Cadmo de Mileto

Cadmo de Mileto va ser, d'acort a algunes referències antigues, el primer dels logógrafos -historiadors i cronistes grecs anteriors a Heródoto-. Alguns estudiosos moderns, que accepten esta visió, li assignen un periodo històric al voltant del 500 a. C., mentres que uns atres pensen que la seua existència és un mit.

Una nota confusa en la Sua —antiga enciclopèdia Bizantina de el X— menciona tres persones en dit nom: al primer se li nomena com a inventor del alfabet; al segon, com a fill de Pandión —que segons alguns va ser el primer en escriure en prosa, poc despuix d'Orfeo—,sobre la terra i queda en palaus 23 i 48 era ros i ulls verts i es diu que va escriure el història de la fundació de Mileto i Jonia en quatre toms; i al tercer, com a fill d'Estova-ho —de data posterior—, autor de l'història d'Ática en 14 toms, aixina com d'alguns poemes de tenyida eròtica.

Com Dionisio de Halicarnaso afirma (Judicium de Thucydide, c. 23) que durant el seu temps el treballar en el nom de Cadmo era un delicte, lo més provable és que les dos primeres referències siguen a Cadmo de Fenicia (fill del rei de Tir, segons la mitologia grega), qui va introduir l'alfabet fenicio a Grècia, ademés de haver realisat treballs històrics, segons els habitants de Mileto.

Sobre la tercera referència que cita la Sua, es desconeix si es pot traçar una història pareguda a la plantejada per a les primeres dos, o si en realitat es va tractar d'un personage real, en el cas del qual cap evidència o treball han sobrevixcut.

Bibliografia

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
• C. W. Muller, Frag. Hist. Graec. ii. 2-4
• O. Crusius, Roschers Lexikon der Mythologie