Anar al contingut

Caiman latirostris latirostris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jacare de papo amarelo zoo.jpg
Caiman latirostris latirostris (Caiman latirostris latirostris)


Caiman latirostris latirostris és una unitat evolutiva independent (per a uns atres una subespecie) que integra la espècie de cocodrílido de la família dels aligatóridos C. latirostris, la qual és denominada comunament yacaré overo, yacaré de morro ample, yacaré ñato, etc. Habita en el centre-este de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Este tàxon va ser creat per tautonimia absoluta en l'any 1965[1] en ser la subespecie corresponent a l'eixemplar tipo de l'espècie, la qual va ser descrita originalment en l'any 1802 pel zoólogo francés François Marie Daudin, en el nom científic de Crocodilus latirostris.[2]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “municipi de Joinville, estat de Santa Catarina, Brasil”. La mateixa va ser designada per Marcos Abraham Freiberg i Antenor Leitão de Carvalho en l'any 1965,[1] lo que ha segut acceptat.[3]

Holotip

El holotip designat és el catalogat com: MNHN 7769; en l'any 1965 Freiberg i Carvalho varen designar un neotipo: MNRJ 1258,[1] no obstant, al no proporcionar cap justificació per a esta acció, tal designació no és vàlida, d'acort en l'artícul 75 del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica (ICZN).[3]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Caiman podria procedir de la paraula en idioma taíno kaiman, encara que atres autors la fan procedir d'alguna llengua del Congo el terme del qual va poder ser dut pels primers esclaus africans duts a Brasil o Cuba.[4]

L'epítet específic (i el subespecífico) latirostris es construïx en dos paraules en llatí, en a on: lati (latus) significa ‘ample’ i rostris (de rostrum) és ‘boca’, ‘pico’ o ‘morro’, és dir africans duts a Brasil o Cuba.[4]

Història taxonómica

La justificació per a l'assignació d'un nom subespecífico per a denominar a la població d'esta espècie que habita rius selváticos d'àrees serranes de l'est continental, respecte de la que habita en estanys i rius de les planures sedimentarias del centre suramericà, no ha segut acceptada per alguns autors, en creure que les diferències morfològiques entre elles no són consistents.[5][6][7]


Molts atres autors, en canvi, varen acceptar esta diferenciació subespecífica.[8][9][10][11][12][13][14] Per a l'any 2018, si ben ya no era l'opinió majoritària, encara per a alguns continuava sent vàlida.[15]

Caracterisació

[editar | editar còdic]

Caiman latirostris latirostris pot distinguir-se de C. l. chacoensis per diferències en les proporcions craneals, est posseïx relativament menor llongitut respecte al seu ample, en notòria i prou ampla participació dels ossos pterigoideos en la vora posterior de les fosses palatinas, estes són relativament més curtes, contingudes entre 2 i 2 i ½ voltes en la distància entre la seua vora anterior i la punta dels premaxilares. El pes i tamany dels eixemplars adults és major en C. l. latirostris, podent alcançar els 3,5 metros de llongitut.[16] També hi ha diferències significatives en la lepidosis, en presentar 22 a 24 rencs de escamas travessers ventrales (contra 24 a 27 en C. l. chacoensis).[1][15]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Caiman latirostris latirostris freqüenta en especial, rius i rieres en corrents miges o ràpides, en a on solen presentar-se algunes cascades i profusió de roques, els que corren en zones ondulades o serranes, baix l'ombra proporcionada per formacions selváticas, ya siga contínues o marginals, en este cas, discorrent entre estepas o sabanes del tancat. També viu en àrees estuáricas, manglars i atres cossos aquàtics. Es distribuïx fonamentalment en el planalto oriental brasiler, en extensions a l'est de Paraguai, nordest argentí i Uruguai, cobrint latitudinalmente des dels 5°S fins als 34°S.[14]

En Brasil Caiman latirostris latirostris habita en el nordest, est i sur, en els estats de: Ric Gran del Nort, Sergipe, Alagoas, Paraíba, Pernambuco, Goiás, Mate Grosso del Sur, Baïa, Mines Gerais, Espírito Sant, Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur.[17]


En l'Argentina es distribuïx en la regió mesopotámica del nordest del país, en rius i rieres de pendent paranaense de la província de Missions, en especial en els de la seua porció septentrional —rius Urugua-í i Iguazú—[18][19] També va ser registrat en punts de la costa del riu Uruguai en la província de Corrents i ocasionalment en el parc nacional El Palmar, en Entre Rius.[20]

En el Paraguai viu en la franja este de la regió oriental, a on les seues poblacions varen sofrir un dràstic decliu per la persecució que ha sofrit pel comerç de pells.[21][22][23]

