Cabinet dones Médailles

Moneda d'or de 20 estáteros d'Eucratides I (175–150 a. C.), la moneda d'or més gran coneguda que va ser falcada en l'Antiguetat. La moneda pesa 169,2 grams (5.44 pes troy), i té un diàmetro de 58 milímetros (2,3 polzades). Es va trobar originàriament en Bujará, i més tarde ho va adquirir Napoleón III. Cabinet dones Médailles, París.

El Cabinet dones Médailles,^{[Note 1]} més formalment conegut com Département dones Monnaies, Médailles et Antiques de la Bibliothèque nationale de France, és un departament de la Bibliothèque nationale de France en París. Hereu del Cabinet dones médailles dones rois de France, és el museu francés més antic obert al públic, havent conservat, d'alguna manera, el seu nom original.

El Cabinet dones Médailles es troba en l'edifici Richelieu-Louvois, l'antic edifici principal de la biblioteca (n.º 58 de la Rue de Richelieu / n.º 5 de la rue Vivienne), en l'II Districte de París.^{[Note 2]}

El Cabinet dones Médailles és un museu que conté coleccions importants internacionalment de monedes, gemas tallades, i antiguetats, en els seus orígens remots en els tesors dels reis francesos de l'Edat Mija. Els destorbament de les guerres de religió va inspirar a Carlos IX (1560-1574) per a crear el càrrec d'un garde particulier dones médailles et antiques du roi («Guardià especial de les medalles i antiguetats de la Corona»). Aixina la colecció, que havia segut aumentat i mai de nou dispersat,^{[Note 3]} va passar de ser la seua colecció personal del rei per a convertir-se en una propietat nacional – un ben national – com la colecció real va ser declarada durant la Revolució. Una etapa en este aspecte del seu desenroll va ser el llegat de la colecció de l'arqueòlec pioner comte de Caylus, qui sabia que d'esta manera les seues antiguetats serien més accessibles als erudits. Atres coleccionistes li varen seguir: quan el duc de Luynes donó la seua colecció de monedes gregues al Cabinet Impérial en 1862, estava enriquint lo que era més una colecció nacional que simplement una imperial. L'Estat també va fer aportacions al tesor contingut en el Cabinet dones Médailles: una adició notable, en 1846, va anar el Tesor de Gourdon d'or i principis de el VI.

El Cabinet – un terme en francés que implica una habitació chicoteta i privada per a la conservació i exhibició d'obres íntimes d'art i per a conversacions privades, més que una peça de mobiliari – va assumir una forma estable baix Enrique IV, qui va nomenar a l'expert Rasques de Bagarris garde particulier dones médailles et antiques du roi, el «guardià particular de les medalles i antiguetats del rei».

Entre els anticuarios i els erudits que havien tingut el càrrec de Cabinet dones Médailles, un dels més sobreixents va ser Théophile Marion Dumersan, qui va escomençar treballant allí en 1795 als setze anys d'edat, va protegir la colecció de la dispersió pels aliats despuix de la derrota de Napoleón, i va publicar assumint el cost una història de la colecció i descripció, tal com recentment s'havia reorganisat d'acort en principis històrics, en 1838^[1]

S'havien publicat catàlecs anteriors impresos de parts de la colecció. Pierre-Jean Mariette, urgido pel comte de Caylus, va publicar una selecció de pedres dures tallades reals com a volum II del seu Traité dones pierres gravées}.^[2]

Luis XIV de França, un expert comprador, va reunir el cabinet de curiosités del seu tio Gastón d'Orleans i va adquirir el de Hippolyte de Béthune, el nebot del ministre d'Enrique IV Sully. Per a mantindre les coleccions més prop i a mà, li'l va dur de l'antiga biblioteca real de París a Versalles.

Quan el biznieto de Luis Luis XV va alcançar la majoria, el Cabinet va tornar a París en 1724, per a ocupar el seu lloc actual en la biblioteca real que va ser dissenyat baix la direcció de Jules-Robert de Cotte, el fill del successor de Mansart en els Bâtiments du Roi. En el Cabinet dones Médailles, el gabinet de medalles entregat en 1739 pel ébéniste du roi Antoine Gaudreau figura entre les més grans peces de mobiliari francés. Atres gabinets de medalles varen ser entregades a Luis XIV per André-Charles Boulle. El cabinet també alberga encara les seues pintures per Boucher, Natoire i Van Lloe.

El Cabinet dones Médailles està considerat el museu més antic de França. Es troba en l'antic edifici de la Bibliothèque Nationale, 58 rue Richelieu, París I, i pot visitar-se debades per les vesprades (13:00-17:00), sèt dies a la semana.

Coleccions

Notes

↑ (1838) Histoire de Cabinet dones Médailles, antiques et pierres gravées, avec unix notice sur la Bibliothèque Royale et unix description dones objets exposés dans cet établissement., París.. El seu anterior Notice dones monuments exposés dans li cabinet dones médailles et antiques de la bibliothèque du Roi («Llista dels artículs exposts pel Cabinet dones Médailles i Antiques en la Biblioteca del rei») en vàries edicions, concentrat en les antiguetats i gemas.
↑ Mariette, Pierre-Jean (1750). Traité dones pierres gravées, Pariu.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cabinet des Médailles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Note", pero no es trobà una etiqueta <references group="Note"/>

[4] (1838) Histoire de Cabinet dones Médailles, antiques et pierres gravées, avec unix notice sur la Bibliothèque Royale et unix description dones objets exposés dans cet établissement., París.. El seu anterior Notice dones monuments exposés dans li cabinet dones médailles et antiques de la bibliothèque du Roi («Llista dels artículs exposts pel Cabinet dones Médailles i Antiques en la Biblioteca del rei») en vàries edicions, concentrat en les antiguetats i gemas.

[5] Mariette, Pierre-Jean (1750). Traité dones pierres gravées, Pariu.

[Note 1]

[Note 2]

[Note 3]

[1]

[2]