Boa constrictor amarali

Boa constrictor amarali (Boa constrictor amarali)

Boa constrictor amarali, cridada comunament boa de Amaral, és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que es distribuïx en àrees boscoses del centre d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des del centre i surest de Brasil, l'est de Bolívia, el Chaco paraguayà, fins al Paraguay oriental. En el nordest de la Argentina conta en múltiples cites bibliogràfiques en la província de Missions, encara que no es posseïxen mostres en museus d'orige argentí. Durant l'omplit del propenc embassament de la represa de Itaipú varen ser colectados 137 eixemplars d'este tàxon. Les poblacions del Chaco paraguayà es troben pròximes a la frontera en Formosa, a on encara no va ser citada. En sectors de la Mesopotamia argentina s'han trobat restants fòssils del Pleistoceno tardà identificats fins al nivell d'espècie, sense poder-se develar si pertanyen a extensions australs d'esta subespecie, o de poblacions cisparanaenses corresponents a la subespecie Boa constrictor occidentalis.

En Brasil la subespecie Boa constrictor amarali es troba des dels estats de Mate Grosso i Goiás cap a sur, alcançant els estats de São Paulo i Paraná. Cap al nort contacta en Boa constrictor constrictor, la que habita des de la conca amazónica fins a les regions del nordest i de l'est brasiler.

Característiques

• Número de rencs de escamas dorsals en el mig cos: 65 a 79;
• Número de escamas ventrales: 220 a 242;
• Número de escamas subcaudales: 42 a 52;
• Número de taques entre el cap i la cloaca: 20 a 24
• Promig de les taques dorsals llongitudinals: 10 o més

El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els machos, si ben rarament superen els 2 metros de llongitut total. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa, alguna cosa prensil, és curta, alguna cosa menys en el macho puix estaja en ella als seus òrguens copuladores. Els ulls són menuts, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.

B. c. amarali presenta una típica coloració pàlida en numeroses taques dorsals. El disseny sol estar esfumat cap a tons cenicientos que ho apaguen.

En el cap, sobre un fondo clar, exhibix una banda llongitudinal obscura que s'esfuma cap al morro, la qual mai emet proyeccions cap als ulls. Ya en el cos, sobre una coloració dorsal de fondo grisáceo a marró pàlit, presenta dibuixos travessers marró terrosos o grisáceos, que emeten proyeccions posteriors i anteriors, determinant aixina de 20 a 24 interespacios clars i grans —cap a cloaca—, els quals posseïxen una constricció mija. Cap als flancs alguns eixemplars mostren tons rosats. La coloració ventral mostra un fondo crema a ceniciento esguitat d'obscur. Finalment, la coa ostenta espais molt clars llimitats per de 4 a 5 bandes obscures; la solen invadir els tons rojosos a ocres, pero mai apleguen sériament fins a l'abdomen.

Taxonomia

Va ser descrita en l'any 1932 per Olive Griffith Stull. Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor.

Un dels paratipos (UMMZ 68005) és de: «Bona Vista, departament de Santa Creu, Bolívia».

Costums

Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, si ben res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys.

Alimentació

Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica del asecho; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. La seua dieta es compon de grans fardachos i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.

Reproducció

Pare les seues crío vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada crío naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.

Conservació

Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Són dos les principals causes que generen la seua reculada poblacional. El primer és el seu captura per a utilisar el seu cuiro en l'indústria marroquinera, gràcies a que la seua pell posseïx ademés d'atractius dissenys, escamas menudes, per #lo que la fa molt comercial. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius. Per esta raó en el Paraguay a Boa constrictor amarali li la categoriza com a «Vulnerable» (VU). Ya des de l'any 1996 se senyalava a este tàxon com «protegit» en el «Primer llistat d'espècies protegides de vida selvada en vies o en perill d'extinció», aprovat per resolució DPNVS Nº 701 de la Llei Nº 96/92 de Vida Selvada.

Vejau també

• Boa constrictor constrictor
• Boa constrictor imperator
• Boa constrictor longicauda
• Boa constrictor melanogaster
• Boa constrictor nebulosa
• Boa constrictor occidentalis
• Boa constrictor orophias
• Boa constrictor ortonii
• Boa constrictor sabogae

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boa constrictor amarali.
• Wikispecies té un artícul sobre Boa constrictor amarali.