Boa constrictor ortonii

Boa constrictor ortonii, cridada comunament boa peruana o boa macanche o Cristin Diana és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que habita el noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta subespecie és endèmica del noroest del Perú, en Tombes, Piura, Cajamarca Lambayeque, i La Llibertat.
Es distribuïx des de l'extrem sur de la província de Tombes pel nort, fins a les regions montanyoses de la Llibertat pel sur. El llímit oriental és Cajamarca.
Característiques
[editar | editar còdic]- Escamas dorsals: ?
- Escamas ventrales: ?
- Escamas cabals: ?
- Número de taques entre el cap i l'ano: ?
- Promig de les taques dorsals llongitudinals: ?
El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els mascles, en promijos de 280 cm. Els natius han mostrat cuiro que medien 11 peus. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa, prensil, és curta, alguna cosa menys en el mascle puix estaja en ella als seus òrguens copuladors. Els ulls són chicotets, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita en l'any 1878 per Edward Drinker Cope. La localitat tipo és: «Chilete (Cajamarca), a l'oest de Pacasmayo, Perú».[1]
Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor. Per a alguns podria ser un sinònim de Boa constrictor imperator.[2][3] Uns atres s'inclinen a pensar que Boa constrictor longicauda seria només una variant de color de B. c. ortonii. Abdós presentes números de escamas en els mateixos rancs.
Costums
[editar | editar còdic]Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, encara que res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys. Normalment viu en boscs secs. Soporta temperatures hivernals molt baixes, d'al voltant de 8 a 17 °C.
Alimentació
[editar | editar còdic]Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica de l'aguaite; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. Competix pels mateixos assuts en Epicrates cenchria. La seua dieta es compon de grans fardachos i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.
Reproducció
[editar | editar còdic]Pare les seues críes vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada críes naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.
Conservació
[editar | editar còdic]Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Són dos les principals causes que generen la seua reculada poblacional. El primer és el seu captura per a utilisar el seu cuiro en l'indústria marroquinera, gràcies a que la seua pell posseïx ademés d'atractius dissenys, escamas menudes, per #lo que la fa molt comercial. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius.
Vore també
[editar | editar còdic]- Boa constrictor constrictor
- Boa constrictor imperator
- Boa constrictor melanogaster
- Boa constrictor nebulosa
- Boa constrictor occidentalis
- Boa constrictor orophias
- Boa constrictor sabogae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cope, I.D. 1878. Synopsis of the cold blooded Vertebrata, procured by Prof. James Orton, during his exploration of Peru in 1876-77. Proc. Amer. Philos. Soc. 17 [1877]: 33-49
- ↑ Langhammer James K. A New Subspecies of Boa constrictor (Serpentes: Boidae), Boa constrictor melanogaster, from Equador [1]
- ↑ Boa constrictor en ITIS.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boa constrictor ortonii.
Wikispecies té un artícul sobre Boa constrictor ortonii.- Este artícul conté una traducció derivada de «Boa constrictor ortonii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.