Caciquisme

Archiu:Fauna nacional - Don Cacique, de Tito.jpg

Caciquisme

Archiu:Laflaca caciquismo.jpg

Ilustració

El caciquisme és una forma distorsionada de govern per mig de la que un dirigent polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural expressada com un clientelismo polític. Este sistema va tindre la seua expressió més difosa en Amèrica Llatina en diferents periodos de la seua història. En Espanya i alguns països llatinoamericans s'usa peyorativamente la paraula "cacic" per a aludir a els qui detentan el poder de rets clientelares encara que res tinguen que vore en els pobles originaris d'Amèrica.

Els cacics poden controlar el vot dels seus clients per lo que poden negociar en els polítics centrals i ser la cara i base del partit. D'esta forma es creen "democràcies" que en el paper funcionen, pero que no són el govern del poble. Varen funcionar durant el XIX i gran part de el XX en moltes regions d'Amèrica i Espanya.

En 1884, el terme "caciquisme" va ser incorporat al Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola en el seu significat actual en les seues dos accepcions:

• Dominació o influència del cacic d'un poble o comarca.
• Intromissió abusiva d'una persona o una autoritat en determinats assunts, valent-se del seu poder o influència.

En l'art

En la lliteratura, música teatre i películes ha segut retratat moltes voltes, per eixemple:

• Película "El profe" de Cantinflas, encara que en moltes més películes ho retrata.
• Série de la Televisió Nacional de Chile "El senyor de la volença"
• Poemes de Pablo Neruda en "Vora General"
• El domini de Macondo per Arcadio Buendía en "Cent anys de soletat" de Gabriel García Márquez
• La cançó "Senyor Matança" del grup musical "Mà Negra (banda)"
• El llibre "Pedro Páramo" de Juan Rulfo
• El llibre "Jarrapellejos", de Felipe Blat, i la película del mateix títul dirigida per Antonio Giménez-Ric
• El llibre "El Cacic", de Luis Rodríguez Figueroa, que denuncia al caciquisme i a les oligarquies de Canàries.