Boa constrictor longicauda

Boa constrictor longicauda, cridada comunament boa de Tombes, és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que habita el noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Esta subespecie és endèmica de la regió selvática de Tombes, en el nort del Perú i sur occident d'Equador a on li la coneix com a boa de la costa.

Característiques

• Escamas dorsals: ?
• Escamas ventrales: ?
• Escamas cabals: ?
• Número de taques entre el cap i l'ano: ?
• Promig de les taques dorsals llongitudinals: ?

El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els machos. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa de color groc, alguna cosa prensil, és curta, alguna cosa menys en el mascle puix estaja en ella als seus òrguens copuladores. Els ulls són menuts, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.

Taxonomia

Va ser descrita en l'any 1991 per Price i Russo. Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor.

Costums

Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, si ben res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys.

Alimentació

Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica de l'aguaite; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. La seua dieta es compon de grans fardachos i fins a caimans de gran tamany i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.

Reproducció

Pare les seues críes vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada críes naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.

Conservació

Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Són dos les principals causes que generen la seua reculada poblacional. El primer és el seu captura per a utilisar el seu cuiro en l'indústria marroquinera, gràcies a que la seua pell posseïx ademés d'atractius dissenys, escamas menudes, per #lo que la fa molt comercial. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius.

Vore també

• Boa constrictor amarali
• Boa constrictor constrictor
• Boa constrictor imperator
• Boa constrictor melanogaster
• Boa constrictor nebulosa
• Boa constrictor occidentalis
• Boa constrictor orophias
• Boa constrictor ortonii
• Boa constrictor sabogae

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boa constrictor longicauda.
• Wikispecies té un artícul sobre Boa constrictor longicauda.