Boa constrictor constrictor
.jpg)
Boa constrictor constrictor, cridada comunament boa de coa roja, és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que es distribuïx en àrees boscoses del centre i nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en les conques dels rius Amazones i Orinoco.
habita des de tot el nort de Brasil, Guyana, Surinam, Guayana Francesa, Veneçola, centre i sur de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, fins al nort de Bolívia. Li l'ha citat repetides voltes per al noreste de la Argentina pero estes referències es deuen assignar a Boa constrictor amarali.[1]
En Brasil la subespecie Boa constrictor constrictor, es troba des de la conca amazónica fins a les regions del nordest i de l'est brasiler. Cap al sur contacta en Boa constrictor amarali, la que habita des dels estats de Mate Grosso i Goiás cap a sur, alcançant els estats de São Paulo i Paraná.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]- Escamas dorsals: 81 a 87 (89)
- Escamas ventrales: 234 a 243 (250)
- Escamas cabals: 49 a 62
- Número de taques entre el cap i l'ano: 15 a 21
- Promig de les taques dorsals llongitudinals: 10 o més
El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els machos. El llarc d'estes pot sobrepassar els 400 cm, i superar els 15 kg, encara que són més habituals els eixemplars d'entre 300 i 350 cm. Els machos és rar que superen els 240 cm, i apleguen a superar els 7 kg. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa, alguna cosa prensil, és curta, alguna cosa menys en el mascle puix estaja en ella als seus òrguens copuladores. Els ulls són menuts, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita en l'any 1758 per Carlos Linneo. Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor.[3][4]
Costums
[editar | editar còdic]Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, si ben res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys.
Alimentació
[editar | editar còdic]Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica de l'aguaite; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. La seua dieta es compon de grans fardachos i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.
Reproducció
[editar | editar còdic]Pare les seues críes vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada críes naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.
Conservació
[editar | editar còdic]Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Són dos les principals causes que generen la seua reculada poblacional. El primer és el seu captura per a utilisar el seu cuiro en l'indústria marroquinera, gràcies a que la seua pell posseïx ademés d'atractius dissenys, escamas menudes, per #lo que la fa molt comercial. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius.
Vore també
[editar | editar còdic]- Boa constrictor amarali
- Boa constrictor imperator
- Boa constrictor longicauda
- Boa constrictor melanogaster
- Boa constrictor nebulosa
- Boa constrictor occidentalis
- Boa constrictor orophias
- Boa constrictor ortonii
- Boa constrictor sabogae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ Amaral A. Serpentes do Brasil: iconografia colorida. São Paulo: Melhoramentos-EDUSP, 1977. 246p.
- ↑ Langhammer James K. A New Subspecies of Boa constrictor (Serpentes: Boidae), Boa constrictor melanogaster, from Equador [1]
- ↑ Boa constrictor en ITIS.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boa constrictor constrictor.
Wikispecies té un artícul sobre Boa constrictor constrictor.- Este artícul conté una traducció derivada de «Boa constrictor constrictor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.