En l'Uruguai viu en la mitat nort i este del país, en els departaments de: Artigas, Bote, Paysandú (fins a la riera Terres Colorades), Rocha, Tacuarembó, Cerro Llarc i Lavalleja.[24][25][26]

El mateix patró biogeográfico de distribució de Caiman latirostris latirostris (un tàxon brasílico-oriental diferenciat d'un atre relacionat, de geonemia chaqueña) es repetix per a numerosos reptils; respon al fonamentat rol d'àrea de diferenciació i especiación de la regió oriental de Brasil i la seua història pretérita, paleoclimática i paleogeográfica.[14] A diferència de Caiman latirostris chacoensis, el qual conviu en casi tota la seua distribució en Caiman yacare, Caiman l. latirostris és l'únic cocodrílido en els seus hàbitats.[27]

Costums

[editar | editar còdic]

Respecte als hàbits, en comparar-los en els de Caiman latirostris chacoensis, se senyala que C. l. latirostris presenta major activitat nocturna, és més estrictament aquàtic i en un comportament més agressiu.[28]

S'alimenta de caragols aquàtics, carrancs, amfibis, peixos, aus, mamífers, tortugues aquàtiques, etc.[14][28]


Per a reproduir-se, la femella acumula restants orgànics i en el seu interior deposita de 20 a 40 ous, els que precisen de 70 a 80 dies per a l'eclosió,[29] la qual és ajudada per la mare, la que permaneix en derredor del niu durant tot el periodo d'incubació, ya que solen ser predados per rabosots, mayuatos, fardachos overos, etc.[14][28] Els jovenils també solen ser molt consumits per aus rapaces, cigonyes, lobitos de riu, etc., per #lo que presenten una elevada taxa de mortalitat. Els eixemplars adults solament són presa de grans felinos (el puma i el yaguareté) i de grans boidos (la boa de Amaral i anacondas verda i groga).[14][28]

Conservació

[editar | editar còdic]

Les seues poblacions han segut diezmadas en el passat per a destinar el seu cuiro a l'indústria marroquinera, ya que posseïx excelents propietats, en ser menys coriáceo que el d'atres caimans. Llentament els seus números s'estan recuperant.[14][28]

