Anar al contingut

Boa constrictor imperator

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
boa comuna (Boa constrictor imperator)

La boa comuna (Boa constrictor imperator) coneguda com mazacuata i limacoa en Mèxic, Nicaragua, El Salvador i Guatemala (del náhuatl mazacoatl, "culebra-venado"), Saruro en Veneçola i com bécquer en Costa Rica és una subespecie de la Boa constrictor.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una subespecie pròpia a les regions tropicals, subtropicales i xerófitas de Mèxic, Centroamérica i el nort de Sudamérica principalment en la Península de Paraguaná, Veneçola.

Habita en varis tipos d'hàbitats en els que es troben zones desérticas, boscs tropicals, boscs núvols, xares i també en camps de cultiu.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

És una de les boes més menudes,[2] tenen en promig entre 1,3 m i 2,5 m de llongitut;[3] quan creix completament, pot alcançar fins a 3,7 m.[3] Normalment pesen al voltant de 6 kg i les femelles són significativament més grans que els machos. El seu temps de vida salvage és de 20 a 30 anys, pero poden excedir els 40 en captiveri.[2] es pot alimentar de menuts mamífers, com a rates, rates i conills, aixina com utilisen el mateix sistema "constrictor" de la anaconda i demés "boidae".

De la mateixa manera que la subespecie austral (B. c. occidentalis), la part superior del cap conta en una nítida llínea llongitudinal de la que, a l'altura dels ulls, es desprenen proyeccions laterals de color negre.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]