida, la cabanya de Bornos va deixar de pertànyer a la família –que només va heretar els títuls– passant a ser propietat dels hereus del comte de Guevara, que varen vendre la cabanya cap a 1940 als Majalcas, laneros de Béjar. Va desaparéixer en els anys cinquanta de el XX com moltes atres cabanyes d'ovelles merinas.
Mayorales i pastors
[editar | editar còdic]La cabanya de Rojas va tindre una gran relació en el poble de Remolina, d'a on varen ser els seus pastors de major ranc, mayorales i rabadanes. D'este poble i d'uns atres de la montanya de Riaño eren tots pastors, en les importants repercussions socials i econòmiques que això implicava.[2]
En el catastre del marqués de la Ensenar de 1752, onze anys abans de la creació de la cabanya de Rojas, hi havia en Remolina un mayoral de merinas, Miguel Fernández,[3] per lo que és possible que Bernardo de Rojas quan va adquirir la cabanya, es duguera junt en els ganados al mayoral i pastors, i que este Miguel Fernández, o be el seu successor, anara el primer mayoral de la cabanya de Rojas. El mayoral més antic de la cabanya de Rojas del que tenim notícies és José Fernández Texerina (1759-1794), natural de Remolina, que va morir als 35 anys. És provable que li succeïra el seu tio Matías Fernández Álvarez. El següent mayoral del que tenim notícia és José Fernández González –fill de José Fernández Texerina–, que devia ser molt chicotet a la mort del seu pare, i que va guanyar el lloc posteriorment quan va conseguir retornar a Espanya en les raberes que havien segut requisats i traslladats a França uns anys abans per l'eixèrcit francés durant la guerra de l'independència. A est li va succeir en el càrrec el seu nebot Francisco Fernández Rodríguez, El Roll, (1820-1899), càrrec que va passar posteriorment al seu fill menor Fernando Fernández Alvarado, sent l'últim mayoral de la cabanya de Rojas Evelio Fernández, primer de l'anterior, que va eixercir el càrrec fins que es va desfer la cabanya. Tots ells eren de la mateixa família i naturals de Remolina, llevat l'últim que era de Tejerina.[4] Varen ser mayorales adjunts en els anys en que va ser propietària la XII comtesa de Bornos, Dumenge Alvarado i el seu fill Paciano Alvarado, abdós de Remolina.
En 1872 la cabanya contava en 105 pastors, més el mayoral i atres cinc persones que s'ocupaven de l'abastiment del pa en la ropería. En esta época la cabanya contava en unes 20.000 reses, per lo que és de supondre que 40 anys abans, quan la cabanya passava de 45.000 reses el número de pastors superaria els dos centenars. Ademés la cabanya amprava a varis guardes i a unes 180 persones en les colles del esquileo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fernando Álvarez Lario, Bonifacio Álvarez Lario B. La comtesa de Bornos en Remolina. (i II). Revista comarcal de la Montanya de Riaño, n.º 47, Nov 2013.
- ↑ Una antiga tradició pastoril. Ecosistemes i conectivitat. 3. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient
- ↑ Archiu històric Provincial de León. Catastre del marqués d'Ensenar, caixa 8559.
- ↑ Antonio Gómez Sal i Manuel Rodríguez Pascual. Quaderns de la trashumancia- n.º 3. Montanya de León. Publicacions de el ICONA. 1992. ISBN 84-8014-024-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabaña de Rojas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.