En Brasil, es realisa una explotació racional del recurs per mig de la críes en captiveri per a l'aprofitament del seu cuiro i carn.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Freiberg, M. A., & Carvalho, A. D. (1965). El yacaré suramericà Caiman latirostris (Daudin). Physis, 25(70), 351-360.
  2. ↑ Daudin, F. M. (1802). Histoire Naturelle, Générale et Particulière dones Reptils; ouvrage faisant suit à l'Histoire naturell générale et particulière, composée parell Leclerc de Buffon; et rédigee parell C.S. Sonnini, membre de plusieurs sociétés savantes. Vol. 2. F. Dufart, Paris [1802], 432 pp.
  3. ↑ 3,0 3,1 King, F. W., & Burke, R. L. (1989). Crocodilian, Tuatara, and Turtle Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. Assoc. Systematic Collections, Washington, DC.
  4. ↑ 4,0 4,1 MNHN (2014). El caimà més amenaçat de Bolívia (Caiman latirostris). Coneix La nostra Biodiversitat. Museu Nacional d'Història Natural (MNHN), La Pau, Bolívia.
  5. ↑ Chébez, Juan Carlos (2008). Yacaré overo, en: Els que es van. Fauna argentina amenaçada - Tom 1: Problemàtica ambiental. Amfibis i reptils., 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 240-250. ISBN 978-950-24-1254-2.
  6. ↑ Crea, M., Merler, J. i Quintana, R. (1989). Contribució a la sistemàtica de Caiman latirostris (Daudin, 1802) (Crocodylia, Alligatoridae). Anals del Museu d'Història Natural de Valparaíso 20: 75–80.
  7. ↑ Verdade, L. M., and Pinya, C. I. (2006). Caiman latirostris. Catalogue of American Amphibians and Reptils (CAAR).
  8. ↑ Steel, R. (1973). Crocodylia. In: Kuhn, O. (org.). Handbuch der Paläoherpetologie. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart, Portland, 116p.
  9. ↑ Ribeiro, C. V. (1976). Preceituação ecològica para a preservação de recursos naturais na região dona Gran Porte Alegre. Publicaçõés Avulsas dona Fundação Zoobotânica do Rio Gran do Sul, 151p.
  10. ↑ Achaval, F. (1979). Llista comentada dels reptils que habiten en la zona d'influència de la represa de Bot Gran. Seminari Mig ambient i Represas (Montevideo), v.1, n.1: 173-181.
  11. ↑ Medem, F. (1983). Els Crocodylia de Sur Amèrica. Vol. 2. Universitat Nacional de Colòmbia, Bogotà, Colòmbia. 270 p.
  12. ↑ Hoogmoed, M. S. and Gruber, O. (1983). Spix and Wagler type specimens of reptils and amphibians in the Natural History Musea in Munich (Germany) and Leiden (the Netherlands). In: Fittkau, I. J.; Tiefenbacher, L. (org.) Festschrift zu Ehren von Dr. Johann Baptist Ritter von Spix. Spixiana, 9. P.319-415.
  13. ↑ Lema, T.; Vieira, M.I. & Araújo, M.L. (1984). Fauna reptiliana dona gran Porte Alegre, Rio Gran do Sul, Brasil. Revista Brasieira Zoologia, v.2, n.4: 203-227.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Herpetofauna de les selves subtropicales, Puna i Pampes. Monografia XIV. Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali. Torino. 949 pp.
  15. ↑ 15,0 15,1 Montero, Ricardo & Analía Gladys Autino (2018). Sistemàtica i filogenia dels vertebrats, en émfasis en la fauna argentina. Tercera edició. Editorial independent, Sant Miguel de Tucumán, Argentina. 627 pp. ISBN: 978-987-42-9556-9.
  16. ↑ Verdade, L. M. (1998). Caiman latirostris. In: ROSS, J.P. (org.) Crocodiles. Status Survey and Conservation Action Pla. 2 ed.. IUCN/SSC Crocodile Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland, P.18-20.
  17. ↑ Verdade, Luciano M. & Carlos I. Pinya (2007). O jacaré-de-pape-amarelo (Caiman latirostris Daudin, 1802). Herpetología no Brasil 2: 295–307.
  18. ↑ Fabri, S., & Herrera, J. (1997). Prospecció de Caiman latirostris en la marge argentina del Riu Iguazú superior. Centre d'Investigacions Ecològiques Subtropicales. Delegació Tècnica Regional del Nordest. Administració de Parcs Nacionals. Informe inèdit.
  19. ↑ Fitch, H. S. and Nadeau, M. R. (1980). An assessment of Caiman latirostris and Caiman crocodilus yacare in northern Argentina. Unpublished final report on WWF Project No. 79.3162. En IUCN Ret_Data Book.
  20. ↑ Gallardo, J. M. (1982). Amfibis i reptils del parc nacional El Palmar de Colón, província d'Entre Rius. Museu Argentí de Ciències Naturals" Bernardino Rivadavia".
  21. ↑ Scott, N. J., A. L. Aquino & L. A. Fitzgerald (1991). Distribution, habitats, and conservation of the caimans (Alligatoridae) of Paraguai. Vida Selvada Neotropical 2:43–51.
  22. ↑ Martínez, N., Motte, M., & Bauer, F. (2018). Nou registre de Caiman latirostris (Daudin, 1802) d'una localitat de la Regió Oriental del Paraguai. Bol. Mus. Nac. Hist. Nat. Parag. Vol. 22, nº 1: 100-100.
  23. ↑ Cacciali, P., Scott, N. J., Aquino, A. L., Fitzgerald, L. A. and Smith, P. (2016). The Reptils of Paraguai: Literature, distribution and an annotated taxonomic checklist. Special publication of the Museum of Southwestern Biology 11: 1–373.
  24. ↑ Carreira, S., M. Meneghel & F. Achaval (2005). Reptils d'Uruguai. Universitat de la República. Montevideo, Uruguai. 639 pp.
  25. ↑ Achaval, F. (1987). Llista de les espècies de vertebrats de l'Uruguai. Reptils. Montevideo: Facultat d'Humanitats i Ciències, 15 p.
  26. ↑ Borteiro, C., Prigioni, C., García, J. I., Tedros, M., Gutiérrez, F., and Kolenc, F. (2006). Geographic distribution and conservation status of Caiman latirostris (Crocodylia, Alligatoridae) in Uruguai. Phyllomedusa: Journal of Herpetology, 5(2), 97-108.
  27. ↑ Godshalk, R. I. (2006). Phylogeography and conservation genetics of the yacare caiman (Caiman yacare) of South America (Doctoral dissertation, University of Florida).
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 SIB. Caiman latirostris en Sistema d'Informació de Biodiversitat. Administració de Parcs Nacionals. Argentina.
  29. ↑ Verdade, L. M. (1995). Biologia reprodutiva do jacaré-de-pape-amarelo (Caiman latirostris) em São Paulo, Brasil. Conservació i maneig dels Crocodylia de America Llatina, 1, 57-79.
  30. ↑ Verdale, L. M. (2001). O programa experimental de criação em cativeiro do jacaré-de-pape-amarelo (Caiman latirostris) dona ESALQ/USP: Històric i perspectives. In: Mattos, W. R. S. (org.). A Produção Animal na Visão dos Brasileiros. Piracicaba, Sociedade Brasileira de Zootecnia, pp 559-564.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caiman_latirostris_latirostris&oldid=531815»